Passió per la dona

Maria és la mare pati­dora que va plo­rar el fill a la creu. Judes és el traïdor que el va ven­dre per 30 mone­des de plata. Pere va rebre l'encàrrec de fun­dar l'Església catòlica. Això és cone­gut per tot­hom que tin­gui una certa base en la història del cato­li­cisme. I, tan­ma­teix, són per­so­nat­ges que que­den des­di­bui­xats a l'ombra de Jesús, el pro­ta­go­nista abso­lut de les pas­si­ons que tot just comen­cen a repre­sen­tar-se com a prèvia de la Set­mana Santa. Això és el que argu­menta Jaume Rovira, el nou direc­tor de la Passió d'Espar­re­guera, per jus­ti­fi­car la pro­funda reno­vació amb què ha abor­dat el text de la Passió, que ofe­reix, avui, la pri­mera funció. “He vol­gut realçar els per­so­nat­ges de Maria Mag­da­lena i Maria perquè la presència de la dona és màgica en aquesta història. Però en el cas de la mare és un per­so­natge molt des­di­bui­xat, que sem­bla que no pinti res, quan el dolor d'una mare és el més gran que hi ha”, explica el direc­tor. Per aquest motiu, ha vol­gut donar un pro­ta­go­nisme a Maria que sac­segi el cor dels espec­ta­dors, espe­ci­al­ment el de les dones que són mares. “Vull poten­ciar la dona i que totes les mares se sen­tin iden­ti­fi­ca­des amb Maria. Per a una mare, el seu fill és el millor. I la mare de Jesús no és pas dife­rent. He vol­gut huma­nit­zar la Passió mirant-la amb els ulls de la mare que pateix i, d'aquesta manera, fer-la més pro­pera a l'espec­ta­dor”, explica Rovira.

Però Maria no és l'únic per­so­natge que gua­nya en pro­ta­go­nisme. Maria Mag­da­lena, Judes, Pere, Joan... tots gua­nyen relleu pel poten­cial que tenen uns per­so­nat­ges trac­tats habi­tu­al­ment com a secun­da­ris. “Pere era el líder que neces­si­tava Jesús al seu cos­tat, perquè ell no podia saber tot el que pas­sava al seu entorn. És el que va edi­fi­car l'Església i va con­ti­nuar la tasca de Jesús. Judes és també impor­tant perquè el tra­eix i els Evan­ge­lis no en dei­xen clar els motius. Pel que fa a Maria Mag­da­lena, que tindrà tres esce­nes noves, la gent conei­xia molt bé la història en el pas­sat, però, ara que la religió queda en segon terme, s'han d'il·lus­trar molt bé els per­so­nat­ges i poten­ciar la tea­tra­li­tat”, defensa Oli­ver.

Jus­ta­ment per gua­nyar en tea­tra­li­tat “i que el neòfit enten­gui la història”, Oli­ver ha deci­dit reno­var, d'una forma o altra, els 34 qua­dres que com­po­nen la Passió d'Espar­re­guera, tant pel que fa als per­so­nat­ges com a l'esce­no­gra­fia. “Calia una pro­posta dife­rent, perquè estem en temps de can­vis i els llen­guat­ges han can­viat”, argu­menta. Els can­vis esce­nogràfics, tan­ma­teix, han estat limi­tats pel temps, ja que Oli­ver es va posar al cap­da­vant de la Passió el pas­sat mes de novem­bre. Des de lla­vors, els assa­jos han estat dia­ris i el miler de volun­ta­ris que cada any mou la Passió d'Espar­re­guera estan a punt per aixe­car el teló. “Que la gent ho faci voluntària­ment és un mira­cle. Agradi o no la religió, com a espec­ta­cle és impres­si­o­nant veure 400 per­so­nes en un esce­nari”, afirma.

El paper de la dona no només es res­salta enguany sobre l'esce­nari, sinó que està sent objecte de debat aquests dies a Espar­re­guera, coin­ci­dint, a més, amb la com­me­mo­ració del 8 de març. Dilluns, va haver-hi una taula rodona sobre les dones a la Passió i i al cen­tre Dual es pot veure l'expo­sició fotogràfica Dones d'Espar­re­guera. Ahir, es va fer un col·loqui sobre les dones i el tea­tre, i demà se cele­brarà el Dia Inter­na­ci­o­nal de les Dones.

També comença avui la tem­po­rada de la Passió d'Olesa, que, igual que la veïna d'Espar­re­guera, allar­garà les repre­sen­ta­ci­ons fins a pri­mers de maig. En tots dos casos, els espec­ta­dors poden optar a dife­rents paquets que com­ple­men­ten l'assistència a la repre­sen­tació i pro­po­sen preus més avan­tat­jo­sos. Així, hi ha paquets espe­ci­als per a grups i famílies, amb des­comp­tes en entra­des i res­tau­rants, i també s'ofe­rei­xen paquets cul­tu­rals amb què es poden des­co­brir, per exem­ple, els ofi­cis tra­di­ci­o­nals d'Espar­re­guera o el licor Judes, d'ela­bo­ració ori­gi­nal. També s'ofe­rei­xen, en col·labo­ració amb el Con­sell Comar­cal del Baix Llo­bre­gat, des­comp­tes en les entra­des a les coves del Sal­ni­tre de Coll­bató, al mones­tir de Mont­ser­rat i a la colònia Güell, a Santa Coloma de Cer­velló.