Una empenteta

En conèixer que havia estat el gua­nya­dor d’aquest any del Nobel d’eco­no­mia, dotat amb gai­rebé un milió d’euros, Ric­hard Tha­ler ha decla­rat: “Inten­taré gas­tar-ho de la forma més irra­ci­o­nal pos­si­ble.” Aquesta irra­ci­o­na­li­tat de les deci­si­ons econòmiques dels indi­vi­dus és el fil con­duc­tor del tre­ball de Tha­ler. Davant de la teo­ria econòmica clàssica, basada en el supòsit de com­por­ta­ment raci­o­nal, Tha­ler ha estu­diat i demos­trat com, a vega­des, el cer­vell ens juga males pas­sa­des i ens fa pren­dre opci­ons irra­ci­o­nals. Aquest tre­ball ha abraçat múlti­ples camps, des del mer­cats finan­cers fins a com por­tem l’eco­no­mia domèstica.

En mer­cats finan­cers, Tha­ler va demos­trar que els mesos de gener eren més posi­tius per una certa sen­sació de fres­cor irra­ci­o­nal per part dels inver­sors. Malau­ra­da­ment, un cop por­tat a la llum, aquest efecte va des­a­parèixer. També ha estu­diat com els indi­vi­dus valo­ren dife­rent­ment el mateix euro depe­nent de si el por­ten a la car­tera o el tenen al banc. O de si l’han gua­nyat amb la nòmina o amb la lote­ria.

Però la teo­ria cen­tral de Tha­ler és la de l’empen­teta (tra­ducció més o menys afor­tu­nada de nudge). Per la irra­ci­o­na­li­tat de les deci­si­ons, a vega­des un petit incen­tiu posi­tiu o empen­teta que no com­porti ni des­pesa ni bene­fici pot alte­rar el com­por­ta­ment dels indi­vi­dus. El seu exem­ple més cone­gut és el d’un adhe­siu en forma de mosca als uri­na­ris públics que millora la quan­ti­tat de dia­nes.

Aquest dar­rer cas exem­pli­fica com Ric­hard Tha­ler ha inten­tat sem­pre ser pedagògic. També escriu colum­nes a la premsa i té una con­sul­tora de gestió d’actius. En una època en què molts eco­no­mis­tes viuen des­con­nec­tats de la rea­li­tat pro­duint arti­cles inde­xats de difícil com­prensió, Tha­ler rei­vin­dica aquesta ves­sant clau de tot bon eco­no­mista.