cultura

Impuls per al Cogul

Tornen a posar en servei el centre d'interpretació del jaciment d'art rupestre català més emblemàtic, aturat fa 5 anys

L'1 d'agost hi faran visites guiades, i hi ha un compromís per accelerar-ne el projecte museístic

El jaci­ment d'art rupes­tre de la Roca dels Moros, al Cogul, s'obrirà al públic regu­lar­ment el pro­per 1 d'agost. La con­trac­tació d'un guia de l'Agència Cata­lana de Patri­moni Cul­tu­ral i el com­promís de la Dipu­tació de Lleida de finançar la por­tada de la llum al Cen­tre d'Inter­pre­tació de l'Art Rupes­tre han des­en­ca­llat un pro­jecte que va començar el 2005, i en què van inver­tir 1,4 mili­ons d'euros.

La Roca dels Moros es con­si­dera el jaci­ment d'art rupes­tre més sig­ni­fi­ca­tiu de Cata­lu­nya. És el més citat pels espe­ci­a­lis­tes d'arreu d'entre milers de des­co­berts. Aquest estil és únic a Europa i va ser decla­rat Patri­moni de la Huma­ni­tat el 1998. La Gene­ra­li­tat està obli­gada, per llei, a per­me­tre'n la visita. El 2008 van començar les obres per cons­truir-hi el ter­cer cen­tre d'inter­pre­tació de l'art rupes­tre (CIAR) català. En el pro­jecte també s'hi va incloure el des­vi­a­ment de l'antiga car­re­tera, la com­pra dels ter­renys, la neteja del con­junt pictòric i l'habi­li­tació d'un apar­ca­ment. L'edi­fici i el pro­jecte inte­rior del cen­tre es van enlles­tir en dos anys, però sols s'havia obert al públic gràcies als volun­ta­ris de l'Asso­ci­ació d'Amics de les Pin­tu­res del Cogul, que en fan visi­tes guia­des gratuïtes. L'edi­fici està buit, lle­vat d'una expo­sició de panells, iti­ne­rant, sobre art rupes­tre.

Al febrer pas­sat, ICV va fer entrar al Par­la­ment una pro­posta de reso­lució tot denun­ci­ant-ne l'abandó i dema­nant la posada en marxa del CIAR. La dipu­tada Sara Vilà con­si­dera que la Roca del Moro ha patit “el greuge ter­ri­to­rial de sem­pre amb Lleida, perquè els altres dos CIAR –a Ull­de­cona i Mont­blanc– fun­ci­o­nen. Cal fer soroll i bata­llar-ho”. La reso­lució es va apro­var, també amb els vots de CiU, al mes pas­sat. A més de diners per a la gestió i l'ober­tura al públic, exi­geix al govern dotació pres­su­postària per al pro­jecte museístic. Hi pre­veu un fris amb llum peri­me­tral per mos­trar els con­tin­guts, mate­rial didàctic i una esfera de pro­jecció que plasma un viatge a la pre­història.

Paral·lela­ment, al març pas­sat, l'Agència Cata­lana de Patri­moni, l'Ajun­ta­ment i el Con­sell Comar­cal de les Gar­ri­gues van sig­nar un con­veni. Pre­ve­uen con­trac­tar un guia per a les pin­tu­res i la por­tada de la llum, sub­ven­ci­o­nada per la Dipu­tació. Però no s'esmenta l'inte­rior de l'edi­fici. Xavier Ero­les, gerent de l'Agència, ha expli­cat a aquest diari: “No volíem per­dre l'estiu i ja hem con­trac­tat el guia. Començarem amb visi­tes cada cap de set­mana i, entre set­mana, con­cer­ta­des. La idea és que també faci dina­mit­zació i crei un iti­ne­rari al vol­tant de la resta de patri­moni cul­tu­ral de les Gar­ri­gues.” Rosa Pujol, vice­pre­si­denta de la Dipu­tació de Lleida, ha asse­gu­rat: “El pro­jecte està fet i ara és sols una qüestió tècnica d'un parell de mesos.” L'ens sub­ven­ci­o­narà amb 80.000 euros l'elec­tri­ci­tat, pas indis­pen­sa­ble per obrir el CIAR. El nou pre­si­dent del Con­sell Comar­cal, Antoni Villas, mani­festa que el CIAR és “pri­o­ri­tari”. Hi coin­ci­deix Jaume Mor, exal­calde del Cogul, però pun­tu­a­litza: “Por­tem 5 anys amb bones parau­les i, fins ara, ningú no s'ha mogut”.

Va ser un santuari de la fertilitat usat durant 5.000 anys

El 1907 la Roca dels Moros va ser la primera troballa d'art rupestre de Catalunya. La zona va ser utilitzada per l'home durant 5.000 anys, fins al 100 aC. Recull dues tradicions: figures naturalistes, pintades per les societats caçadores; i d'art esquemàtic, de les primeres societats agrícoles. Els especialistes consideren que probablement era un santuari dedicat a la celebració de ritus i cerimònies relacionades amb la fertilitat i la renovació. El conjunt integra 42 figures pintades i 260 signes gravats d'època ibèrica i romana. S'hi veuen figures humanes, cérvols, cabres i bous.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia