cultura

Tom Hagan obre un nova etapa amb ‘Carles Vidal'

El músic saltenc presentarà divendres, amb dos concerts a Strenes, el seu quart disc, produït per Xebi SF

Després de la trilogia ‘Carlitos', ha treballat per primera vegada amb banda a l'estudi

Car­les Vidal és Tom Hagan i el seu últim disc es titula... Car­les Vidal. Aquest joc de miralls ser­veix per remar­car l'inici d'una nova etapa del músic sal­tenc, després d'haver tan­cat la tri­lo­gia Car­li­tos, for­mada per Car­li­tos buey (2010), Car­li­tos fer­ro­car­ril (2011) i Muy bien Car­li­tos (2012), tres dis­cos que com­par­tien diver­ses coses: tots tres incloïen 8 cançons cadas­cun i una mateixa estètica a les por­ta­des, però sobre­tot aquests tres dis­cos “ger­mans” van ser plan­te­jats com obres cre­a­des bàsica­ment per ell, amb alguns con­vi­dats pun­tu­als, i el resul­tat van ser tres col·lec­ci­ons de cançons tan vari­a­des estilísti­ca­ment com lingüísti­ca­ment, en una explosió de lli­ber­tat artística. L'últim Car­li­tos s'obria, a més, amb un punt i final (Clo­sing point) i es tan­cava anun­ci­ant un nou inici (New begin­ning). Tot lliga.

Des de finals del 2012, Car­les Vidal ha tre­ba­llat amb la banda pri­mer cone­guda com Tom Hagan & The Sweet Lies i ara sim­ple­ment com Tom Hagan, i Car­les Vidal, el disc, és el pri­mer en què s'ha plas­mat aquest tre­ball de grup. Diven­dres Tom Hagan pre­sen­tarà Car­les Vidal en dos con­certs seguits al fes­ti­val Stre­nes , que tin­dran lloc a les deu i a les dotze de la nit a l'audi­tori Via­der de la Casa de Cul­tura de Girona. Les entra­des, que cos­ten 8 euros, ja estan exhau­ri­des per al pri­mer con­cert, i això ha pro­vo­cat que se'n fes un altre a mit­ja­nit.

A més de Car­les Vidal, (veu, gui­tar­res i teclats) el grup es com­pleta amb Car­les Sucar­rats, gui­tar­res, impul­sor de ban­des com ara Praga i Rooms; Ricard Humet, baix, mem­bre de Fi-asko i excom­po­nent, com Vidal, de Bikini Sum­mer, i el bate­ria Òscar Martínez, que va com­par­tir amb en Car­les pro­jec­tes com ara Wit­hout i Miau Miau i ara toca també amb The Hand­clap­pers. “Cadascú toca a la seva manera i aporta arran­ja­ments a les cançons que jo escric, de manera que el so ara és molt més ample”, explica en Car­les, que ha com­post “mol­tes cançons amb el baix, i això es nota”.

Gra­vat als estu­dis 44.1 i El Búnquer i produït per Xevi SF, el disc inclou només dues col·labo­ra­ci­ons: les veus feme­ni­nes de San­dra Fern (La cursa, El dis­si­dent) i Anna Fàbre­gas (El dis­si­dent). Aquesta auto­e­dició, que apa­reix amb el segell gar­rotxí Rosa­lita Records, es pot escol­tar de moment al Band­camp del grup i, d'aquí a unes tres set­ma­nes, es publi­carà el CD amb el tre­ball gràfic d'Ilich Roi­me­ser, còmplice habi­tual de Hagan.

“La idea era fer un disc per escol­tar de dalt a baix, com un puzle que reque­reix totes les peces perquè tin­gui sen­tit”, explica Vidal, que per pri­mera vegada ha com­post totes les cançons en català –per exem­ple, La guerra, Els jocs flo­rals, Covard i OOOOO, perquè cadascú hi posi el seu títol– i una ins­tru­men­tal final “per als títols de crèdit”: XXXXX. Són cançons majo­ritària­ment escri­tes “en pri­mera per­sona del sin­gu­lar” –la qual cosa explica també el títol del disc– i “en el fons, el mis­satge és posi­tiu”, reco­neix Car­les/Tom. Les pròximes cites després de Stre­nes? Dis­sabte, a la festa del Record Store Day a l'Apolo de Bar­ce­lona (17 h) i el 8 de maig al Gut­ter Fest, la fira d'auto­e­dició i micro­e­dició a l'Han­gar de Bar­ce­lona. I això és només el prin­cipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia