La freda perifèria

En un qua­dre d'apa­rent estan­ca­ment d'espec­ta­dors, sobta que no hagin dei­xat d'obrir-se nous espais, prin­ci­pal­ment ins­tal·lats a Bar­ce­lona. Si es con­si­dera que la pri­mera fue­tada de la crisi glo­bal es remunta al 2008, el tea­tre, en rea­li­tat, no en pati­ria estadísti­ca­ment les con­seqüències fins la tem­po­rada 2012/13 (que es van per­dre fins a 550.000 espec­ta­dors a les pla­tees). Cer­ta­ment, les sales de petit for­mat viuen en un oasi paral·lel i no sem­pre res­po­nen a la mateixa dinàmica que les dades gene­rals (molt con­di­ci­o­na­des pels mun­tat­ges de gran for­mat i àmplia estada). Segons les dades de l'Asso­ci­ació d'Espec­ta­dors de Tea­tre de Cata­lu­nya (Adetca) la via­bi­li­tat de les sales de petit for­mat és molt dife­rent. En comp­tes de per­dre espec­ta­dors, en la tem­po­rada de l'heca­tombe (la del 202/13) en van gua­nyar uns 24.000. L'incre­ment no ha dei­xat d'aug­men­tar: 63.000 espec­ta­dors més en la tem­po­rada 13/14 i encara 17.800 més en la del 14/15. Cer­ta­ment, són unes dades molt limi­ta­des en crei­xe­ment d'espec­ta­dors per funció (de 46 a 54,4 espec­ta­dors per repre­sen­tació). En bona part, ha cres­cut l'assistència gràcies a l'existència de les noves sales (de26 a les 35 actu­als) que té con­tro­la­des Adetca actu­al­ment. De les 221.691 entra­des de la tem­po­rada 2012/13 s'ha pas­sat a 327.473 en tres tem­po­ra­des. Cal acla­rir que aques­tes són les dades que recull Adetca, perquè hi ha un bon gra­pat d'aquests petits espais que no s'hi han inte­grat encara.

L'estudi que pre­sen­tem es limita a par­lar de les sales, for­ma­des per un equip pri­vat, que han obert el 2008, quan la crisi ja apa­rei­xia en grans titu­lars als dia­ris. Víctor Álvaro, del Tea­tre Alme­ria avisa amb la boca petita que ells van començar l'aven­tura d'habi­li­tar un tea­tre en un antic bingo de Gràcia el 2007 “quan Zapa­tero deia que no hi havia crisi”. Durant aquest període han obert altres espais de gran potència, com podria ser el Goya o el Tea­tre El Molino, però que des­car­tem pre­sen­tar-los perquè les seves dades ter­gi­ver­sa­rien prou la tendència prin­ci­pal. Algu­nes de les sales pre­sen­ta­des a l'estudi, a més, no figu­ren dins de l'estadística d'Adetca actu­al­ment. També hi ha sales que, sim­ple­ment, han can­viat d'equip de gestió: és el cas del Maldà amb Els Pira­tes Tea­tre; el Tea­tre Eixam­ple (ex Guasch); el Barts (ex Paral·lel que havia de ges­ti­o­nar la SGAE) o de canvi de res­pon­sa­bi­li­tat: tot i que La Perla està actu­ant a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya des del 2004, no és fins al 2012 que signa un con­veni a través del qual es gua­nya una posició cen­tral en la pro­gra­mació d'aquell espai. Aviat, hi haurà un canvi d'adreça de la Sala Beckett que, després de 27 anys a Gràcia, es tras­lla­darà a la coo­pe­ra­tiva Pau i Justícia del Poble­nou, on orques­trarà un nou tomb a la seva pro­gra­mació. A Bar­ce­lona, l'equip de L'Espai Brossa es va tras­lla­dar a La Seca, una fàbrica de cre­ació que s'ha con­ver­tit des del 2012 en un mul­ti­es­ce­nari: ara ja hi ha pro­gra­mació regu­lar en tres sales. I tea­tres com el Tan­ta­ran­tana s'han atre­vit a obrir un espai nou com és l'Àtic del Tan­ta­ran­tana que, de fet, va con­vi­dar-los a fer tot un gir que ha estat defi­ni­tiu en bona part de la tem­po­rada de la sala con­ven­ci­o­nal. Ara, és a punt d'arren­car la segona tem­po­rada d'El Cicló, un car­tell que cons­tru­ei­xen de bra­cet amb com­pa­nyies resi­dents.

Segons les dades, de les 19 sales con­sul­ta­des,15 hi tenen al dar­rere una com­pa­nyia o un cre­a­dor que vehi­cula la seva obra a par­tir d'aquesta sala. Segu­ra­ment, l'excepció és Gas­ton Core de la Sala Hiros­hima (just ara són en el pri­mer ani­ver­sari) que, per ara, no ha tin­gut manera de desen­vo­lu­par un pro­jecte per­so­nal més enllà de la com­ple­xi­tat d'esta­blir com­pli­ci­tats arreu d'Europa amb sales d'una tea­tra­li­tat al cap­da­vant de l'avant­guarda. Rai­mon Molins ja acla­ria, fa cinc anys, que l'ober­tura de l'Atrium era un espai per donar-se a conèixer i que es podria fer el pas a un esce­nari més gran per a pro­jec­tes més ambi­ci­o­sos. Així va ser i es van atre­vir amb un Lito­ral de Wadji Mouawad al Tea­tre Romea, per exem­ple. Fly­hard Pro­duc­ci­ons també entén que els seus mun­tat­ges es pro­ven en el seu antic local d'assaig i que, més tard, s'intenta trans­por­tar-los no només de gira arreu de Cata­lu­nya, sinó també en altres sales de major afo­ra­ment de Bar­ce­lona. El Burun­danga ani­ria poste­ri­or­ment a la Villar­roel o l'Smi­ley ha fet la cam­pa­nada del local del car­rer Alpens a l'Espai Lliure i encara després al Capi­tol, repe­tint esta­des. Oriol Brog­gil de La Per­la29 ha fet cons­tants visi­tes al Romea amb pro­duc­ci­ons com Incen­dis o L'orfe del clan dels Zhao. Ara, de fet, ja té asse­gu­rat el retorn amb l'adap­tació de la novel·la Els cors purs, de Joseph Kes­sel, amb Pablo Der­qui, Miranda Gas i Borja Espi­nosa pel maig/juny a la històrica sala del car­rer Hos­pi­tal.

El gruix de la pro­gra­mació alter­na­tiva, perifèrica, que busca una dis­tinció per­so­nal a la seva pro­gra­mació, segueix estant lide­rada per sales de llarga tra­jectòria a Bar­ce­lona (Sala Mun­ta­ner, Ver­sus, Tea­tre­neu, Jove Tea­tre Regina...) o fora de la capi­tal (La Pla­neta a Girona, l'Aurora a Igua­lada, Trono a Tar­ra­gona, Tea­tre de Ponent a Gra­no­llers). També hi ha casos con­crets com pot ser la Fak­to­ria d'Arts de Banyo­les, el Kur­saal de Man­resa (amb una pro­gra­mació que signa un equip inde­pen­dent de la regi­do­ria de Cul­tura), l'Escor­xa­dor de Lleida o, fins i tot, la gent de l'Asso­ci­ació d'Espec­ta­dors del Mer­cat Vell de Ripo­llet. Hi ha sales, com el Tan­ta­ran­tana, que han bus­cat fórmu­les per aco­llir aquesta explosió de pro­pos­tes. Al 2013, van habi­li­tar l'àtic del bloc de pisos on està ins­tal·lat el tea­tre per per­me­tre un camp de pro­ves de mol­tes com­pa­nyies. D'entrada, comenta el direc­tor adjunt Fer­ran Muri­llo, es volia donar la màxima opor­tu­ni­tat, però mica en mica s'ha com­pro­vat que és millor donar més temps a cada com­pa­nyia. Ja l'any pas­sat, van deci­dir renun­ciar a la seva pro­ducció anual (hi des­ti­na­ven uns 40.000 euros) per repar­tir-lo amb un grup de com­pa­nyies i cons­truir la pro­gra­mació de la sala de 5 mesos de manera cores­pon­sa­ble. El cicló aquest any es repe­tirà. Con­vida que els grups puguin estre­nar durant tres anys els seus espec­ta­cles, sense cap res­tricció cre­a­tiva.

Dels 19 can­vis que s'han produït en la car­te­llera (con­cen­trada a Bar­ce­lona i el seu entorn), sis es van rea­lit­zar en el període 2008 al 2010. Va ser quan la crisi començava a pal­par-se a les taqui­lles quan, pre­ci­sa­ment, es van obrir més locals (fins a tretze). Són espais de peti­tes dimen­si­ons, gene­ral­ment: onze tenen menys de 100 loca­li­tats i vuit superen el cen­te­nar. En aquest grup hi ha La Seca que, en rea­li­tat, supera la xifra perquè s'han sumat les buta­ques de les seves tres sales. L'espai que genera més diferència és Barts. En aquesta sala es pro­grama tea­tre (El petit príncep o Guerra es van estre­nar en aquest espai, per exem­ple).

Són uns espais que pro­ven d'opti­mit­zar el seu local. Bona prova d'això és que, de les 19 sales con­sul­ta­des, quasi la mei­tat pro­cu­ren uti­lit­zar-lo en altres hores per a altres usos dife­rents a la repre­sen­tació. Sense que coin­ci­dei­xin el 100% hi ha nou equips de tea­tres que com­ple­ten la seva ves­sant labo­ral amb la for­mació d'actors. No hi és comp­tat La Per­la29, tot i que pun­tu­al­ment va sig­nar un taller per a actors a la mateixa Bibli­o­teca i que van con­cloure amb un mun­tatge preciós, Tonio, el poeta (2010), quan encara l'espai estava cedit par­ci­al­ment per part de l'equip de la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya. Sens dubte, on hi ha una relació directa entre el pro­grama de la sala i els actors que hi han estu­diat és al Tea­tre Eòlia. Perquè neix amb aquesta fina­li­tat: donar l'opor­tu­ni­tat als seus exes­tu­di­ants de donar-se a conèixer i pro­gra­mar les obres que, des de fa molt pocs mesos, es pre­pa­ren a les sales d'assaig del soter­rani del local. Eòlia va començar pre­sen­tant el seus tre­balls de fi de curs en el dis­tribuïdor de l'escola (el públic s'hi asseia per les esca­les de car­gol i es dis­po­sava també per la barana de la planta supe­rior). També havien pro­vat de tras­lla­dar els pro­jec­tes més ben resolts a sales alter­na­ti­ves: Èdip, 1, 2, 3, 4 de Pablo Ley (Ver­sus, 2008) o bé Sopar amb bata­lla de Jordi Casa­no­vas (Ver­sus, 2009). També es fa evi­dent la intenció de donar el màxim ren­di­ment a l'espai al nom­bre de fun­ci­ons que es pro­gra­men a la set­mana: només cinc fan qua­tre fun­ci­ons o menys a la set­mana. Les altres 15 sales pro­gra­men més de 4 fun­ci­ons a la set­mana. Això implica dues pos­si­bi­li­tats, majo­ritària­ment: que pro­gra­men de dime­cres a diu­menge (com la majo­ria de les sales alter­na­ti­ves) o bé que, a més de la funció con­ven­ci­o­nal, també s'hi pro­grama alguna sessió mati­nal per a la cana­lla. Final­ment, de les 19 pro­pos­tes estu­di­a­des, 6 incor­po­ren algun espai per a expo­sició d'artis­tes plàstics.

Quina és la tipo­lo­gia d'espec­ta­cles que es pro­gra­men? Des­ta­quen les 10 sales que plan­te­gen pro­gra­mació fami­liar. Però és que set con­si­de­ren que el tea­tre té un aire social, com­promès. Unes altres sis també valo­ren que la seva pro­posta per­se­gueix un cert to de qua­li­tat (segu­ra­ment, els que més des­ta­quen són els del Tea­tre Aka­de­mia i els d'Àtrium), que han vol­gut mar­car un to dis­tin­git en la majo­ria de les seves pro­duc­ci­ons (però no per això, se les ha de con­si­de­rar eli­tis­tes no exclo­ents, evi­dent­ment). Hiros­hima posa en pri­mer pla el risc. Pot ser molt pròxim als hàbits dels espec­ta­dors però par­teix d'una dra­matúrgia amiga de tren­car els codis més esta­blerts. Per últim, sobta que la gran majo­ria (11 casos) hagin vol­gut des­ta­car altres ves­sants de la seva pro­gra­mació. De fet, segu­ra­ment, l'existència d'aques­tes sales que han impul­sat com­pa­nyies amb una forta empremta artística rei­vin­di­quen un tea­tre dife­rent al que és més habi­tual: màgia (La Seca...), tea­tre per a joves, pro­xi­mi­tat, acci­ons trans­ver­sals com ara música (Barts), màsca­res i mim (Sala Fènix), òpera i musi­cal de petit for­mat (TGB), dra­matúrgia cata­lana con­tem­porània (Fly­hard), text clàssic (Atrium i Akadèmia)i, pro­gra­mació Fringe (Alme­ria Tea­tre).