Economia

Viure sense el gas rus

Europa pot subsistir i prosperar sense el suport vital de Gazprom, però només amb una estratègia conjunta i assumint els costos de la transició

La invasió d’Ucraïna rebla el clau de la tran­sició energètica, ine­lu­di­ble per raons estratègiques i d’emergència climàtica. El teme­rari movi­ment del Krem­lin des­vela les misèries de la dependència dels com­bus­ti­bles fòssils. El gegant rus no té solera democràtica ni és cap pro­digi econòmic, però aporta gai­rebé la mei­tat del carbó, més del 40% del gas natu­ral i el 25% del petroli que con­su­mim.

Les eco­no­mies menys depen­dents dels proveïdors rus­sos no són pas immu­nes a la vola­ti­li­tat dels preus de l’ener­gia. Tot i que el gas natu­ral només repre­senta el 20% de l’elec­tri­ci­tat gene­rada, el sis­tema tari­fari mar­gi­na­lista fa que les cen­trals de gas siguin res­pon­sa­bles prin­ci­pals de l’enca­ri­ment de l’elec­tri­ci­tat i, mal­grat els plans de con­tingència impro­vi­sats, el risc d’una sob­tada rup­tura de sub­mi­nis­tra­ment ens fa sen­tir vul­ne­ra­bles. Europa pot sub­sis­tir i pros­pe­rar sense el suport vital de Gaz­prom, però només impul­sant una estratègia con­junta i assu­mint els cos­tos de la tran­sició.

Afron­tar el pro­per hivern sense comp­tar amb els gaso­duc­tes rus­sos reque­ri­ria més apor­tació de les fonts de sub­mi­nis­tra­ment alter­na­ti­ves. El major apro­fi­ta­ment dels altres gaso­duc­tes topa amb la rea­li­tat d’un apro­vi­si­o­na­ment des de Noru­ega, Algèria o l’Azer­baid­jan que no és gaire lluny de la seva màxima capa­ci­tat. Tam­poc un aug­ment de la pro­ducció als Països Bai­xos o Ale­ma­nya resol­dria gran cosa, perquè impli­ca­ria ris­cos ecològics i revi­fa­ria ten­si­ons polítiques per obte­nir un gas de baix poder calorífic. I el recurs tem­po­ral a l’ener­gia nuclear tam­poc no evi­ta­ria con­flic­tes polítics.

Més recor­re­gut té l’aug­ment del sub­mi­nis­tra­ment de gas natu­ral liquat, majo­ritària­ment pro­ce­dent dels Estats Units, el Canadà o Qatar. Una reno­vada aliança ja acti­vada però insu­fi­ci­ent per asso­lir una subs­ti­tució ràpida, barata i com­pleta, perquè el mer­cat euro­peu no està ple­na­ment inte­grat i el trans­port marítim viu temps inqui­ets. La llera euro­pea de la Medi­terrània conté els prin­ci­pals hubs per a la seva dis­tri­bució i con­su­meix menys del que rega­si­fica i emma­gat­zema. Però la capa­ci­tat per tras­lla­dar exce­dents cap als grans cen­tres de con­sum es veu molt limi­tada per pro­ble­mes tècnics i d’infra­es­truc­tu­res.

També cal­dria des­vin­cu­lar con­trac­tes del preu del petroli i aug­men­tar les reser­ves estratègiques durant els períodes de menys demanda. Però la incer­tesa res­pecte a l’evo­lució dels preus fa veure arris­cada la com­pra mas­siva als ope­ra­dors pri­vats. L’opció de com­pres públi­ques con­jun­tes o de mesu­res de cober­tura del risc finan­cer hau­ria de ser, doncs, con­si­de­rada.

La clau de volta és en les ener­gies reno­va­bles. Con­fiem-hi ple­na­ment, però l’objec­tiu de reducció d’emis­si­ons i subs­ti­tució de fonts energètiques exi­geix tri­pli­car els recur­sos actu­als. La solució reposa, doncs, en una estratègia intel·ligent d’inversió i de diver­si­fi­cació de sub­mi­nis­tra­ments i de tec­no­lo­gies que neces­sita temps i diners. I, com que l’elec­tri­fi­cació de la mobi­li­tat a què ens abo­quem ten­sarà més la demanda d’ener­gia, caldrà pro­moure mesu­res d’estalvi a les llars i d’eficiència energètica en el trans­port i la indústria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia