Economia

OPINIÓ

Què li passa al socialisme?

“A ca magre, tot són puces”, diuen a Mallorca, i aquesta dita popu­lar em sem­bla molt esca­ient per resu­mir el que li està pas­sant al soci­a­lisme. L'intent de voler fer com­pa­ti­ble una ide­o­lo­gia del segle XX en ple segle XXI, el de la tec­no­lo­gia, gri­nyola quan l'enfron­tes amb la rea­li­tat del poder i observa que és una fan­ta­sia imprac­ti­ca­ble. José Luis Rodríguez Zapa­tero va ser el pri­mer soci­a­lista ideològic que es va tro­bar amb la duresa de la rea­li­tat i tot el seu dis­curs es va esmi­co­lar en poc temps, i a més de des­in­te­grar les pro­me­ses elec­to­rals i el seu pres­tigi, va des­truir el seu par­tit. La manca de dis­curs polític en el PSOE i la seva franquícia cata­lana els ha sumit en una deriva auto­des­truc­tiva impor­tant, i encara no han tro­bat el seu lloc. Fa l'efecte que inten­ten recu­pe­rar el futur amb ide­o­lo­gies del pas­sat. Pere Navarro acom­pa­nyava osten­si­ble­ment en alguns mítings François Hollande, i veia en ell el “nou” soci­a­lisme que hau­ria d'enfron­tar-se a les polítiques de reta­lla­des de la UE i més con­cre­ta­ment a Angela Merkel. És cert que Hollande, en cam­pa­nya, deia que s'havien aca­bat les reta­lla­des i que ell s'enfron­ta­ria a les polítiques de Brus­sel·les. Pere Navarro ja l'havien fet fora i no va tenir temps de com­pro­var com els soci­a­lis­tes fran­ce­sos són els que han fet les reta­lla­des soci­als més impor­tants de la seva història.

El que cal pre­gun­tar-nos és com pot ser que després de veure com repe­ti­da­ment, Zapa­tero a Espa­nya, Hollande a França, Tsi­pras a Grècia, el seu dis­curs ini­cial era incom­pa­ti­ble amb la política real, encara ara es torni als dis­cur­sos del pas­sat pen­sant governs de futur. És que es pen­sen que seran capaços d'ade­quar la rea­li­tat al seu dis­curs?

El gua­nya­dor de les primàries fran­ce­ses, el soci­a­lista Benoît Hamon, un his­to­ri­a­dor de 49 anys, porta en el seu pro­grama elec­to­ral apli­car una renda bàsica de 750 euros per a tots els ciu­ta­dans de 18 a 25 anys durant el 2018, amb la pro­mesa de fer-la uni­ver­sal. La burocràcia actual pro­vo­cava, segons el can­di­dat, que un terç dels bene­fi­ci­a­ris no rebes­sin les pres­ta­ci­ons. Finlàndia va obrir el camí fent una prova amb 2.000 per­so­nes amb una renda bàsica de 560 euros. Aquí, a casa nos­tra, que sem­pre volem ser més, els més d'esquer­res ja par­len d'una renda bàsica de 1.000 euros. Pot­ser hauríem de recor­dar Mil­ton Fri­ed­man quan deia: “No hi ha dinars gra­tis.” Quan lle­geixo totes aques­tes ofer­tes, recordo un lli­bre fet per un francès en el qual expli­cava com va viure una pila d'anys a França sense tre­ba­llar, només vivint dels ajuts soci­als, i fins i tot es va poder com­prar un pis. O aquell taxista que pas­sant pel Bronx em va dir: “Aquí hi ha mol­tes famílies que fa tres i qua­tre gene­ra­ci­ons que mai han tre­ba­llat.” I la cor­rupció que hi ha a l'entorn del PER andalús, o quan la Gene­ra­li­tat va voler fer cobrar pre­sen­ci­al­ment el Pirmi, que també es van des­co­brir força per­cep­tors inde­guts. Fins i tot bones ini­ci­a­ti­ves poden tenir resul­tats per­ver­sos.

Amb l'era Trump, s'aca­barà el dis­curs fàcil de l'esquerra mili­tant de qua­li­fi­car tot­hom de neo­li­be­ral, el pro­tec­ci­o­nisme econòmic que defensa el pre­si­dent dels EUA és sem­blant al que defen­sen les esquer­res euro­pees. Aquí les esquer­res mai havien vist bé els grans trac­tats econòmics, tot i que són unes grans opor­tu­ni­tats per fer créixer el comerç inter­na­ci­o­nal. La gran mobi­lit­zació con­tra el TTIP (Trac­tat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió) que pre­te­nia fer una zona de lliure comerç entre els EUA i la UE, s'ha aca­bat. En el pre­si­dent Trump han tro­bat el millor aliat.

La manca d'un nou dis­curs d'aquest pilar fona­men­tal que ha estat la soci­al­de­mocràcia a tot Europa i ele­ment esta­bi­lit­za­dor, jun­ta­ment amb la democràcia cris­ti­ana, ha pro­vo­cat una explosió ideològica i mol­tes de les seves res­tes han ali­men­tat par­tits nous que van des de l'extrema dreta a l'extrema esquerra. I de moment, si miren enrere, no sem­bla que els sigui fàcil tro­bar un nou dis­curs per a una soci­al­de­mocràcia amb visió de futur i és el gran dèficit euro­peu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia