Economia

Opinió

Quadern d’economia

Actius tòxics

Un percentatge dels actius no és tan tòxic com s’imaginaven i donarà beneficis

El món finan­cer incor­pora sovint noves expres­si­ons rela­ci­o­na­des amb el seu sec­tor. I ho fa en la seva versió anglesa. En aquest cas és de fàcil tra­ducció. L’expressió actius tòxics apa­reix durant la gran crisi que es va donar per aca­bada el 2008. Ente­nem que es refe­reix als crèdits con­si­de­rats inco­bra­bles, a les garan­ties insu­fi­ci­ents sobre un actiu deter­mi­nat, a un crèdit con­ce­dit amb garan­tia d’uns ter­renys valo­rats per sobre del preu real. L’adjec­tiu tòxic és equi­va­lent a verinós i s’aplica a una met­zina. Quan un actiu –crèdit, ter­reny, matèries pri­me­res, etc.– és tòxic sig­ni­fica que el titu­lar –el banc o la caixa– hi sor­tirà per­dent. El Banc d’Espa­nya va defi­nir el que eren per a ell els actius tòxics de manera molt severa i rígida, i els bancs i cai­xes es van haver d’emmot­llar al seu cri­teri.

La crisi men­ci­o­nada tingué els immo­bles en el cen­tre dels actius tòxics. Les cai­xes hi van dei­xar la pell i foren absor­bi­des per bancs, que s’encar­re­ga­ren d’ana­lit­zar la car­tera d’actius tòxics que tenia la caixa absor­bida i de ven­dre’ls a fons inter­na­ci­o­nal d’inversió de risc. Pobres cai­xes? Se n’hau­rien sal­vat algu­nes sense els cri­te­ris exces­si­va­ment rígids del Banc d’Espa­nya. Ara ens arriba infor­mació que durant l’any 2017 el San­tan­der i el BBVA han venut 50.758 mili­ons d’euros en actius tòxics immo­bi­li­a­ris a una sèrie de grans fons d’inversió. Hem de supo­sar que s’han venut al preu pel qual es comp­ta­bi­lit­za­ren quan els van adqui­rir del banc o caixa absor­bit i que, per tant, no els dona­ran pèrdues.

Sorprèn que uns fons d’inversió de risc com­prin actius tòxics. L’única res­posta pos­si­ble i la real és que un per­cen­tatge dels actius no és tan tòxic com s’ima­gi­na­ven i que, per tant, la seva liqui­dació els donarà un bene­fici. Un aug­ment en la demanda del mer­cat immo­bi­li­ari, per exem­ple, pot supo­sar que aquell actiu com­prat per sobre del preu fa uns anys hagi recu­pe­rat el seu valor pri­mi­tiu.

Del que estic con­vençut és que els fons d’inversió de risc faran un bon negoci. Si un actiu tòxic estava valo­rat al 40% per apli­cació de les nor­mes del Banc d’Espa­nya, els fons d’inversió en trau­ran el 70% o el 80% en alguns casos. Què hi gua­nyen els bancs vene­dors? La fei­nada immensa d’anar des­tri­ant els actius tòxics per veure fins a quin punt ho són i pro­ce­dir a la seva venda. O sigui, fer el paper dels fons d’inversió.

El Banc Saba­dell ha actuat amb un millor cri­teri, segons la meva opinió. Ha venut els actius tòxics a una soci­e­tat pròpia –Sol­via– que farà la feina dels fons d’inversió, amb per­so­nal propi. La importància dels actius i el bene­fici que en poden obte­nir jus­ti­fi­quen ple­na­ment l’ope­ració. La inde­pendència de Sol­via per­met sepa­rar la gestió del banc de la dels actius tòxics. Si hi ha bene­fi­cis –que segur que n’hi haurà–, ani­ran al Saba­dell, via Sol­via.

No sé si el cri­teri del Banc d’Espa­nya a l’hora de comp­ta­bi­lit­zar actius dete­ri­o­rats con­ti­nua essent tan catas­tro­fista com fa uns anys. Si fos així, hau­rien de revi­sar-los, després de veure els resul­tats dels fons d’inversió o de Sol­via.

De veri­tat poden creure que aquells fons d’inversió de risc com­pra­ran uns actius que el Banc d’Espa­nya qua­li­fi­cava de pèrdua? Penso en la Caixa de Ter­rassa, la de Saba­dell, la de Man­lleu i pot­ser alguna d’altra, enter­ra­des pre­ci­pi­ta­da­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia