Teatre després del desert

Segona joven­tut de la Xarxa Alco­ver. Les pro­duc­ci­ons que avui se selec­ci­o­nen són d'auto­ria con­tem­porània. És un fet que demos­tra la salut del tea­tre català i que dóna nou valor a un pro­jecte que, tot just ara, supera el desert ins­ti­tu­ci­o­nal (quan els governs de les illes Bale­ars i del País Valencià, lla­vors gover­nats pel Par­tit Popu­lar, se'n van desen­ten­dre). El pro­jecte Alco­ver (avui reba­te­jat Xarxa Alco­ver) és una ini­ci­a­tiva de vin­cu­lar ter­ri­to­ris de parla cata­lana tot pro­mo­vent gires als altres ter­ri­to­ris. L'Alco­ver cele­bra el seu vintè ani­ver­sari. A La Seca, aquests dies, s'acull una doble pro­posta: l'Aco­rar d'Antoni Gomila (que ara aco­mi­ada i que es va estre­nar el 2012) i el Diari d'una mili­ci­ana.

La pre­si­denta de la Xarxa Alco­ver, Teresa Gar­cia Bosch, com­prova que la ini­ci­a­tiva està pre­nent una segona volada. Avui, hi ha una tren­tena de socis ins­ti­tu­ci­o­nals i una vin­tena de socis a títol indi­vi­dual. Comen­cen a recu­pe­rar els anys que els ajun­ta­ments es dona­ven de baixa. La Xarxa Alco­ver uneix pro­pos­tes d'Andorra, el Prin­ci­pat, el País Valencià i Illes Bale­ars. Fa unes set­ma­nes, va acon­se­guir reu­nir els direc­tors gene­rals de les qua­tre con­se­lle­ries de cul­tura. Els va dema­nar que cada ter­ri­tori assumís les des­pe­ses de viatge i die­tes per fer més asse­qui­ble el cost de les sales. Con­fien, a més, que es creï una ins­ti­tució simi­lar a l'Ins­ti­tut Ramon Llull (IRL) que faci­liti el viatge de les com­pa­nyies dins del ter­ri­tori de parla cata­lana (l'IRL ja ajuda les com­pa­nyies quan sur­ten dels Països Cata­lans).

La Xarxa, que habi­tu­al­ment té molta presència en les fires per bus­car nous còmpli­ces, s'estre­narà a la Fira Medi­terrània i es pre­pa­ren unes jor­na­des que donin visi­bi­li­tat a la ini­ci­a­tiva. També seran a la Fira de Tàrrega (una de les fun­da­do­res de la Xarxa, de fet, i que ja s'ha com­promès a aco­llir algun dels espec­ta­cles selec­ci­o­nats per faci­li­tar que el com­prin). La pre­si­denta cele­bra que s'hagi pogut con­cre­tar la relació esta­ble en tres grans ciu­tats: Bar­ce­lona (La Seca i Tan­ta­ran­tana), València (Tea­tre Mica­let) i Mallorca (Tea­tre del Mar). Teresa Gar­cia admet que és com­pli­cat poder incloure un espec­ta­cle de fora del Prin­ci­pat en aquests tea­tres perquè la quan­ti­tat de pro­ducció és molt més ele­vat.

Què ha selec­ci­o­nat aquest any Xarxa Alco­ver? Del Prin­ci­pat, You say tomato de Joan Yago (premi Crítica 2015 al text), Sobre el feno­men de les fei­nes de merda de La Calòrica i L'endra­pa­som­nis de Tea­tre al Detall (premi de la Crítica 2014 al mun­tatge de tea­tre fami­liar). Del País Valencià, El fill que tindré de la com­pa­nyia El Pont Flo­tant, El dia que Ber­tolt Brecht va morir a Finlàndia dels Ger­mans Sirera i el wes­tern fami­liar L'or de Jere­mies.Per les Illes Bale­ars, Diari d'una mili­ci­ana, L'incendi de les papa­llo­nes d'Agnès Llo­bet, i l'espec­ta­cle fami­liar Fràgil de Clow­ni­dos­copi. Per Andorra, La Venus de les pells (de l'Escena Naci­o­nal Andor­rana). I com a repre­sen­tant de la Franja, El dar­rer dia del Cafè de la Gra­nota de la com­pa­nyia Mea Culpa.