cultura

D'hostal a ajuntament

El Museu Monjo de Vilassar de Mar va néixer com a lloc d'acollida de comerciants que feien la ruta de la costa, que anava des de França a Barcelona

Quan el municipi es va separar de Vilassar de Dalt, l'edifici es va convertir en ajuntament

L'escultor local Enric Monjo hi va situar el seu estudi i ara s'hi mostra la seva obra

A més de l'hostal,també hi havia una carnisseria, una ferreteria, un forn de pa i fins i tot un estanc

Una història llarga i plena d'anècdo­tes s'ama­guen rere les parets ver­me­llo­ses del Museu Monjo de Vilas­sar de Mar. Al segle XVII era un hos­tal; del 1782 al 1962, la seu de l'Ajun­ta­ment; després va ser el taller de l'escul­tor Enric Monjo; i ara és un museu on s'exhi­bei­xen obres d'artis­tes de la loca­li­tat.

Aquesta edi­fi­cació es troba en un punt estratègic: al cos­tat de la car­re­tera N-II que uneix la costa mares­menca amb Bar­ce­lona, a davant del mar i al dar­rere hi té la cone­guda torre cir­cu­lar del segle XV Can Nadal, que for­mava part d'una for­ti­fi­cació. Abans, n'hi havia dues més: la de can Mir i la de Can Lledó. Eren tor­res de guaita per vigi­lar si s'apro­pava algun ata­cant. L'ori­gen de l'edi­fici del Museu Monjo és incert. De fet, no se sap quan es va cons­truir ni qui va ser l'arqui­tecte. Mont­ser­rat Alier, tècnica del Museu Monjo, explica a aquest diari que la pri­mera docu­men­tació que exis­teix d'aquesta casa és del 1936 quan el va com­prar un tra­gi­ner mallorquí. Tot i així, hi ha constància que abans d'això ja fun­ci­o­nava com un hos­tal. En aque­lla època, mari­ners de l'Empordà o Mallorca i tra­gi­ners amb mules recor­rien la ruta de França a Bar­ce­lona per ven­dre mer­ca­de­ries. Uns per mar i els altres per terra, però tots es para­ven a dor­mir en els hos­tals del camí Ral, la via que unia aquesta ruta. Pre­ci­sa­ment, no només s'ha con­ser­vat l'edi­fici de l'hos­tal, sinó també el nom de la via, i el Museu Monjo està en el camí Ral de Vilas­sar de Mar.

Un dels hos­tals més famo­sos del Maresme era el del Mas­nou, perquè delec­tava els seus cli­ents amb pa amb xoco­lata. El de Vilas­sar, en canvi, tenia fama que “era un mal negoci”, explica Joan Guar­di­ola a la Mono­gra­fia de Sant Joan de Vilas­sar. Així queda palès en una dita de l'època, que res­cata Guar­di­ola en el lli­bre L'Hos­tal de Vilas­sar, molts badalls i poc men­jar.

Quan un entrava a l'hos­tal de Vilas­sar, el pri­mer que es tro­bava era una enorme taula on la gent seia a men­jar, a beure i expli­car les seves tra­ves­sies. Anti­ga­ment, els hos­tals no només eren un lloc per dor­mir-hi, sinó que també hi havia altres nego­cis. En el cas del d'aquesta loca­li­tat, incloïa un car­nis­se­ria, una fer­re­te­ria, un forn de pa i fins i tot un estanc. Això feia que fos un lloc de “nucli social”, explica Alier.

El 1784 Vilas­sar de Mar es va sepa­rar del de Dalt i es va con­ver­tir en un nou poble. El 1785, l'antic hos­tal va pas­sar a ser pro­pi­e­tat muni­ci­pal i s'hi va ins­tal·lar el pri­mer Ajun­ta­ment de la població. A més, al recinte hi havia la presó, el jut­jat de pau i l'arxiu muni­ci­pal. Tot i que es des­co­neix per què es va deci­dir col·locar aquí el govern local, Alier creu que com que l'hos­tal ja era un lloc de cen­tre social, doncs “es va seguir amb la dinàmica” popu­lar que tenia aquesta ins­tal·lació.

Remo­de­lació

L'edi­fici ha estat objecte de múlti­ples remo­de­la­ci­ons, però Alier asse­gura que la més impor­tant és la de l'arqui­tecte vilas­sa­renc Edu­ard Ferrés i Puig, que va deco­rar les façanes amb esgra­fi­ats. Avui només se'n con­serva un de color dau­rat en un dels late­rals. S'hi poden veure ele­ments que com­me­mo­ren Vilas­sar de Mar, com ara les tres tor­res de l'antiga for­ti­fi­cació o vai­xells de comer­ci­ants, que recor­den el lli­gam d'aquest poble amb el mar.

Gai­rebé dos segles més tard, l'any 1962, el con­sis­tori es va tras­lla­dar a un nou edi­fici i aquest va que­dar buit. Poste­ri­or­ment, l'artista vilas­sa­renc Enric Monjo va ins­tal·lar aquí el seu estudi i el 1971 va inau­gu­rar la Glip­to­teca, on mos­trava les seves obres. Amb la mort de Monjo, el 1976, es va tan­car l'espai. Final­ment el 1986, l'Ajun­ta­ment i la Dipu­tació de Bar­ce­lona el van reo­brir com a museu. A més de l'obra de Monjo, actu­al­ment s'hi exposa la de la pin­tora naïf Carme Rovira i la dibui­xant Maria Fre­ser, totes dues de la loca­li­tat.

Any de construcció: Es desconeix Arquitecte Es desconeix Utilització ara Museu Monjo Utilització inicial Hostal Adreça Camí Ral, 30


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia