Vilarasau es torna a posar en la pell de Nela setze anys després de fer «La infanticida» per primer cop

La Nela és una cam­pe­rola sense estu­dis, que es rebel·la con­tra una soci­e­tat rural patri­ar­cal i mas­clista. Fruit de la relació que manté d'ama­gat del seu pare amb un jove burgès, Nela pareix una cri­a­tura a la qual mata, ate­mo­rida per la pos­si­bi­li­tat que el seu pare, si s'assa­benta de tal des­honra, acom­pleixi l'amenaça de dego­llar-la. El monòleg trans­corre a la cel·la del mani­comi on han tan­cat la noia de resul­tes de la seva acció. La infan­ti­cida, obra de Víctor Català (pseudònim de Cate­rina Albert), es va repre­sen­tar per pri­mera vegada als Jocs Flo­rals d'Olot de l'any 1898, esde­ve­nint un escàndol de pro­por­ci­ons con­si­de­ra­bles. Va ser fa més de 16 anys, al mateix Romea, que Mes­tres i Vila­ra­sau van estre­nar la peça que ara tor­nen a repre­sen­tar. L'actriu va mani­fes­tar abans de l'estrena del març pas­sat que havia estat «insòlit» retro­bar-se amb el text, ja que el va memo­rit­zar com si l'hagués posat en escena feia poc. Tot i això va expli­car que els anys li havien res­tat ingenuïtat i inconsciència, però li havien ator­gat experiència: «Ara la bèstia està més domada i abans sor­tia des­bo­cada», va dir.

Pel que fa al monòleg que obre el mun­tatge, Ger­mana Pau, com a La infan­ti­cida, es tracta d'una dona que es rei­vin­dica en una soci­e­tat total­ment mas­clista. A Ger­mana Pau, escrita el 1901, es pre­senta al públic una monja que té al seu càrrec un malalt. A poc a poc, l'espec­ta­dor va des­co­brint que la dona i el paci­ent ja es conei­xien d'abans. De fet, la monja ha pres els hàbits i ha tro­bat en el con­vent un refugi, després de ser aban­do­nada per un home. La iden­ti­tat del malalt obli­garà la monja a enfron­tar-se amb el seu pas­sat. La pro­ta­go­nista de la peça és l'actriu Àngels Gonya­lons, en un canvi sor­pre­nent de regis­tre, acos­tu­mat com està el públic a veure-la tre­ba­llar, sobre­tot, en espec­ta­cles musi­cals.