Transmetre Gades

Qua­tre de la tarda. Hi ha ner­vis a la sala. Les noies pre­pa­ren els llençols que apa­rent­ment són un far­cell per des­ple­gar-los en la seva core­o­gra­fia de Las lavan­de­ras de Fuen­te­o­ve­juna. Maite Chico les con­vida a ballar ale­gres. Gades (1936-2004) va enten­dre que la dansa havia de ser popu­lar i reme­tre al poble. Per això, s'implica en la dansa espa­nyola amb ele­ments que evo­quen la gent i la seva terra. Bona mos­tra d'aquesta mirada són les dues pro­duc­ci­ons que pre­para la Compañía Anto­nio Gades des d'avui fins al 24 d'abril al Tea­tre Victòria de Bar­ce­lona: Car­men (d'avui al 10 d'abril) i Fuen­te­o­ve­juna (del 13 al 24 d'abril).

Va ser al febrer que Chico i Elías Mora­les (un jove de Cer­da­nyola del Vallès que va començar a ballar a l'esbart local i que, de seguida, es va sumar al repar­ti­ment de la com­pa­nyia de Gades) van impar­tir una mas­ter­class d'una set­mana als nois del Con­ser­va­tori Pro­fes­si­o­nal de Dansa (a par­tir d'11 anys) i als del Con­ser­va­tori Supe­rior de Dansa. Trans­me­tre el ball i el sen­ti­ment que ha de por­tar implícit és el que atorga el màxim de coherència a aquesta com­pa­nyia, que con­ti­nua fidel al mes­tratge del seu coreògraf, quan ja fa més d'una dècada de la seva mort. A més del ball, “cal divul­gar l'ètica de Gades”, sen­ten­cia Elías Mora­les. Els nois també ballen la Jota de la bote­lla de Fuen­te­o­ve­juna cre­uant unes dia­go­nals amb uns salts que són tot ingra­vi­desa d'eufòria juve­nil. Quan arriba el repte de ballar a l'entorn d'una bote­lla (pur vir­tu­o­sisme), l'ener­gia neces­sita rep­tar-se amb l'equi­li­bri. Però el cos res­pira la festa que demana la tro­bada d'uns amics com­par­tint una estona dis­tesa acom­pa­nyats del vi. El lle­gat de Gades és viu. No es tracta d'ense­nyar, només, les pas­ses que ell va crear, “sinó d'enten­dre el perquè de cada acció. Cal conèixer el món de Gades” per ballar-lo, indica Chico. Aquests alum­nesde Secundària van com­ple­tar l'apre­nen­tatge de Fuen­te­o­ve­junaamb la sort que Lope de Vega és matèria a ter­cer d'ESO i també assis­tint a la pro­ducció, Fuen­te­o­ve­juna, breve tra­tado sobre las ove­jas domésti­cas) que els d'Obskené feien a La Seca, després d'anys d'èxits arreu. Ara repe­ti­ran amb els seus coll3­gues de l'Anto­nio Gades. La Compañía Anto­nio Gades arrenca la tem­po­rada avui amb un dels seus èxits ina­pel·lables: Car­men (que el mateix ballarí roda­ria per al cinema amb Car­los Saura). Aquesta pro­ducció uti­litza la inten­si­tat de Bizet i la con­tra­posa a la passió, l'amor i la riva­li­tat reflec­tits en el fla­menc més autèntic.28 anys després de la seva cre­ació, con­ti­nua impac­tant als espec­ta­dors de tot el món. Una obra revo­lu­cionària en el seu temps que és un clàssic en la dansa espa­nyola gràcies a l'apor­tació d'Anto­nio Gades.

Ara, al Victòria

La versió de Fuen­te­o­ve­juna posa en relleu el folk­lore, la dansa esti­lit­zada i el fla­menc. Gira entorn de la lluita solidària d'un poble con­tra la tira­nia d'un cacic, símbol del des­po­tisme i dels pri­vi­le­gis ina­mo­vi­bles de les clas­ses domi­nants. En aquest gran espec­ta­cle amb la par­ti­ci­pació d'Anto­nio Cana­les, la com­pa­nyia posa de mani­fest el que es va con­ver­tir en el tes­ta­ment vital de Gades: la seva con­fiança en la riquesa i poder expres­siu de la dansa espa­nyola en tota la seva extensió. Pel ballarí Elías Mora­les aquesta va ser la seva gran obra, pel fet que va ser l'última –“s'envol­tava dels millors”–. Gades tenia una gran capa­ci­tat d'essència: en qua­tre movi­ments core­ogràfics cla­vava el sen­tit del per­so­natge, i per això Mora­les aven­tura que “es pot enten­dre per­fec­ta­ment” sense el text.

Gades va ser un revo­lu­ci­o­nari i també molt pro­per al poble. Sem­pre vin­cu­lat amb la revo­lució cubana. Què repre­senta Fuen­te­o­ve­juna? És l'expressió “per anto­nomàsia” del poble rebla Mora­les. Un poble que té un folk­lore que cal tras­pas­sar amb gene­ro­si­tat. Trans­mis­si­ons d'emo­ci­ons.