Mala peça al teler

Pocs anys han dei­xat unes dades macro­e­conòmiques tan lamen­ta­bles com el 2020. En espera dels resul­tats defi­ni­tius de les mag­ni­tuds prin­ci­pals, que es conei­xe­ran al gener, de moment la cai­guda del pro­ducte inte­rior brut durant el ter­cer tri­mes­tre ha estat del 8,8%, però el quart, sense la revi­fa­lla pun­tual que va repre­sen­tar la deses­ca­lada de l’estiu, podria com­plir les funes­tes pre­vi­si­ons ofi­ci­als de la Gene­ra­li­tat, que fa uns mesos va pre­veure un retrocés del PIB d’entre un 10% i un 12%.

Però si la dada del PIB resulta rela­ti­va­ment freda, ja no ho són gens les xifres de deso­cu­pats, aques­tes sí, amb noms i cognoms. Labo­ral­ment, enguany hem assis­tit a cla­te­lla­des for­tes, i mediàtiques, com l’anunci del tan­ca­ment de Nis­san a Cata­lu­nya, amb el cor­res­po­nent efecte dominó que ha arros­se­gat un seguit d’empre­ses que en depe­nien. Però també, i sobre­tot, la pèrdua de feina per part de milers de tre­ba­lla­dors en sec­tors espe­ci­al­ment danyats per la pandèmia com ara l’hos­ta­le­ria, el turisme i els ser­veis en gene­ral. Segons l’enquesta de població activa (EPA) més recent, la del ter­cer tri­mes­tre, a Cata­lu­nya hi ha més de mig milió de per­so­nes a l’atur, sense comp­tar totes les que es tro­ben en situ­ació d’ERTO (a l’octu­bre se supera­ven les 200.000 per­so­nes), una xifra mòbil que varia mes a mes amb entra­des i sor­ti­des, però que aquest hivern té tendència a l’alça i encara hi ha força expe­di­ents per resol­dre pel col·lapse del ser­vei d’ocu­pació esta­tal (Sepe). L’EPA, ela­bo­rada per l’ins­ti­tut estadístic espa­nyol, l’INE, indica que la taxa d’atur a Cata­lu­nya se situ­ava a prin­ci­pis d’octu­bre per sobre del 13,3%, encara que la pre­visió del govern català per a tot l’any oscil·la dins d’un inter­val que va del 15,4% al 16,1%. De moment, segons la dada de l’atur regis­trat, que pro­por­ci­ona el Minis­teri de Tre­ball, entre el novem­bre del 2019 i aquest últim a les ofi­ci­nes del SOC hi ha apun­ta­des 94.566 per­so­nes més.

I men­tres­tant, la inflació, teòrica­ment, va a la baixa. I no poc. Un punt nega­tiu a final de novem­bre. Val a dir que l’INE va adap­tar el càlcul del cost de la vida després de l’estat d’alarma per tal de fer més fidel la reco­llida de dades. No obs­tant això, pro­duc­tes de pri­mera neces­si­tat com els ali­ments i les begu­des no alcohòliques, i també el ves­tit i el calçat, han pujat un 1,6% i un 2%, res­pec­ti­va­ment, men­tre que d’altres com els trans­ports s’han des­plo­mat un 6% en l’últim any. Segons alguns experts, com els del gabi­net d’estu­dis de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, els cata­lans tenim ara mateix un estalvi brut en nivells rècord, supe­rior als 22.000 mili­ons d’euros, que hau­rien de garan­tir un cert impuls en la represa, quan sigui final­ment pos­si­ble. De moment, aquests diners dor­men el son del just, en espera que s’esva­ei­xin els dub­tes sobre les eco­no­mies fami­li­ars i l’amenaça de l’atur.