Què diria en Miquel?

“Quasi cada dia penso en en Miquel i em manca la seva presència i la seva con­versa. I trobo a fal­tar molt els seus arti­cles. Penso: què en diria en Miquel, de tot això que està pas­sant? Ens il·lumi­na­ria sobre la rea­li­tat que vivim, tant en aquest país petit com a tot el món, amb la seva sen­si­bi­li­tat social i moral”. Ho deia ahir Imma Merino, que va ser com­pa­nya de Miquel Pai­rolí a la secció de cul­tura d'aquest diari, durant l'acte Miquel Pai­rolí en el record, que va tenir lloc a la sala La Pla­neta de Girona, dins la XXIII Pro­posta de Poe­sia del premi Just M. Casero de novel·la curta, que es lliu­rarà demà al mateix esce­nari. L'acte d'ahir estava orga­nit­zat en col·labo­ració amb la revista con­tra­cul­tu­ral El Procés, que hi va pre­sen­tar el seu setè número, del qual encara s'està ulti­mant l'edició i que serà un monogràfic dedi­cat a Pai­rolí, coin­ci­dint més o menys amb el 60è ani­ver­sari del seu nai­xe­ment i el 5è de la seva mort. De fet, ahir ja es van poder escol­tar i es van pro­jec­tar alguns dels con­tin­guts d'aquest número, que inclourà tes­ti­mo­nis de per­so­nes que el van conèixer i car­tes i altres docu­ments per­so­nals de l'escrip­tor als quals ha tin­gut accés El Procés a través de la seva ger­mana Fina, pre­sent també a l'acte d'ahir.

Jordi Subirà i Anna Carina Ribas, del grup Proscènium, van obrir i tan­car res­pec­ti­va­ment l'acte amb dos frag­ments del die­tari Octu­bre (2010), una de les obres cab­dals de Pai­rolí. Dani Chi­cano, mem­bre de l'equip edi­tor d'El Procés –jun­ta­ment amb Joa­quim Armen­gol, Jordi Armen­gol, Quim Can­ta­lo­ze­lla, Marta Negre i Cris­tina Martínez–, va con­duir l'acte i, per començar, va lle­gir una carta de Joa­quim Armen­gol en la qual llo­ava Pai­rolí com un escrip­tor d'un gran nivell i recla­mava que es ree­di­tes­sin els seus lli­bres, cosa que farà en els pro­pers mesos la Fun­dació Valvi amb els seus die­ta­ris. Can­ta­lo­ze­lla va subrat­llar “la fas­ci­nació pels seus die­ta­ris i assa­jos”, que els va moti­var a dedi­car-li tot un monogràfic com el que prèvia­ment van cen­trar en Joan Vinyoli.

Després de l'emo­tiva inter­venció d'Imma Merino, que va lle­gir dos dels arti­cles publi­cats per Pai­rolí a la secció L'escaire d'aquest diari, per subrat­llar el seu equi­li­bri entre sen­tit crític, reflexió i memòria, però també “una iro­nia sem­pre fina” –“Què bo que eres, Miquel!”, va excla­mar Merino per aca­bar–, el lli­bre­ter Gui­llem Ter­ri­bas va lle­gir l'arti­cle que ha escrit per a la revista (El dis­cret encant de Miquel Pai­rolí), recor­dant sobre­tot les seves con­ver­ses sobre música i cinema, i tot seguit va pro­jec­tar una selecció de frag­ments de pre­sen­ta­ci­ons a la Lli­bre­ria 22 en què Pai­rolí va inter­ve­nir com a autor o pre­sen­ta­dor. Chi­cano va lle­gir dues de les car­tes que es repro­dui­ran a la revista, una de Vinyolí a Pai­rolí i una altra d'aquest a Rai­mon (“He dei­xat de fer vida de peri­o­dista i faig vida d'intel·lec­tual”, l'informa des de la casa fami­liar de Quart). Pep Vila, amic de Pai­rolí des que tots dos estu­di­a­ven filo­lo­gia cata­lana, el va recor­dar amb l'escrit Miquel Pai­rolí, un home i una obra con­vin­cents (“Podria donar fe de notari de l'exac­ti­tud de les des­crip­ci­ons que sur­ten a Octu­bre”), amb un petit frag­ment final “de res­sons prous­ti­ans” d'una novel·la inèdita de Pai­rolí. L'actriu Cris­tina Cervià va lle­gir un arti­cle de Josep Maria Fona­lle­ras publi­cat al digi­tal Núvol ( Miquel Pai­rolí. Prosa per­se­ve­rant ), on mani­festa la seva “admi­ració pro­funda” per la seva obra. Gui­llem Ter­ri­bas va tan­car l'acte remar­cant que l'any vinent el Casero tor­narà a recor­dar Pai­rolí. Avui la Pro­posta de Poe­sia con­ti­nua amb El càcol de Domènech Pon­satí (18 h).