patrimoni
El mas fortificat
l'edifici
La masia de Can Bartomeu és una de les finques més importants i ben conservades de Cabrera de Mar, amb dos mil metres quadrats edificats que inclouen l'antic celler on es feia el vi
L'immoble va passar a mans municipals, es va obrir al públic el 2003, va ser la seu de l'emissora municipal de ràdio i va passar a ser l'hotel d'entitats i sala d'actes i exposicions
La masia de Can Bartomeu ocupa dos mil metres quadrats edificats que evidencien la importància d'aquesta finca agrícola a mans dels més grans terratinents del poble. Tal com assenyala l'historiador local, Josep Maria Rovira, la primera notícia de la família Bartomeu data del segle XII, en un document en què Joan Bartomeu permuta unes finques amb oliveres i vinya. El llinatge dels Bartomeu també apareix en els fogatges del 1497, 1515, 1553 i, com recull el catàleg del patrimoni, una pedra de la masia conserva una data gravada: Pau Bartomeu, pagès, 30 IX 160. A la portalada s'hi pot veure gravada la B dels Bartomeu i la data 1662.
La finca viurà el màxim esplendor a final del segle XVIII, amb un creixement espectacular. Als tres cossos de la casa se n'hi afegeix un quart, que permet ampliar la cuina de la planta baixa i obrir una galeria porticada al primer pis, amb un oratori al fons. A la part del darrere s'hi construeix un gran celler. L'any 1830, com consta en una inscripció que hi ha al damunt de la porta que dona accés al celler, aquest s'amplia amb una masoveria nova. Són bons anys per als Bartomeu, que amb la producció de vi es consoliden com els propietaris més rics de Cabrera. La inseguretat fa que l'any 1840 la casa es fortifiqui, es tanca el recinte amb una portalada i s'hi afegeix un mur que protegeix la masia per la banda nord. Sembla que un assalt per robatori de què van ser objecte i que va acabar amb la mort d'un dels propietaris també hi va contribuir.
Amb la desfeta de la vinya causada per la fil·loxera de final del segle XIX, la finca pateix un daltabaix. El pla de Cabrera es va transformant en regadiu, mentre que les masies de muntanya com Can Bartomeu, can Lladó o Ca l'Escarraman, noten més la crisi perquè la “reconversió” és més difícil. La casa queda abandonada l'any 1932, quan els propietaris van a viure a Barcelona. Durant la Guerra Civil Espanyola la masia és confiscada i acull un gran nombre de refugiats. Més tard, perdut ja definitivament el seu caràcter agrícola, els nous propietaris la utilitzen només com a residència, i remodelen l'antiga torre afegint-hi un mirador i un dipòsit elevat que s'hi va construir el 1942.
A la façana principal de Can Bartomeu hi destaca el portal rodó amb dovelles, el pedrís per seure i unes finestres gòtiques de final del segle XV. Les dues finestres del primer pis amb festejadors, del segle XVII o XVIII, destaquen al costat d'un rellotge de sol rialler esgrafiat on és inscrita la data de la gran ampliació del mas: 1779. De l'interior de la masia en destaca la cuina –que conserva l'enllosat original, la pica de pedra, els fogons encastats, les rajoles de les parets i l'enorme llar de foc– així com el forn i els cellers, on es poden veure dues premses amb les dates gravades dels anys 1814 i 1836.
Actualment l'edifici, a mans municipals des de l'any 2000 i obert al públic des del 2003 com a hotel d'entitats, dóna cabuda a l'emissora municipal de ràdio i a diverses entitats del poble.
La voluntat del govern municipal, però, és que en un futur aquestes es puguin traslladar a la masia de Cal Conde, que ara per ara també és propietat municipal, està pendent de rehabilitar-se i és més cèntrica.
A Can Bartomeu també s'hi fan les tasques de restauració de les troballes arqueològiques municipals i ocupen un magatzem, a les antigues cotxeres, i un laboratori al primer pis.
La masia aprofita espais oberts al públic, com ara el celler, que es va rehabilitar i on es fan activitats i les projeccions en què es mostren els processos d'elaboració del vi que es portaven a terme a la masia.