Economia

Més indústria és igual a menys crisi

Una anàlisi més acurada del perquè de la desigualtat de l’impacte econòmic ens porta a revisar la composició sectorial dels diversos països i a una conclusió molt important: els més especialitzats en indústria són els que menys han patit les primeres conseqüències de la pandèmia en les seves economies

En les dar­re­res set­ma­nes, han apa­re­gut infor­mes i dades del pri­mer impacte de la pandèmia de la covid-19 sobre l’eco­no­mia, que per­me­ten fer anàlisis i extreure con­clu­si­ons d’interès que val la pena posar de mani­fest. Evi­dent­ment, a tots els països els efec­tes imme­di­ats de la crisi sanitària es resu­mei­xen en una dava­llada abrupta de l’acti­vi­tat en el seu sen­tit més ampli (pro­ducció, llocs de tre­ball, xifra de ven­des, ocu­pació hote­lera...), però això no ha estat igual ni per països ni per sec­tors. Podem par­lar d’un impacte econòmic imme­diat molt dife­rent, alhora que també ho estan sent els efec­tes dels rebrots i, pro­ba­ble­ment, ho serà la tan desit­jada recu­pe­ració. Les dades fetes públi­ques per l’OCDE i per l’Euros­tat sobre l’impacte econòmic ini­cial indi­quen que Espa­nya ha estat el país que més ha patit la dava­llada de l’acti­vi­tat. Segons l’Euros­tat, el PIB va caure un 22,1% en el segon tri­mes­tre d’enguany res­pecte al mateix període del 2019, i dades de l’OCDE asse­nya­len que el des­cens va ser d’un 22,7% en el pri­mer semes­tre.

Una anàlisi més acu­rada del perquè de la desi­gual­tat de l’impacte econòmic ens porta a revi­sar la com­po­sició sec­to­rial dels diver­sos països i a una con­clusió molt impor­tant: els més espe­ci­a­lit­zats en indústria són els que menys han patit les pri­me­res con­seqüències de la pandèmia sobre les seves eco­no­mies i, molt pro­ba­ble­ment, els que menys estan patint els seus efec­tes en l’actu­a­li­tat. El gràfic adjunt mos­tra una relació nota­ble entre el pes específic de la indústria i l’evo­lució de l’eco­no­mia als països euro­peus: a major pes de la indústria, menor dava­llada de l’eco­no­mia i a l’inrevés. Finlàndia, Polònia, Ale­ma­nya, Hon­gria i Àustria en són exem­ples evi­dents. El mateix exer­cici dona idèntica con­clusió si es rela­ci­ona l’espe­ci­a­lit­zació en indústria amb la taxa d’atur del país. La crisi finan­cera ini­ci­ada el 2007 ja va evi­den­ciar aquesta relle­vant con­clusió: a més indústria menys crisi econòmica. I, de fet, els països amb més pes indus­trial el 2007 van expe­ri­men­tar un millor com­por­ta­ment de la seva eco­no­mia en el període 2007-2013.

I com està Espa­nya i Cata­lu­nya en aquest sen­tit? Doncs a la cua. Des de fa temps, el nos­tre model econòmic ha dei­xat de banda la indústria. El seu pes específic cau contínua­ment, de manera que el 1995 la indústria apor­tava el 21,3% del valor afe­git brut i con­cen­trava el 20,6% de l’ocu­pació total a Espa­nya, per­cen­tat­ges que el 2019 eren d’un 15,8% i d’un 14,0%, res­pec­ti­va­ment. A Cata­lu­nya els des­cen­sos han estat d’un 26,9% a un 19,3% en valor afe­git en el període 2000-2019 i d’un 28,8% a un 18,1% en ocu­pació en els matei­xos anys. Veient aquesta inde­sit­ja­ble evidència, quina ha estat la res­posta de les auto­ri­tats públi­ques? A la sequera de política indus­trial de finals del segle XX, l’ha seguit l’eloqüència d’uns dis­cur­sos “indus­tri­a­lis­tes” sense con­tin­guts ni recur­sos a prin­ci­pis del XXI i, més recent­ment, una sèrie de des­propòsits que han apar­cat plans i pro­jec­tes amb bones inten­ci­ons per motius mera­ment polítics (elec­ci­ons, can­vis de govern...) o, sim­ple­ment, per falta de dotació pres­su­postària.

A tot això, s’hi afe­geix la urgència de donar res­posta a les notícies dolen­tes que recent­ment arri­ben de la indústria amb par­ti­ci­pació de capi­tal estran­ger. Sense ser exhaus­tius, a Cata­lu­nya s’ha fet públic, entre d’altres, la marxa de Nis­san, el tan­ca­ment de les plan­tes de Saint Gobain a l’Arboç i de Bosch a Cas­te­llet i la Gor­nal, així com la rees­truc­tu­ració d’ICL Ibe­ria a Sallent, amb les seves reper­cus­si­ons sobre la cadena de sub­mi­nis­tra­dors locals.

L’aposta de futur depèn de situar la indústria, com a mínim, en el 20% del PIB, com asse­nyala la Comissió Euro­pea, amb una pers­pec­tiva una i acció política que siguin llarg­ter­mi­nis­tes i deci­di­da­ment con­tun­dents. La comu­ni­cació de la Unió Euro­pea Un nou model d’indústria per a Europa, del mes de març pas­sat, que s’inse­reix en les ori­en­ta­ci­ons de la nova Comissió Euro­pea és clara en aquest sen­tit.

Ja tenim les bases per al full de ruta, ara només fal­ten els recur­sos. I aquests poden venir dels fons de recu­pe­ració euro­peus apro­vats el mes de juliol pas­sat pel Con­sell Euro­peu. Són 140.000 mili­ons d’euros per a Espa­nya, dels quals 73.000 mili­ons en ajuts direc­tes, que cal uti­lit­zar bé i amb volun­tat que arri­bin trans­pa­rent­ment a sec­tors d’acti­vi­tat i a empre­ses amb inde­pendència de les seves carac­terísti­ques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia