cultura

Romànic en detall

Un centenar d'obres de pintura romànica catalana s'analitzen amb lupa en un gran llibre de luxe, publicat per Enciclopèdia Catalana

El llibre reivindica
la gran qualitat
de la pintura
dels manuscrits miniats catalans
Encara ara
el romànic continua sent l'art amb el qual s'identifiquen més els catalans

Si fos pos­si­ble reu­nir un cen­te­nar de les millors obres de pin­tura romànica cata­lana en una expo­sició antològica, sor­ti­ria una selecció molt sem­blant a la que ha fet Mont­ser­rat Pagès per al lli­bre Pin­tura cata­lana. El romànic, que acaba de publi­car Enci­clopèdia Cata­lana. Pagès, con­ser­va­dora de romànic del Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya (MNAC), ha triat el bo i millor de la pin­tura romànica cata­lana per a aquest volu­minós lli­bre de luxe, que ja es pot adqui­rir, encara que només per venda directa.

Tenint en compte la gran quan­ti­tat de bibli­o­gra­fia divul­ga­tiva que exis­teix sobre el romànic català –la mateixa Pagès és autora, per exem­ple, de qua­tre obres sobre el tema, edi­ta­des per Publi­ca­ci­ons de l'Aba­dia de Mont­ser­rat–, què pot apor­tar un lli­bre més sobre el tema? Fran­cesc Boada, direc­tor edi­to­rial del pro­jecte, res­pon que mai s'havia rea­lit­zat una obra de romànic català d'aquesta mag­ni­tud, refe­rint-se a l'ambició i la gran mida del volum, però sobre­tot perquè les obres tri­a­des es pre­sen­ten amb molt de detall, “en una mena de procés de zoom que per­met que el lec­tor pugui acos­tar-se molt a les pin­tu­res”. “Podem veure les obres com les veu l'espec­ta­dor als museus o a les esglésies però també foca­lit­zant molt en detalls. En aquest sen­tit, és un lli­bre que ense­nya a mirar”, asse­gura Boada. Aquesta és la raó per la qual el lli­bre ana­litza un cen­te­nar d'obres, entre pin­tura mural, pin­tura sobre taula i lli­bres il·lumi­nats, però conté 250 foto­gra­fies.

Un exem­ple és el trac­ta­ment que rep en el lli­bre l'obra més cone­guda de la pin­tura mural cata­lana: la de l'absis de Sant Cli­ment de Taüll. L'obra es des­plega en catorze seqüències, que van des de la visió gene­ral que té el visi­tant del MNAC (on són els fres­cos ori­gi­nals) fins als detalls del mateix Crist en majes­tat i d'altres figu­res del con­junt, com ara els evan­ge­lis­tes, els sera­fins, els que­ru­bins, la Mare de Déu, sant Bar­to­meu, sant Jaume, l'anyell de l'Apo­ca­lipsi i el pobre Llàtzer. També s'hi han inclòs les figu­res des­co­ber­tes in situ a Taüll en els últims anys, i que són de difícil visió en directe, com per exem­ple Caín i Abel i l'herald de la paru­sia, que en “la ico­no­gra­fia de l'època repre­senta una mena d'emis­sa­ris que pro­cla­men el retorn del Senyor”, segons Mont­ser­rat Pagès.

L'autora també remarca la inclusió en el lli­bre de les pin­tu­res de Sant Pere de Ter­rassa, després de la seva res­tau­ració, o d'altres fres­cos des­co­berts recent­ment, com ara els de Sant Vicenç d'Esta­ma­riu.

Joies il·lumi­na­des

Un altra de les nove­tats que aporta el volum és la gran importància que es dóna als lli­bres il·lumi­nats, com a part fona­men­tal de la pin­tura romànica cata­lana. No és casu­a­li­tat que l'anàlisi d'aquests manus­crits mini­ats ocupi la pri­mera part del lli­bre. “El Bea­tus de Girona i la Bíblia de Ripoll són tan impor­tants per al romànic català com les pin­tu­res murals –explica Mont­ser­rat Pagès–. El que passa és que són de difícil visi­o­na­ment per al públic i fins i tot per als espe­ci­a­lis­tes. Per tant, són molt poc cone­guts. En el lli­bre, en canvi, podem veure detalls d'aques­tes joies.”

A més de l'anàlisi específica de les obres, el lli­bre també explica la par­ti­cu­lar història de sal­va­ment dels fres­cos romànics a prin­ci­pis del segle XX, amenaçats de ser venuts a l'estran­ger. “L'alarma es va dis­pa­rar l'estiu de 1919 quan la Junta de Museus va cons­ta­tar que uns tècnics ita­li­ans esta­ven arren­cant les pin­tu­res de Mur per endur-se-les fora. El bo del cas és que qui hi havia al dar­rere de tot ple­gat era el col·lec­ci­o­nista Lluís Plan­diura, que també actu­ava com a mar­xant en aquest tipus de transac­ci­ons comer­ci­als. De fet, està ben estu­di­ada aquesta par­ti­ci­pació del col·lec­ci­o­nista en aquests afers”, explica l'autora.

De fet, va ser Joa­quim Folch i Tor­res, ales­ho­res res­pon­sa­ble dels museus cata­lans, qui, amb el suport de la Junta de Museus –pre­si­dida per l'escul­tor Josep Lli­mona– i de la Man­co­mu­ni­tat –pre­si­dida per Josep Puig i Cada­falch–, va pren­dre la decisió de sal­var i adqui­rir les pin­tu­res “ràpida­ment i con­tun­dent­ment”. “Sense ell ara no tindríem les pin­tu­res aquí –explica Pagès–. Però a més de ser una ope­ració de sal­va­ment patri­mo­nial, aquesta també va ser una ope­ració de cata­la­nisme mili­tant. Ells van pen­sar en el país. En el cas de Cas­te­lla, per exem­ple, nom­bro­sos fres­cos van sor­tir fora perquè, mal­grat les quei­xes d'alguns intel·lec­tu­als, l'Estat no va fer res per impe­dir la sor­tida a l'estran­ger de les obres.”

Aque­lla magna ope­ració va con­tri­buir a aug­men­tar la lla­vor de l'actual MNAC i al fet que sigui el museu amb més pin­tura mural romànica del món, i a l'esplen­dor d'altres cen­tres, com ara el museu de Vic.

El cas és que el romànic –repre­sen­tat arqui­tectònica­ment arreu del país per més de dues mil esglésies– con­ti­nua sent, en opinió de Boada i Pagès, l'art amb el qual els cata­lans s'iden­ti­fi­quen més: “Aquesta fal·lera va començar amb la Renai­xença i el Canigó de Ver­da­guer perquè es va veure com l'art fun­da­ci­o­nal de la nació. Hi va con­tri­buir també el bisbe Mor­ga­des, que va fun­dar el Museu Epis­co­pal de Vic i sobre­tot va pro­moure la res­tau­ració del mones­tir de Ripoll. A par­tir d'aquí, el romànic va tri­om­far, mal­grat que sigui l'art gòtic el que coin­ci­deix amb el moment d'esplen­dor de la Corona d'Aragó.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia