Cultura
El dibuix és viu
La galeria Horizon de Colera presenta una mostra en què el traç bàsic del llapis s'expressa diversament
El segle XXI és el de les noves tecnologies aplicades a l'art, però també és el de la recuperació del procés germinal de la creació artística: el traç del dibuix. L'exposició Why drawing now?, que es podrà veure fins al 16 d'agost a la galeria Horizon de la població empordanesa de Colera (Francesc Ribera, 22), apunta, amb una mostra col·lectiva, en la direcció de fer reviure el dibuix.
Al capdavant de la sala d'art s'hi troba la galerista Silvy Wittevronge: “Habitualment, a les exposicions, el protagonisme se l'emporten la pintura i l'escultura. Hem volgut donar al dibuix el relleu que es mereix.”
El conjunt d'obres i autors defineix les infinites possibilitats de plantejament tècnics i conceptuals que ofereix el dibuix. Takesada Matsutani demostra que el dibuix també pot tenir textura; Patrick Loste, amb evocacions figuratives; Yoon-Hee mostra cal·ligrafies que deixen anar el gest; Enric Ansesa juga amb el paper; Enrique Brinkmann insinua mons que no defineix; Ramon Sicart crea un garbuix de línies al·ludint al fil d'Ariadna; Victor Ramírez, amb anotacions cal·ligràfiques que expressen profunditat de pensament; Rafa Forteza, crea un laberint; Luis Robayo, un dibuix amb retolador primitiu, bàsic, evocant la sempre difícil rèplica del dibuix infantil, i Triny Prada, que dibuixa sobre gasses a les dues cares del suport i que provoca la sensació de profunditat. També hi participen Ignacio Uriarte, que deixa que la línia s'expandeixi com si tingués vida pròpia; Jaume Amigó, que també dóna protagonisme al paper, Àlex Nogué i Ralph Bernabei.
Castell de Quermançó
Bernabei és protagonista avui a les deu del matí d'una intervenció artística i de reflexió que es farà al castell de Quermançó, a Vilajuïga. És penjarà una lona amb dibuixos de Bernabei en record de les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki, i també dels morts dels atemptats i guerres recents. El silenci serà protagonista de l'acció.
