Munyint cabres

Cabres i bocs de Múrcia. En els últims qua­tre mesos han anat arri­bant per grups les 250 cabres de la mateixa explo­tació de Múrcia i els nou mas­cles, com el de la imatge. La granja es dedi­carà ini­ci­al­ment a la venda de llet i de carn de cabrit.

No ha fet mai de pas­tor, ni de rama­der. Amb 23 anys, Fer­ran Altés s'ha ati­pat de fer­rar cavalls, que era la seva feina des que va dei­xar els estu­dis. Ha fet un cop de cap i en plena crisi econòmica s'ha deci­dit a mun­tar la seva pròpia empresa. L'únic que tenia clar des de feia més d'un any és que volia fer alguna cosa amb l'explo­tació fami­liar de can Xicoy, d'Arenys de Munt, que que­dava aban­do­nada. En aquesta finca de camí cap a Sant Iscle de Vallalta, el seu avi hi havia tin­gut una granja de conills. Tot i el salt gene­ra­ci­o­nal, aviat hi tor­narà a haver acti­vi­tat agrícola. De moment s'hi estan fent les obres per cons­truir el que serà la sala de munyir de les 250 cabres que tindrà a la granja. Si les coses li sur­ten bé, podrà començar a tre­ba­llar aquest juliol amb les pri­me­res qua­ranta mares.

Per ini­ciar el negoci, abans va visi­tar altres explo­ta­ci­ons sem­blants. «Vaig tenir clar que de l'engreix i prou no es pot viure, i que la llet de cabra té més marge al mer­cat», explica. Més enda­vant, si les coses fun­ci­o­nen, no des­carta que puguin fer la trans­for­mació de la llet i ela­bo­rar for­mat­ges, però ara per començar seria massa. En aquesta nova aven­tura, Altés té el suport de la seva mare, a més de dos tre­ba­lla­dors que l'aju­da­ran a por­tar la finca. «No és fàcil començar; si no tens un coixí no es pot fer, perquè la inversió ini­cial és impor­tant», reco­neix. A més, no ha tro­bat el camí fàcil, amb els tràmits admi­nis­tra­tius. «Et sens sol i aban­do­nat. Veus com res que vin­gui del camp interessa. Segur que hi ha gent empre­ne­dora però que es desa­nima davant de tanta burocràcia», diu. Ara ja no hi vol ni pen­sar, en tot el que li ha cos­tat. Se'l veu satis­fet de la feina feta. Tant que no va tenir cap pro­blema a par­ti­ci­par en unes jor­na­des sobre el sec­tor pri­mari que s'han fet a Arenys de Munt. Al cos­tat de repre­sen­tants del món agrícola, com ara el dele­gat comar­cal d'Unió de Page­sos, Pep Riera, va que­dar clar que els pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat són de qua­li­tat i han de fer-se valer per poder com­pe­tir amb la forta com­petència de tot el que arriba de fora, en grans quan­ti­tats i a preus reben­tats.

Per a sor­presa de molts, aquesta xer­rada, quan el futur de la page­sia i el camp es posa en dubte, va des­per­tar força interès, amb l'assistència d'una tren­tena de per­so­nes. La regi­dora de Pro­moció Local, Mari­bel Mozas, defensa que les jor­na­des que s'han anat fent per sec­tors econòmics poden donar un cop de mà a més d'un en un moment en què les coses no són fàcils ni segu­res per a ningú. A més, davant l'exem­ple d'aquest jove empre­ne­dor, es va mos­trar orgu­llosa i encan­tada de poder-ne par­lar i posar-lo d'exem­ple allà on faci falta.

En un muni­cipi on els con­reus que que­den pen­gen de les mun­ta­nyes que l'envol­ten, s'ha de pre­ser­var com sigui el per­cen­tatge de sòl agrícola. Molts d'aquests ter­renys que s'havien aban­do­nat, ara s'han recu­pe­rat per dedi­car-los al cul­tiu de la cirera d'en Roca, que a Arenys de Munt es defensa com un bé local, molt pre­uat. Un pro­ducte de qua­li­tat i pro­xi­mi­tat encara que sigui de curta durada, al juny.