Tots Sants memorable

La plaça de la Vila de Vila­franca del Penedès va viure dimarts una gran diada de Tots Sants, amb els Cas­te­llers de Vila­franca, els Cap­gros­sos de Mataró i els Xiquets de Tar­ra­gona com a pro­ta­go­nis­tes. La gran expec­tació era si els Verds pro­va­rien l’inèdit pilar de nou amb folre, mani­lles i pun­tals, que només ells havien inten­tat feia 20 anys.

En la pri­mera ronda els Cas­te­llers de Vila­franca tenien l’aposta clara del tres de deu amb folre i mani­lles –en por­ta­ven un de car­re­gat i un de des­car­re­gat– amb un canvi forçat al nivell de terços, però es va con­ver­tir en un intent des­mun­tat, ja que, amb setens col·locats, va haver-hi una rebre­gada forta que va fer que es decidís des­mun­tar.

Segui­da­ment era el torn dels Xiquets de Tar­ra­gona, que van plan­tar el cinc de vuit però també el van des­mun­tar quan era gai­rebé tot dalt.

La pri­mera ronda la van aca­bar els Cap­gros­sos de Mataró, que van acon­se­guir com­ple­tar un cinc de vuit de postal, faci­li­tant, doncs, anar un pas més enllà en la segona ronda.

La segona ronda, doncs, començava amb només un cas­tell com­ple­tat i dos intents des­mun­tats. La van ini­ciar els Cas­te­llers de Vila­franca amb el tres de deu amb folre i mani­lles, que va pujar millor que l’ante­rior, amb un peu, folre i mani­lles ben com­pac­tes, però un pèl lent, i va que­dar en car­re­gat perquè es va com­pli­car per la part alta, que va des­pen­jar-se.

Segui­da­ment els Xiquets van tor­nar a apos­tar pel cinc de vuit, que en aquesta ocasió van des­car­re­gar, i van treure ner­vis per poder, també, afron­tar el cas­tell de nou en la següent ronda. Després dels Xiquets de Tar­ra­gona, els Cap­gros­sos ho tenien clar: havien de pro­var, tant sí com no, el tres de nou amb folre, que era el pri­mer de la tem­po­rada i el seu gran repte. El cas­tell va pujar, tot i que amb molts can­vis, amb segu­re­tat, sense sem­blar en gai­rebé cap moment que fos el pri­mer de la tem­po­rada. I des­car­re­gat. Objec­tiu, doncs, dels mata­ro­nins a la but­xaca.

A dos quarts de dues del mig­dia els Cas­te­llers de Vila­franca van mos­trar que el seu ADN és l’ambició si les coses s’han assa­jat amb garan­ties. Així, un gran crit va anun­ciar la prova del pilar de nou amb folre, mani­lles i pun­tals. Només s’havia inten­tat en una ocasió, feia tot just 20 anys, i pels matei­xos Cas­te­llers de Vila­franca, tot i que en aque­lla ocasió gai­rebé ni van sonar gra­lles. Havien fet en un parell d’oca­si­ons el pilar de vuit sen­cer a assaig, amb el folre del de nou a terra, i també una bona prova del de nou sense bar­res. La colla estava pre­pa­rada. Era un noment històric i la plaça va emmu­dir. El pilar, però, no va tenir gaire recor­re­gut: quan el quint era dalt el van des­mun­tar però, tot i així, es va aca­bar enfon­sant, fet que va min­var la moral de la colla, ja que creia que no s’havia fet justícia amb tot el tre­ball previ.

Segui­da­ment els matei­xos Verds van deci­dir posar calma amb la torre de nou amb folre i mani­lles, una cons­trucció que els va donar molta més feina pot­ser de l’espe­rada i que van tre­ba­llar de valent, demos­trant que, després de tot el que por­ta­ven ja a les espat­lles, havien de des­car­re­gar-la tant sí com no. I així va ser.

Després, els Xiquets de Tar­ra­gona ana­ven pel seu gran objec­tiu del dia, també amb molts can­vis: el tres de nou amb folre, que van car­re­gar perquè se’ls va com­pli­car de manera exces­siva tot just car­re­gat i, tot i la lluita titànica, no el van poder sal­var. Després van com­ple­tar el qua­tre de vuit. El ter­cer i últim cas­tell dels Cap­gros­sos va ser el qua­tre de vuit, que no va patir en camp moment, i van sig­nar, així, la millor actu­ació de la tem­po­rada. Ale­gria mata­ro­nina a la plaça.

Quan fal­ta­ven 10 minuts per a les tres de la tarda, els Verds van mun­tar de nou el pilar de nou amb folre, mani­lles i pun­tals. Sabien que la feina estava feta a assaig i, per tant, els vila­fran­quins van fer gala de nou de la seva ambició. El cas­tell va pujar molt millor que l’ante­rior i el van acon­se­guir car­re­gar. Es va tren­car pocs segons després de fer l’aleta, però eufòria vila­fran­quina a plaça. Els Cas­te­llers de Vila­franca havien fet de nou història.