El BCE posarà fre als estímuls per la pandèmia el 2022

El Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) opta per fre­nar els estímuls mone­ta­ris mas­sius a l’eco­no­mia de l’euro l’any que ve davant l’aug­ment de la inflació. La ins­ti­tució que pre­si­deix Chris­tine Lagarde va anun­ciar ahir que posarà punt final al pro­grama de com­pres de deute per la pandèmia (PEPP, per les seves sigles en anglès) a finals de març.

Tot i això, el BCE ho com­pen­sarà amb altres estímuls i pro­met “fle­xi­bi­li­tat”, ja que l’evo­lució de la crisi de la covid encara és incerta i el repunt de con­ta­gis podria “retar­dar” la recu­pe­ració. Per això, ha deci­dit man­te­nir intac­tes els tipus d’interès, que con­ti­nu­a­ran en el 0%.

Després d’una reunió a Frank­furt, el con­sell de govern del BCE va acor­dar ahir reduir les com­pres del PEPP a prin­ci­pis del 2022 i sus­pen­dre aquest pro­grama tem­po­ral per pandèmia a par­tir de l’abril. El PEPP es va posar en marxa el març del 2020 per afron­tar la para­lit­zació econòmica per la covid. Ampliat diver­ses vega­des, el paquet d’estímuls ha comp­tat amb més d’1,85 bili­ons d’euros aquests últims dos anys.

El Banc Cen­tral Euro­peu avança així la reti­rada dels estímuls davant l’acce­le­ració de la inflació, que pre­o­cupa espe­ci­al­ment a Ale­ma­nya, on ha arri­bat al 6%. En canvi, el que pre­o­cupa als països del sud de la zona euro és pre­ci­sa­ment la menor injecció monetària, perquè temen que freni la seva recu­pe­ració econòmica. De fet, ahir Lagarde va reconèixer que la nova onada de la pandèmia és un risc espe­ci­al­ment per als sec­tors econòmics més impor­tants d’aquests països.

“Podria retar­dar la recu­pe­ració, espe­ci­al­ment en viat­ges, turisme, hos­ta­le­ria i entre­te­ni­ment”, avisa. La ins­ti­tució monetària, amb seu a Frank­furt, va revi­sar ahir lleu­ge­ra­ment a la baixa les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment de la zona euro per al 2022 (4,2% del PIB), con­fi­ant que es con­so­lidi el 2023 (2,9%). “El crei­xe­ment s’està mode­rant, però espe­rem que l’acti­vi­tat es recu­peri amb força durant l’any vinent”, indica Lagarde.

Per com­pen­sar la des­a­pa­rició del PEPP i donar una empenta a la recu­pe­ració, a par­tir de l’abril el BCE donarà més pro­ta­go­nisme al pro­grama con­ven­ci­o­nal dupli­cant fins als 40.000 mili­ons d’euros aques­tes com­pres de deute. A més, els tipus d’interès es man­tin­dran en mínims històrics: al 0% el tipus d’interès d’ope­ra­ci­ons prin­ci­pals de finançament, al 0,25% el de faci­li­tat de crèdit i al -0,5% el de faci­li­tat de dipòsit.

El BCE insis­teix que es man­tin­dran en el nivell actual o infe­rior fins que la pro­jecció de la inflació sigui del 2%. La zona euro tan­carà l’any amb una inflació del 2,6%, però els preus es con­ti­nu­a­ran enfi­lant i arri­ba­ran al 3,2% el 2022, segons els càlculs de la ins­ti­tució. No obs­tant això, a Frank­furt con­fien que sigui un feno­men tem­po­ral i espe­ren que el 2023 i el 2024 s’esta­bi­lit­zarà entorn de l’1,8%.