Essència immortal

Vents del nord van bufar ben fort dilluns al Fes­ti­val Jar­dins de Cap Roig de Cale­lla de Pala­fru­gell. Els irlan­de­sos The Corrs van arra­sar amb una posada en escena impe­ca­ble. Fa deu anys que van deci­dir fer una atu­rada en la seva reei­xida car­rera musi­cal i fer reco­lli­ment. El seu dar­rer disc abans de fre­nar, el 2005, Home (en català, Casa), dei­xava ben clares les seves inten­ci­ons. En un audi­tori total­ment ple, com s'ho val en les grans oca­si­ons, els ger­mans Corr –Sha­ron, Caro­line, Andrea i Jim Corr– no van dece­bre ni els fans ni els qui els escol­ta­ven per pri­mera vegada. La for­mació havia pre­pa­rat un con­cert d'aposta segura, amb moments acústics i d'altres de pop elèctric. Si bé van tocar sis cançons del dar­rer disc que han publi­cat fins ara, White light, del 2015, les tretze res­tants van ser grans èxits de la for­mació: What can I do, Radio, Runaway, So young, Bre­ath­less i I never loved you anyway van bri­llar sota la impo­nent lluna. Les més cele­bra­des van ser aque­lles en què la flauta irlan­desa tin whistle i el violí pre­nien pro­ta­go­nisme per fer sonar una com­bi­nació de música tra­di­ci­o­nal celta i de pop con­tem­po­rani tan cap­ti­va­dor. Fins a les arrels més pro­fun­des van arri­bar amb Buac­haill on eirne, un tema clàssic inter­pre­tat en irlandès. El con­cert dels irlan­de­sos The Corrs va ser­vir per demos­trar que, mal­grat els anys de sepa­ració, la for­mació està en plena sin­to­nia.