Economia

Quadern d’economia

F. CABANA

L’agonia del capitalisme

Si Déu em dona vida i capa­ci­tat per tre­ba­llar, m’agra­da­ria escriure un lli­bre amb aquest títol: l’ago­nia del capi­ta­lisme. Després d’escriure i publi­car la Història del Foment del Tre­ball, m’han encar­re­gat un lli­bre i en tinc dos més a mig fer, més per­so­nals. Aca­bats aquests, vol­dria escriure el lli­bre anun­ciat, en la línia de La cul­tura de la cobdícia, escrit i publi­cat fa vuit anys, però més ambiciós i més com­promès.

Si l’escric, no serà un lli­bre de teo­ria econòmica, espès i amb mol­tes cites de per­so­nat­ges ja morts. Seria un lli­bre que reco­lli­ria la meva experiència directa dels dar­rers 60 anys i dels 100 ante­ri­ors, que he inves­ti­gat. He publi­cat més de 50 lli­bres sobre història econòmica cata­lana dels segles XIX i XX i puc pre­su­mir de conèixer la gent i espe­ci­al­ment els empre­sa­ris que han vis­cut a Cata­lu­nya. La base del lli­bre és Cata­lu­nya, la nos­tra pàtria, però sor­tirà sovint cap a Espa­nya, els països de la Unió Euro­pea i els Estats Units. O sigui, els països que he tre­pit­jat i cone­gut. Poc o molt, intro­duiré un altre país ame­ricà –Cuba– i alguns d’afri­cans que he arri­bat a esti­mar, espe­ci­al­ment els sub­sa­ha­ri­ans, com Gui­nea Equa­to­rial, el Congo o Mali. Al nord del con­ti­nent no podré obli­dar Algèria, espe­ci­al­ment, i Tunísia. A cap d’aquests països hi he anat com a turista, sinó per feina i he tocat el que era el soci­a­lisme pla­ni­fi­cat i els sis­te­mes mix­tos i mes­tis­sos, que ni ells matei­xos es veuen capaços de defi­nir.

Pot­ser és pre­ci­pi­tat par­lar d’ago­nia del capi­ta­lisme, però crec que tal com van les coses, o empre­nem aviat una revo­lució civi­lit­zada, no vio­lenta i con­sen­su­ada, o els nos­tres fills i nets es poden tro­bar amb pro­ble­mes seri­o­sos, que tin­dran un caràcter glo­bal i no els pro­ble­mes regi­o­nals que es van viure a la segona part del segle XX. I no em refe­reixo, però hi penso, a la car­nis­se­ria de l’Ori­ent Mitjà i a les mol­tes guer­res locals que ocu­pen tres rat­lles en els dia­ris. El món s’ha glo­ba­lit­zat i en això no tira­rem enrere. El futur pot ser molt millor que el pre­sent si fem les coses bé, o com­pli­cat i desi­gual, si seguim el camí actual. Però no soc catas­tro­fista i no crec en un futur com ens pin­ten algu­nes pel·lícules de Hollywood.

Al món hi ha molta gent bona. Però són els dolents els qui des­ta­quen més. Hi ha més bona gent que de dolenta, però els pri­mers han de per­dre la timi­desa i fer una passa enda­vant i mar­car les grans línies econòmiques –i polítiques– del futur. Un polític ha de saber eco­no­mia i un eco­no­mista ha de conèixer com es mou el món polític.

El capi­ta­lisme, en la seva forma actual, està en estat agònic. I per agònic entenc –segons el dic­ci­o­nari– que és quan des­a­pa­rei­xen les fun­ci­ons de l’intel·lecte. A hores d’ara, no es tracta d’ense­nyar a gua­nyar diners, com fan les esco­les de nego­cis. Els nos­tres intel·lec­tu­als de l’eco­no­mia han de pen­sar com cons­truir un món millor amb unes empre­ses més cre­a­ti­ves, amb un sen­tit clar de l’ètica, i poder social. Una majo­ria de la bona gent –i dels votants– segui­ran, sem­pre que vegin savi­esa en aquells intel·lec­tu­als i bona volun­tat. Amén.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia