Un pergamí per la llibertat

El per­gamí 436 és un valuós manus­crit datat el 1.485 que versa sobre uns fets tan excep­ci­o­nals com impor­tants per a la història de mitja comarca del Maresme. Per aquest motiu, els seus con­tem­po­ra­nis van deci­dir donar-li un for­mat extra­or­di­nari, gai­rebé dos metres de llarg. L'his­to­ri­a­dor i arxi­ver Ale­xis Ser­rano explica que el docu­ment s'ha con­ser­vat històrica­ment a l'Arxiu Muni­ci­pal de Mataró, i des de la seva cre­ació, l'any 1996, és cus­to­diat a l'Arxiu Comar­cal. És la clau que va per­me­tre que els habi­tants de la baro­nia del Maresme, que com­pre­nia les pobla­ci­ons actu­als d'Argen­tona, Cabrera de Mar, Cabrils, Cal­des d'Estrac, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Lla­va­ne­res, Sant Vicenç de Mon­talt, Vilas­sar de Dalt i Vilas­sar de Mar s'alli­be­res­sin de la ser­vi­tud feu­dal i esde­vin­gues­sin súbdits direc­tes del rei. Però, sobre­tot, va per­me­tre que als nuclis habi­tats entorn de les parròquies es cre­es­sin con­sells muni­ci­pals o uni­ver­si­tats, el que avui serien els ajun­ta­ments, amb el títol de car­rers de Bar­ce­lona amb els pri­vi­le­gis que aquest fet com­por­tava.

Durant cinc segles, explica Ser­rano –que també diri­geix l'Arxiu Comar­cal del Maresme–, el per­gamí havia estat enrot­llat i lli­gat amb una corda. “Pel seu for­mat inu­sual i pel pas del temps era fàcil que a la llarga es fes malbé”, reco­neix. El procés de recu­pe­ració va començar al març pas­sat i ha anat a càrrec del Cen­tre de Res­tau­ració de Béns Mo les de Cata­lu­nya (Crbmc) de la Gene­ra­li­tat. Durant aquest temps s'ha nete­jat, s'ha esta­bi­lit­zat i s'ha prem­sat amb la idea de dei­xar-lo total­ment pla per, després, guar­dar-lo i con­ser­var-lo en un con­te­ni­dor fet a mida espe­cial. Els estrips s'han con­so­li­dat per evi­tar que vagin a més i, fins i tot, se n'ha hagut de reco­sir alguna part amb el mateix fil antic. Tot i que el manus­crit, que aquests dies es pot veure expo­sat a Can Pala­uet de Mataró, té algu­nes lla­cu­nes que s'han anat des­in­te­grant, Ser­rano asse­nyala que el text es pot recons­truir perquè n'hi ha una còpia en el lli­bre de pri­vi­le­gis. “Des d'un punt de vista for­mal, cal tenir pre­sent que no es tracta d'un sol docu­ment sinó que és un tras­llat nota­rial i el refós de dife­rents actes jurídics que van por­tar la vila de Mataró i les parròquies d'Argen­tona, Cabrera, Vilas­sar i Premià a l'eman­ci­pació res­pecte del senyo­riu feu­dal de Pere Joan Fer­rer”, des­taca l'arxi­ver.

Per donar a conèixer aquest tre­sor s'ha creat una extensa i acu­rada pàgina web amb tot allò que envolta aquest per­gamí, que inclou, entre altres aspec­tes, la seva digi­ta­lit­zació i trans­cripció. “La intenció és evi­tar que es pugui mani­pu­lar i només fer-ho en casos molt excep­ci­o­nals”, hi afe­geix Ser­rano, que con­fia que aquest espai pugui ser útil com a com­ple­ment a les esco­les però també als estu­di­o­sos i als his­to­ri­a­dors. D'altra banda, la volun­tat de l'Arxiu Comar­cal del Maresme també és tras­lla­dar l'expo­sició, que fins al 22 de juliol és a Mataró, fins a la resta dels muni­ci­pis que com­pre­nia l'antiga baro­nia al llarg dels pro­pers mesos. És una mos­tra iti­ne­rant que es com­ple­men­tarà amb tot un seguit d'acti­vi­tats i con­ferències per expli­car els detalls i el con­text històric d'aquest docu­ment, impres­cin­di­ble per a la història local.