Terrassa recupera amb una festa la Seu d'Ègara després de deu anys de reformes

El llarg procés d'excavacions, estudis i museïtzació de les esglésies de Sant Pere ha costat 11,25 milions d'euros

La Seu d'Ègara, com s'ha reba­te­jat el con­junt d'esglésies de Sant Pere –esglésies de Santa Maria, Sant Miquel, que era en rea­li­tat un mau­so­leu, i Sant Pere– torna a estar oberta al poble de Ter­rassa, després de més de deu anys d'obres de remo­de­lació que l'han con­ver­tida en «una joia, un tre­sor i una gran ale­gria», segons adme­tia en el seu dis­curs pro­to­col·lari el pre­si­dent del govern, José Mon­ti­lla. D'estil romànic, però amb ele­ments pre­romànics –i inclús amb murs con­ser­vats del segle VI–, és el con­junt arqui­tectònic que queda de l'antiga cate­dral d'Ègara i encara ara es poden veure, sota la tarima de fusta de la nau de Santa Maria, les res­tes de la pri­mera basílica, que daten del segle IV.

Patri­moni cul­tu­ral

La bellesa del com­plex i la seva sin­gu­la­ri­tat fan que la Seu sigui una ferma can­di­data a con­ver­tir-se en patri­moni de la huma­ni­tat, una pos­si­bi­li­tat que ja s'estu­di­ava més de cinc anys enrere, però que encara no se sap de quina manera té el suport de totes les admi­nis­tra­ci­ons. El govern sem­blava ahir, segons les parau­les del pre­si­dent, dis­po­sat a donar suport al pro­jecte. «El con­junt monu­men­tal d'Ègara és un tre­sor que, si el té Ter­rassa, el té Cata­lu­nya i el té també el patri­moni uni­ver­sal», deia Mon­ti­lla en el seu dis­curs. El pre­si­dent del govern va recor­dar també que en la dècada dels anys 30, la res­tau­rada Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya ja va con­si­de­rar monu­ment naci­o­nal el com­plex religiós, «i des dels anys 80 s'ha actuat amb el con­ven­ci­ment que una de les peces claus del romànic era aquí, a Ter­rassa.»

El bis­bat d'Ègara va exis­tir, apro­xi­ma­da­ment, des de l'any 450 després de Crist fins a un temps després de la invasió sarraïna con­tra el regne visigòtic de Toledo –entre el 711 i el 718–. És pre­ci­sa­ment a mit­jan segle V que es va fun­dar el bis­bat que va fixar la seva seu a Ègara. L'espai que ara ocupa l'església de Santa Maria va ser el nucli del nou bis­bat i després va aco­llir la cate­dral. Al llarg d'un segle, s'hi van cons­truir altres edi­fi­cis: un san­tu­ari d'ús fune­rari, l'actual església de Sant Miquel, amb una cripta sub­terrània, i una església par­ro­quial, la de Sant Pere.

Pres­su­post tri­pli­cat

La inversió ini­ci­al­ment pre­vista en el pla direc­tor del con­junt monu­men­tal de les esglésies de Sant Pere es va aca­bar tri­pli­cant final­ment –ha cos­tat 11,25 mili­ons d'euros–, i el sobre­cost el van assu­mir les admi­nis­tra­ci­ons i enti­tats impul­so­res: la direcció gene­ral de Patri­moni Cul­tu­ral, el con­sis­tori ter­ras­senc i la Dipu­tació de Bar­ce­lona, i les apor­ta­ci­ons de l'Estat espa­nyol i les enti­tats finan­ce­res, com ara Caixa Ter­rassa.

El com­plex estarà obert i s'hi podrà acce­dir gra­tis durant el mes d'octu­bre.

LES FRASES

JOSÉ MONTILLA
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
«La Seu d'Ègara és realment una joia, un tresor i una gran alegria»
PERE NAVARRO
ALCALDE DE TERRASSA
«Hem fet una inversió extraordinària per conèixer el nostre passat i per situar les esglésies en el seu context històric»
J. À. SAIZ MENESES
BISBE DE TERRASSA
«Mereix ser patrimoni de la humanitat i, amb la complicitat de les autoritats, s'aconseguirà»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.