anàlisi
esteve vilanova
El MWC i el rei
Dilluns passat es va inaugurar a Barcelona el Mobile World Congress, que és l’esdeveniment congressual amb més projecció internacional que es fa a la capital de Catalunya. Els números són impressionants: 2.300 empreses de més de 200 països i una assistència de més de 108.000 persones de tot el món s’apleguen en el congrés més important del mòbil. I tot aquest moviment impressionant d’empreses i de gent suposarà una generació d’ingressos de 470 milions d’euros i uns 13.000 llocs de treball. Des del primer congrés, el 2006, el seu creixement ha estat espectacular i comparable al del nivell del creixement tecnològic de la telefonia que s’hi ha anat presentant. I Catalunya ha sabut aprofitar l’oportunitat de tenir-ho a casa per crear un niu d’empreses d’alta tecnologia i d’aplicacions de la telefonia i d’intel·ligència artificial.
Fins aquí seria el relat de core business del congrés, però malauradament al nostre país el món dels negocis té una connivència extraordinària amb la política. Fa poques setmanes al municipi suís de Davos hi va tenir lloc, com cada any, el World Economic Forum, que és un dels esdeveniments més importants que se celebren cada any a l’entorn de l’economia mundial. Com se sap, hi participen els principals líders polítics i econòmics mundials i la concentració de poder representa un altíssim percentatge del PIB mundial. Doncs bé, la diferència de Suïssa amb l’Estat espanyol és que els suïssos deixen a la societat civil tot el protagonisme i aquí volen aparèixer a primer pla com els gran protagonistes. I aquest any la utilització política del MWC ha estat espectacular per la situació política catalana i, a més, tot l’espanyolisme polític i mediàtic ha aprofitat el boicot al besamans al rei de l’alcaldessa Ada Colau i del president del Parlament, el MH Roger Torrent, arribant fins al punt d’amenaçar-nos de perdre el congrés per mal comportament.
Jo no ho crec perquè, per sort, els responsables només miren si el congrés funciona, i tots els responsables estan convençuts que Barcelona és la millor ciutat per continuar-lo fent, tal com va dir el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, que en el primer discurs de dilluns passat va afirmar: “Barcelona és el millor lloc del món per celebrar aquest congrés” i ho reblava: “Fa uns anys vam anunciar el nostre compromís amb Barcelona per convertir-la en la capital del mòbil.” Però els polítics i la premsa espanyola han aprofitat l’oportunitat per iniciar una campanya en contra de Barcelona fins i tot culpant el nacionalisme d’haver perdut l’Agència Europea del Medicament, quan els responsables van ser els intercanvis de favors, com també hem vist fa dues setmanes amb Luis de Guindos per assolir la vicepresidència del BCE, que va guanyar als despatxos i no pel fet de ser el més preparat.
El govern espanyol amb la connivència de Foment del Treball per defensar-se del procés, ja va fer el cop més baix que es pot fer en un país que diuen servir. El decret llei per facilitar el trasllat de seus socials de les empreses i tota la campanya i les indicacions posteriors per pressionar-les perquè ho facin i la publicitat, és un fet que quedarà per a la història econòmica d’aquest país. Que la monarquia truqui a l’empresa d’automoció més important de Catalunya per demanar-li el trasllat de seu a Madrid, és un fet que depassa tota imaginació i que, per cert, se n’ha parlat molt poc, però és d’una extrema gravetat. És per això que aquesta campanya contra el MWC demostra fins a quin punt destructiu estan disposats a provocar per castigar-nos.
I si a tots aquests fets hi afegim els boicots estimulats i induïts de productes catalans i del turisme, potser és hora que els nostres empresaris i institucions en prenguin consciència i aprofitin per obrir nous mercats més enllà del mercat espanyol.
