cultura

La joia de la Mamita

somni La institutriu de les filles d'un empresari igualadí, de qui va acabar sent amant, va impulsar la construcció d'un edifici que deixés la seva empremta a la ciutat MODERNISME L'edifici és obra de l'arquitecte Isidre GIli i Moncunill, autor d'altres joies modernistes d'Igualada, com ara Cal Ratés i l'antic escorxador

La façana està feta amb pedra de Montjuïc,que denotava categoria pel seu elevat cost

Pocs edi­fi­cis poden pre­su­mir de tenir alhora una arqui­tec­tura i una història sin­gu­lar a dar­rera. La de Ca la Mamita, un edi­fici moder­nista d'habi­tat­ges al cen­tre de la ciu­tat, ha ins­pi­rat, fins i tot, la novel·la La Mamita, d'Antoni Sábat.

L'edi­fici, però, ha estat ano­me­nat sovint com Cal Fran­quesa –per la família que va regen­tar-hi una botiga durant prop d'un segle– o Cal Bar­rab. En aquest cas, és un error deri­vat de la relació fami­liar entre els pro­pi­e­ta­ris de l'autèntic Cal Bar­rab –una casa ja des­a­pa­re­guda que estava a la plaça de la Creu d'Igua­lada– i la Mamita, impul­sora de la cons­trucció d'aquest edi­fici.

La Mamita era Bona­ven­tura Maria Prats i Miquel, nas­cuda a Santa Coloma de Que­ralt (Conca de Bar­berà) el 1847 i con­trac­tada com a ins­ti­tu­triu de les filles del matri­moni for­mat per Ramon Agui­lera i Maria Pla. Agui­lera era de la nis­saga dels Bar­rab, una família de la bur­ge­sia igua­la­dina amb nego­cis en el tèxtil i l'agri­cul­tura. La dona va endur-se les bes­so­nes a Cuba amb un altre home. Lla­vors, Ramon Agui­lera va dema­nar a la Bona­ven­tura que seguís tre­ba­llant com a res­pon­sa­ble del ser­vei a casa seva, al car­rer del Bruc de Bar­ce­lona. Aviat es va fer evi­dent la relació sen­ti­men­tal entre tots dos, tot i que mai no es va fer real­ment pública.

Més tard, la pare­lla es va fer càrrec de Maria Vallès, una de les filles dels maso­vers d'una hisenda que Agui­lera tenia a Mont­ma­jor (Ber­guedà). La petita Maria va començar a ano­me­nar “mamita” la seva men­tora. En morir Ramon Agui­lera, les dues pas­sa­ven tem­po­ra­des a Cal Bar­rab, casa de la família Agui­lera a Igua­lada. La Mamita i la família van impul­sar el matri­moni entre l'hereu de Cal Bar­rab, Josep Agui­lera, i l'afi­llada de Prats, Maria Vallès. La Mamita es va tras­lla­dar defi­ni­ti­va­ment a Igua­lada i, en morir la seva con­so­gra, es va ins­tal·lar a Cal Bar­rab.

El 1905 la Mamita va encar­re­gar la cons­trucció de la casa a l'arqui­tecte Isi­dre Gili i Mon­cu­nill. A banda de fer una bona inversió, sem­bla que la seva intenció era dei­xar la seva empremta a la ciu­tat i fer “una joia”.

Així ho explica una de les veïnes de l'immo­ble, Maria Assumpció Jorba, que va sen­tir a par­lar de la Mamita ja fes­te­jant amb qui seria el seu marit. Un cop casats, van anar a viure a un dels pisos de l'edi­fici, que era dels seus sogres. No va ser cons­ci­ent de viure en cap lloc sin­gu­lar fins que, al cap dels anys, els amics dels seus fills que­da­ven impres­si­o­nats, després de la visita a casa, per l'aspecte de mansió exte­rior i per l'ampli­tud dels pisos. Jorba explica que sem­pre ha sen­tit a par­lar que la dona “pujava per les bas­ti­des i anava a veure i con­tro­lar com els pale­tes feien l'edi­fici”.

Un edi­fici per mos­trar cate­go­ria

L'arqui­tecte Isi­dre Gili i Mon­cu­nill, que també va par­ti­ci­par en vuit edi­fi­ca­ci­ons més a Igua­lada, va crear un edi­fici amb ele­ments que recor­den un cas­tell medi­e­val, com ara el coro­na­ment de meda­llons el·líptics que sem­blen imi­tar els mer­lets.

L'estruc­tura exte­rior de Ca la Mamita està feta amb pedra pro­vi­nent de les pedre­res de Montjuïc, una pedra que tenia un alt cost econòmic i que ja deno­tava cate­go­ria i riquesa en un edi­fici. Els detalls de vidre, ceràmica i ferro for­jat ocu­pen els espais de la façana amb motius natu­ra­lis­tes, tot un recurs clàssic del Moder­nisme. Una torre cen­tral flan­queja l'edi­fici, a la cruïlla dels car­rers Cus­tiol i Roser a la plaça Pius XII, l'indret on la història situa l'ori­gen de la mateixa ciu­tat d'Igua­lada. La Mamita va veure la seva joia aca­bada, tot i que mai no hi va arri­bar a viure.

Any de construcció
1906
Arquitecte
Isidre Gili i Moncunill
Estil
Modernista
Utilització actual
Habitatges i activitat comercial
Adreça
Plaça Pius XII


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia