“Hem acabat el cotxe nou i n’hi ha poc d’ocasió”

Repre­sen­tem totes les empre­ses de la demar­cació de repa­ració i comerç d’auto­moció i nàutica. A les comar­ques giro­ni­nes la majo­ria d’empre­ses del sec­tor són peti­tes i fami­li­ars, i Corve és molt útil amb el tema d’asses­so­ra­ment legal i labo­ral. Hem sigut molt útils, per exem­ple, durant la pandèmia i per tots els can­vis nor­ma­tius que tenim. També fem molts cur­sos perquè els tre­ba­lla­dors dels petits tallers s’han d’anar posant al dia perquè sem­pre hi ha mol­tes nove­tats. Ara un dels rep­tes que tenim és fomen­tar el nos­tre ofici i acon­se­guir un canvi de para­digma, perquè con­ti­nua la idea que fer de mecànic és una feina molt dura i de mans bru­tes, i en canvi som un sec­tor molt tec­nològic.

Anem als ins­ti­tuts perquè cone­guin qui som i què fem. L’objec­tiu és que els joves valo­rin la idea d’entrar a tre­ba­llar en el sec­tor i perquè les famílies vul­guin que els seus fills estudiïn auto­moció. La nos­tra és una pro­fessió per gua­nyar-se la vida molt dig­na­ment i amb con­di­ci­ons labo­rals bones. També par­ti­ci­pem en la Fira Expo­jove, i ara fa un parell de set­ma­nes vam fer una entrega de pre­mis als millors alum­nes de la pro­moció d’aquest any als ins­ti­tuts de Mon­ti­livi, Mon­tu­riol de Figue­res i al de Pala­fru­gell, que són els tres de la demar­cació que fan el cicle d’auto­moció.

Fem for­mació pro­fes­si­o­nal que ara és dual, amb els tres ins­ti­tuts giro­nins, i hem cana­lit­zat la relació entre les dues parts perquè els alum­nes puguin fer for­mació a les empre­ses més ade­qua­des. Actu­al­ment tenim man­cança de mecànics, com passa en mol­tes altres pro­fes­si­ons, i és perquè hi ha un canvi tec­nològic molt gran i perquè les plan­ti­lles s’han enve­llit i s’estan jubi­lant. A més, les empre­ses del sec­tor carni també sol·lici­ten tre­ba­lla­dors per a man­te­ni­ment o fabri­cació de maquinària o per a les línies d’empa­que­ta­ment o megatrònic, i costa tro­bar per­so­nal qua­li­fi­cat. Però estem con­tents que amb la for­mació dual es bus­qui la figura de l’apre­nent. Ara només fal­ta­ria que l’admi­nis­tració dediqués recur­sos econòmics de veri­tat a la for­mació dual.

Perquè en aquest país hi ha un pro­blema gene­ral que sem­bla que si el jove té capa­ci­tat i es vol gua­nyar la vida bé, la família i l’entorn l’ori­enta cap al bat­xi­llera i la uni­ver­si­tat. Hi ha ins­tau­rada la idea que amb les fei­nes físiques no et gua­nyes bé la vida i que és una feina bruta perquè a tot­hom li ve al cap un taller brut i fosc i estar sota un cotxe en una fossa. Això no és així, perquè més de la mei­tat de les repa­ra­ci­ons que fem avui dia con­sis­tei­xen a con­nec­tar l’ordi­na­dor i actu­a­lit­zar el pro­gra­mari per mirar quina ava­ria elèctrica té el vehi­cle. Per tant, això ens ha d’aju­dar en fer can­viar la idea a la gent i que s’adoni que amb els ofi­cis mol­tes vega­des es poden gua­nyar més bé la vida que amb una car­rera uni­ver­sitària.

El sec­tor passa ara per la tem­pesta per­fecta, perquè jus­ta­ment ara que s’ini­ci­ava la tran­sició del vehi­cle de com­bustió cap a l’elèctric, hi ha hagut una pandèmia, i quan tot sem­blava que podíem tor­nar a la nor­ma­li­tat ha escla­tat la guerra entre Rússia i Ucraïna; molts com­po­nents venien d’aquests països, i mol­tes fàbri­ques hi han tan­cat pel tema de les san­ci­ons. I per tant s’ha para­lit­zat tot. Això ha fet que per pri­mer cop durant molts anys hi ha demanda però no hi ha oferta, i per tant també hi ha hagut un incre­ment impor­tant de preus.

Amb el tema de la covid totes les mar­ques han inten­tat recon­duir la situ­ació i han fet models amb uns nivells d’equi­pa­ments deter­mi­nats que poden ser­vir en ter­mi­nis rela­ti­va­ment curts. Però aquests són models con­crets. La resta de vehi­cles, i sobre­tot els indus­tri­als, n’han resul­tat molt afec­tats. Par­lem d’entre­gues que van de sis mesos fins a un any. El vehi­cle indus­trial els fabri­cants l’han dei­xat una mica de banda perquè davant la manca de com­po­nents han deci­dit dedi­car esforços al turisme par­ti­cu­lar.

La venda del cotxe d’ocasió ha cres­cut molt, i també el preu, perquè la per­sona o empresa que neces­si­tava com­prar un cotxe imme­di­a­ta­ment s’ha decan­tat cap al de segona mà. Això vol dir que hem aca­bat el cotxe nou i quasi no n’hi ha d’ocasió. A més, amb aquests anys de covid les flo­tes de cot­xes de les empre­ses tam­poc s’han reno­vat. I això va lli­gat amb el que està pas­sant a les Illes, que ja han anun­ciat que aquest estiu no hi haurà cot­xes de llo­guer perquè no han pogut com­prar flo­tes noves.

Venen entre un 30% i un 40% de cotxe nou, i aguan­tem perquè als tallers es fac­tura més. El parc auto­mo­bilístic s’ha enve­llit i ha pas­sat dels onze anys als tretze, i per tant hi ha més repa­ra­ci­ons. Això fa una mica de vasos comu­ni­cants: el que per­dem en ven­des de cot­xes ho estem gua­nyant més a post­venda taller amb les repa­ra­ci­ons, perquè si no, mol­tes empre­ses ja hau­rien tan­cat. A més, als con­ces­si­o­na­ris els espe­ren molts can­vis.

Els con­ces­si­o­na­ris seran cen­tres de mobi­li­tat i des­a­pa­rei­xe­ran com els ente­nem ara. Aquesta nova llei euro­pea que s’està aca­bant de nego­ciar sem­bla que can­viarà el sis­tema de dis­tri­bució perquè els fabri­cants volen ven­dre direc­ta­ment els vehi­cles a través d’inter­net. Això ja ho està fent alguna marca, com ara Tesla. És a dir, el cli­ent deci­dirà quin cotxe li agra­da­ria com­prar, la marca li dei­xarà pro­var-lo en algun con­ces­si­o­nari pro­per on viu i la com­pra es farà també per inter­net i l’entrega, al con­ces­si­o­nari. Aquest canvi que sem­blava impos­si­ble que arribés s’està acce­le­rant.

Hi ha mol­tes difi­cul­tats geo­polítiques i logísti­ques, i no sabria dir-ho. Amb les males pre­vi­si­ons econòmiques que tenim pel setem­bre ens crea una certa incer­tesa per aquest segon semes­tre del 2022. I crec que ningú s’atre­virà a dir que abans del 2023 recu­pe­ra­rem la nor­ma­li­tat en el sub­mi­nis­tra­ment de cot­xes.

La tec­no­lo­gia defi­ni­tiva és l’elec­tri­fi­cació. No hi ha cap fabri­cant que inventi més que això. Actu­al­ment hi ha entre deu i quinze sis­te­mes d’hibri­dació que el que bus­quen és reduir les emis­si­ons. És cert que un vehi­cle elèctric és molt costós i ho serà més, però per això estan tri­om­fant altres moda­li­tats per poder tenir un vehi­cle com és el cas del llo­guer o el rènting, mul­ti­opció o pre­fe­rence, digue-li com vul­guis, perquè cada fabri­cant hi posa el seu nom. Però al final l’usu­ari paga una quota al mes per uti­lit­zar un vehi­cle durant uns anys o mesos, i pas­sat el temps pac­tat es pot adqui­rir o can­viar-lo per un altre de nou. Ara tots els fabri­cants poten­cien l’opció de pagar per ús perquè serà la manera d’accés a uti­lit­zar un vehi­cle.

Vol­dria dei­xar clar que el sec­tor de l’auto­moció des del nos­tre punt de vista pateix bullying per part de les admi­nis­tra­ci­ons. Con­si­de­rem que com a alum­nes apli­cats que fem els deu­res en ter­mes de llui­tar con­tra el canvi climàtic i reduir emis­si­ons. I mal­grat tot con­ti­nuem rebent les pata­ca­des de l’admi­nis­tració com si fos­sin l’únic cau­sant del pro­blema. Sobre les bai­xes emis­si­ons, per part de la Unió hi ha objec­tius molt ambi­ci­o­sos. El 2035 es vol dei­xar de ven­dre vehi­cles de com­bustió i el 2050 es vol pro­hi­bir la cir­cu­lació d’aquests vehi­cles. Per com­plir aquests objec­tius la gent s’ha de com­prar cot­xes nous. Però no tot­hom ho pot fer, això, i per tant nosal­tres defen­sem que es pugui recon­di­ci­o­nar el vehi­cle vell amb fil­tre de partícules a l’esca­pa­ment o hibri­dar-lo amb GLP, però no ho dei­xen fer, i això pot pro­vo­car unes diferències soci­als molt grans.

Voldríem saber si que el volen amb les zones de bai­xes emis­si­ons és real­ment reduir emis­si­ons o reduir el nom­bre de vehi­cles que hi cir­cu­lin. No ho tenim clar, perquè a les ciu­tats que s’ha imple­men­tat no acon­se­guei­xen l’efecte desit­jat perquè s’uti­litza una clas­si­fi­cació de vehi­cles que pràcti­ca­ment no té res a veure amb les emis­si­ons reals.