cultura

Buscant l'origen

Isidre Grau, premi Sant Jordi del 1985, publica ‘Primer paisatge', una rememoració dels anys d'infantesa a Cerdanyola del Vallès

“El lector no ha de pensar en mi, més aviat en les seves ganes de fer memòria”, recomana Grau

Isi­dre Grau (Saba­dell, 1945), engi­nyer de for­mació, ha publi­cat novel·les, com ara la pen­ta­lo­gia Els colors de l'aigua (premi Sant Jordi 1985), nar­ra­ci­ons, assa­jos lite­ra­ris (fa molts anys que dóna clas­ses a l'Ate­neu Bar­ce­lonès) i va for­mar part del col·lec­tiu Ofèlia Dracs.

Ara ens pre­senta un lli­bre per­so­nal, Pri­mer pai­satge, publi­cat per Gre­gal, que d'alguna manera par­teix d'una recerca, de voler esbri­nar quin és l'ori­gen de les ganes d'escriure d'un nen que esde­vin­dria Isi­dre Grau. Tot amb la volun­tat de fer un lli­bre dife­rent, una manera molt per­so­nal de jugar amb la memòria.

“El 1995, en un moment de can­vis labo­rals, vaig fer un inven­tari escrit de la gent que vivia al meu poble [Cer­da­nyola del Vallès] a prin­ci­pis dels anys cin­quanta. I vaig des­ta­car els per­so­nat­ges i situ­a­ci­ons que poten­ci­al­ment dona­ven per escriure'n històries par­ti­cu­lars. Durant anys les vaig anar tre­ba­llant sense per­dre de vista el recull que s'havia de titu­lar Pri­mer pai­satge. Ara fa poc vaig tenir ganes de tan­car el pro­jecte, vaig revi­sar els tex­tos, vaig escriure els que em fal­ta­ven, i vaig pro­cu­rar rela­ci­o­nar-ho tot amb l'ori­gen de les ganes d'escriure”, ens explica Isi­dre Grau.

Escriure és recrear la rea­li­tat. Si la matèria literària són records no es pot menys­te­nir el perill que la sub­jec­ti­vi­tat des­virtuï la rea­li­tat que va ser. “No m'importa tant la rea­li­tat que va ser com la memòria o la impressió que en con­servo. Ara com ara, no faig memo­ri­a­lisme ni bio­gra­fia, sinó recre­ació lliure de l'experiència. M'interessa més el sen­tit uni­ver­sa­lit­za­ble de tota experiència humana, i deformo tot allò que es presta a la iden­ti­fi­cació de per­so­nes o anècdo­tes con­cre­tes.” Grau es pre­gunta, i al lec­tor, “què ens queda de tot allò?”. “El lec­tor no ha de pen­sar en mi, més aviat en les seves ganes de fer memòria.”

El lli­bre, divi­dit en tres parts (Esce­na­ris, Figu­res i Moments), està for­mat per 27 nar­ra­ci­ons, retalls, ins­tantànies amb una prosa que, en molts moments, és poètica. “El jo nar­ra­tiu par­teix del record de la infància com un espai on no pas­sava res, i alhora és la volun­tat de recor­dar les coses que sí que pas­sa­ven el que mou l'escrip­tura. L'estratègia nar­ra­tiva en peces breus surt d'assu­mir que el record sem­pre és frag­men­tari, sense la intenció de tei­xir una veri­ta­ble novel·la.”

Al lli­bre, lle­gim: “El sis­tema lite­rari fa aigües per totes ban­des.” “En temps de caos, la cul­tura paga els plats tren­cats, i la paraula és la nos­tra guia per anar pel món”, rebla Grau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia