Un estudi del Centre Tecnològic Forestal constata el bon rendiment que tenen els cultius de plantes medicinals

La taron­gina, la sajo­lida i el timó són molt pro­duc­ti­ves si es cul­ti­ven en camps de rega­diu, men­tre que per obte­nir un bon ren­di­ment en el cas de l'orenga i la sàlvia, és molt millor cul­ti­var-les en ter­renys de secà. En el cas de la sajo­lida i el timó, la diferència entre cul­tius de secà i cul­tius de rega­diu fa que els ren­di­ments siguin molt supe­ri­ors i que la pro­ducció s'incre­menti fins a un 100%, en alguns casos.

Són algu­nes de les con­clu­si­ons extre­tes del tre­ball dut a terme en els dar­rers sis anys en camps de demos­tració a Sagàs (Ber­guedà), Angle­sola (Urgell), Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) i Sol­sona (Sol­sonès). En aquests camps s'hi han plan­tat i s'ha fet un segui­ment del com­por­ta­ment de l'espígol i la lavanda, la taron­gina, l'orenga, la sàlvia, la sajo­lida i el timó, espècies que segons la coor­di­na­dora del tre­ball, Mònica Fanlo, tenen una demanda més cons­tant al mer­cat i més pos­si­bi­li­tats d'adap­tar-se al cul­tiu que altres plan­tes aromàtiques i medi­ci­nals.

L'objec­tiu d'aquest tre­ball, el pri­mer que es fa d'aques­tes carac­terísti­ques, era poder deter­mi­nar, amb dades con­cre­tes, la pro­duc­ti­vi­tat d'aque­tes espècies, les diferències de com­por­ta­ment en cul­tius de secà i de rega­diu o la qua­li­tat del pro­ducte que se'n pot obte­nir en funció del tipus de cul­tiu.

Segons dades de l'any 2004, les dar­re­res de les quals dis­posa el Cen­tre Tec­nològic Fores­tal, a Cata­lu­nya només es des­ti­nen unes 300 hectàrees al cul­tiu de plan­tes aromàtiques i medi­ci­nals. Això evi­den­cia, segons Fanlo, la poca tra­dició que hi ha al país de cul­ti­var aques­tes plan­tes tot i el poten­cial econòmic que té el sec­tor.

Fins ara, no hi havia cap estudi que demostrés aquest poten­cial amb dades de pro­duc­ti­vi­tat, que és el que aporta de nou aquesta publi­cació. Mal­grat tot, la coor­di­na­dora del tre­ball posa de relleu que es tracta d'un tre­ball divul­ga­tiu de segui­ment de cul­tius i no dades «del tot científiques».

Es tracta d'un tre­ball que, segons la seva coor­di­na­dora, ha de ser útil per a per­so­nes que es vul­guin intro­duir en aquest sec­tor. A banda de les 300 hectàrees de cul­tius que es van comp­ta­bi­lit­zar l'any 2004, Fanlo explica que hi ha tot un món vin­cu­lat amb l'ús d'aquest pro­ducte i que és molt difícil de quan­ti­fi­car. Es tracta de tot un seguit d'ini­ci­a­ti­ves que en el sec­tor del turisme rural i en l'agro­a­li­men­tari uti­lit­zen plan­tes i her­bes per fer pro­duc­tes com infu­si­ons, sabons o pre­pa­rats medi­ci­nals que es des­ti­nen al con­su­mi­dor final.

Segons Mònica Fanlo, aquest tipus de plan­tes tenen pos­si­bi­li­tats molt diver­ses, des de la venda com a herba seca, pas­sant per la planta enva­sada, les infu­si­ons, els sabons o els olis essen­ci­als. No obs­tant això, afirma, el seu cul­tiu està limi­tat per la falta de tra­dició, que fa que no sigui fàcil com­pe­tir amb països amb molta més tra­dició i cos­tos molt més bai­xos, com el Mar­roc.

Altres han­di­caps que hau­ria de supo­sar una indústria vin­cu­lada a aquests cul­tius és la manca de xar­xes i d'infra­es­truc­tu­res de trans­for­mació i comer­ci­a­lit­zació. Hores d'ara, explica Fanlo, els page­sos que s'hi volen dedi­car s'han de fer càrrec tant de l'asse­catge de les plan­tes com de la venda directa del pro­ducte. Això, afirma, «dóna molta feina als agri­cul­tors» que s'hi volen dedi­car.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.