Economia

Francesc Cabana

Quadern d’economia

Diners sense sentiments

Els diners per defi­nició no tenen sen­ti­ments. Però en podrien tenir, si el seu pro­pi­e­tari s’ho pro­posés. La revo­lució del segle XXI hau­ria de ser la revo­lució ètica, que es tra­dui­ria en uns diners que per pri­mera vegada a la història tin­drien els sen­ti­ments que els dona­ria el seu pro­pi­e­tari. Si la huma­ni­tat no fa aquesta revo­lució, no li veig un gran futur i més que res no li veig objec­tiu, ni justícia social.

La revo­lució ètica no és cap nove­tat. Ho volien ser l’anar­quisme i el comu­nisme-soci­a­lisme. L’anar­quisme seria vàlid si tot­hom fes el que li per­toca, d’altra manera es con­ver­teix en un movi­ment ide­a­lista que accepta la violència per impo­sar el seu cri­teri. El comu­nisme o el soci­a­lisme, que era el seu nom ori­gi­nal, es pro­posa la revo­lució dels febles, una revo­lució per­fec­ta­ment accep­ta­ble si es cons­truís sense odi i sense violència. Els movi­ments comu­nis­tes sem­pre han aca­bat igual, amb la dic­ta­dura del par­tit. Només cal veure el govern comu­nista xinès, que ha apli­cat un règim ple­na­ment capi­ta­lista, però en el qual el par­tit té sem­pre la dar­rera paraula i són tre­pit­jats els drets bàsics de l’home i de la dona.

La segona mei­tat del segle XX ha estat aque­lla en la qual les esco­les d’admi­nis­tració d’empre­ses han ense­nyat a gua­nyar diners. Alguna de les més pres­ti­gi­o­ses està sota el con­trol i direcció de l’Església. Aquesta dar­rera es mou en el ter­reny dels diners sense sen­ti­ments i explica com gua­nyar-los sense caure en la caixa de la cobdícia. Ja és això, però no tot. Els diners amb sen­ti­ments apa­rei­xen quan es gas­ten, quan aquell valor neu­tre del diner es con­ver­teix en un ins­tru­ment.

Hi ha gent sense sen­ti­ments i gent que uti­litza diners sense sen­ti­ments, però que té una consciència que l’impulsa a fer bones obres. Bill Gates, per exem­ple, un dels homes més rics del món, l’home de Micro­soft, té una fun­dació a la qual ha proveït de dot­ze­nes de mili­ons de dòlars, que es dedica a com­ba­tre la malària a la zona de Moçambic. Gràcies a això deu poder dor­mir tran­quil, però el gruix de la seva for­tuna són diners sense sen­ti­ments.

Hi ha un exem­ple que explica prou bé el que vull dir. La Seda de Bar­ce­lona SA era una empresa amb fàbrica al Prat de Llo­bre­gat, cre­ada per holan­de­sos i que cotit­zava a la Borsa de Bar­ce­lona. L’empresa va anar mala­ment, després de molts anys d’anar bé. Els holan­de­sos, que hi tenien una par­ti­ci­pació nota­ble, van car­re­gar al compte de pèrdues l’import de la inversió, i van dema­nar a la dot­zena d’alts exe­cu­tius que hi tre­ba­lla­ven, que tor­nes­sin a casa. En quinze dies havia des­a­pa­re­gut qual­se­vol ras­tre de l’empresa holan­desa. El que m’interessa des­ta­car és que el dia en què es liquidà la par­ti­ci­pació, comp­ta­bi­lit­zada com a pèrdues, l’acció de l’empresa holan­desa va pujar a la borsa.

Aquesta ope­ració és l’antítesi del diner amb sen­ti­ments: es gua­nyen molts diners, però quan can­via el signe del compte de resul­tats, es can­cel·la l’ope­ració amb un sim­ple apunt comp­ta­ble i els acci­o­nis­tes pre­mien aquest gest amb una alça en la cotit­zació, és a dir, feli­ci­ten una ope­ració que es podria qua­li­fi­car d’immo­ral, si els diners tin­gues­sin sen­ti­ments. En una soci­e­tat amb sen­tit de l’ètica, la cotit­zació hau­ria bai­xat.

El greu pro­blema de la revo­lució ètica és que, per tirar-la enda­vant, cal que la soci­e­tat incor­pori nor­mes en les quals els diners comen­cin a tenir sen­ti­ments. Han vist mai un euro que en tingués?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia