Economia

FRANCESC CABANA

Plans de pensions i borsa

Els plans de pen­si­ons es for­men mit­jançant el lliu­ra­ment d'uns recur­sos en forma periòdica a una enti­tat ges­tora, en la con­fiança que al cap d'uns anys s'haurà creat un fons, resul­tat d'unes bones inver­si­ons de la soci­e­tat ges­tora, que poden pro­duir plusvàlues, i a més els interes­sos acu­mu­lats. El titu­lar dels diners pot triar com els inver­ti­ran: renda fixa o renda vari­a­ble, en pri­mer terme. Si és en renda fixa obtindrà un ren­di­ment fix dels títols, que té poques oscil·laci­ons en el mer­cat. Si és en valors de renda vari­a­ble –acci­ons– pot triar entre acci­ons d'empre­ses de diver­sos països, de diver­sos sec­tors indus­tri­als, sec­tors de poc risc –dels quals es pot espe­rar poc–, o de risc, amb els quals es pot obte­nir un bon ren­di­ment o una bona pèrdua.

La borsa espa­nyola ha bai­xat en els dar­rers anys i el preu del diner ha arri­bat a ser nega­tiu. Si posem per cas una per­sona que ha inver­tit el seu fons de pen­si­ons en acci­ons del Banc Popu­lar, ara com­pro­varà que ha per­dut el 70% del valor ini­cial dels estal­vis cedits. Si ho ha fet en acci­ons de renda fixa es tro­barà que el pla de pen­si­ons li retor­narà els matei­xos diners que hi va posar o una mica menys. Aques­tes són les situ­a­ci­ons extre­mes, ja que, per prin­cipi, l'inver­sor ha plan­te­jat el pla a mitjà o llarg ter­mini, a cobrar amb la jubi­lació, i durant aquest temps la con­jun­tura econòmica i les cotit­za­ci­ons de borsa poden haver tin­gut for­tes oscil·laci­ons o bé a l'alça o bé a la baixa.

A mitjà i a llarg ter­mini, es diu, una inversió a borsa sem­pre et donarà un valor supe­rior a l'ini­cial. Però no sem­pre és veri­tat, per desgràcia i espe­ci­al­ment en temps com els actu­als, en què els únics que pot­ser poden gua­nyar diners a borsa són els qui juguen a curt ter­mini o els qui tin­guin la sort d'enso­pe­gar un valor que hagi aug­men­tat de cotit­zació per cir­cumstàncies espe­ci­als. Però fa un any el Banc Popu­lar era con­si­de­rat una bona inversió, el banc dels Valls Taber­ner, que es pre­ua­ven de ges­ti­o­nar el banc amb més ren­di­bi­li­tat de tot l'Estat espa­nyol.

Tot ple­gat indica que estem vivint uns anys que, des del punt de vista finan­cer, són extra­or­di­na­ris, en el sen­tit nega­tiu de la paraula. Que sig­ni­fica que perquè et guar­din un diners has de pagar, en lloc de treure'n una ren­di­bi­li­tat. Com és pos­si­ble que per­dis el 80% dels diners inver­tits en un banc seriós com era el Popu­lar? En aques­tes cir­cumstàncies –no és la pri­mera vegada que es pro­du­ei­xen– l'actiu més valuós és l'or, que és al mateix temps la inversió que menys aporta a l'eco­no­mia d'un país i als ciu­ta­dans que hi viuen i hi tre­ba­llen.

La situ­ació no hau­ria de durar. Però resulta difícil ende­vi­nar si s'ha tocat fons o no i si es tor­narà de manera imme­di­ata a una situ­ació nor­mal. És ben trist que els bancs hagin de viure de les comis­si­ons que cobren, com qual­se­vol inter­me­di­ari de comerç, en lloc de viure de la diferència entre l'interès del diner cobrat a qui ha dema­nat un crèdit i el diner pagat a qui l'ha dei­xat en dipòsit.

Els bancs no donen crèdit perquè les peti­ci­ons que reben no els merei­xen con­fiança, i es pas­sen les jor­na­des de tre­ball estu­di­ant el refi­nançament de crèdits ja con­ce­dits i que es podrien qua­li­fi­car de gai­rebé moro­sos. En tot cas, si vol començar un pla de pen­si­ons, esperi una mica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia