«El poble se sent internacional»

El celler cooperatiu de Capçanes embotella 700.000 ampolles l'any dels seus productes vinícoles i exporta el 80% de la producció a altres països

Només 300 de les 2.200 hectàrees que per­ta­nyen a Capçanes són vinyes, però no en fan falta més. Fran­cesc Blanch, pre­si­dent del celler coo­pe­ra­tiu, des­cri­via el pai­satge mun­tanyós però excel·lent d'aquest muni­cipi del Pri­o­rat per ela­bo­rar-hi un vi que ara reco­neix tot el món: el Flor de Pri­ma­vera negre Kos­her. Ela­bo­rat tal com mana la tra­dició jueva, el raïm, un cop arriba al celler, només pot ser mani­pu­lat per un rabí i tot el procés s'exe­cuta en la més abso­luta rigo­ro­si­tat. Això ha fet que, d'entre els 500 vins produïts a tot el món segons aquest mètode –Lo Mebus­hal–, el de Capçanes –que fa 15 anys que s'ela­bora– esti­gui situat en les pri­me­res posi­ci­ons per la seva qua­li­tat.

No obs­tant això, els socis del celler coo­pe­ra­tiu ela­bo­ren una quin­zena més de referències de vins. La pro­ducció de raïm per­met que s'embo­te­llin 700.000 ampo­lles, de les quals 15.000 són del vi Kos­her. Aques­tes dades no es poden subes­ti­mar si, a més, es té en compte que el negoci sobre­tot s'enfoca a l'exte­rior, i és que el 80% de la pro­ducció s'exporta a dese­nes de països. El prin­ci­pal recep­tor és Ale­ma­nya, però també els Estats Units, men­tre que poc a poc s'intro­du­ei­xen països emer­gents com la Xina i Tailàndia. Així ho expli­cava ahir Blanch en les VIII Jor­na­des d'Empre­ne­do­ria que orga­nitza la soci­e­tat muni­ci­pal Redessa.

És una empresa petita tot i que ha acon­se­guit fer-se un lloc al món dels grans vins. Des que el 1995 es va començar a ela­bo­rar el vi kos­her que s'han reno­vat les ins­tal·laci­ons gràcies a la impli­cació de gai­rebé totes les famílies del poble. Ara les ter­res, contrària­ment al que pas­sava abans, ja no estan aban­do­na­des: «Sem­bla un jardí», deia Blanch en un posat gai­rebé romàntic. I les coses que que­din clares, perquè, des que es va enge­gar el pro­jecte per ela­bo­rar el Flor de Pri­ma­vera amb tota la reper­cussió mediàtica que això supo­sat, els socis del celler tenen ofer­tes de veïns de pobles del cos­tat per afe­gir-s'hi i el que sí que saben és que, de socis, ja en són prou, expli­cava Blanch.

Diver­si­fi­cació del negoci.

I men­tre la pro­ducció de vi va fent el seu camí, el celler coo­pe­ra­tiu també ha apro­fi­tat per diver­si­fi­car el negoci: s'ha apun­tat a pro­moure l'eno­tu­risme i, a més, també pro­posa una ruta amb avi­o­neta des de Reus que sobre­vola tot el muni­cipi, inclo­ent-hi les vinyes.

La història del celler, expli­cada al cine.

Ara, la història del celler coo­pe­ra­tiu de Capçanes podria por­tar-se a la gran pan­ta­lla. El direc­tor Fer­ran Lla­gos­tera ha pre­sen­tat un guió d'una pel·lícula en què els exte­ri­ors es roda­rien en aquest muni­cipi, que ha sabut apro­fi­tar els seus recur­sos per crear un negoci el pro­ducte del qual ara és reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment. Per Blanch, això «és increïble» i com­pa­rava la pel·lícula amb d'altres simi­lars, com Entre copas, d'Ale­xan­der Payne.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.