Economia
La pagesia catalana lluita contra l'especulació alimentària
La crisi de la pagesia
"Aquest any tots els sectors de la pagesia estan en crisi perquè els preus són baixos i els costos de producció, alts". Amb aquesta frase Josep Cabré, responsable d'Economia Agrària i Fiscalitat d'Unió de Pagesos (UP) resumeix l'actual situació de la pagesia a Catalunya. Un panorama que s'ha aguditzat a conseqüència de l'elevat preu del petroli, que ha fet encarir els costos de la producció. En el cas de la ramaderia, la crisi encara és més important perquè se li ha de sumar l'increment del preu dels cereals (per l'augment de la demanda per a elaborar biocombustibles), un dels ingredients bàsics del pinso de molts animals.
La diferència entre el preu que els pagesos reben pels seus productes i els que paga el consumidor ha portat el coordinador nacional d'UP, Joan Caball, a parlar "d'especulació alimentària". Cabré ho exemplifica: "La crisi alimentària i l'increment de preu dels cereals han fet encarir una barra de pa en 2 cèntims, però el ressò mediàtic ha estat aprofitat per alguns distribuïdors, que han incrementat el preu final entre 10 i 15 cèntims". I el mateix ha passat amb la llet, remarca Cabré.
Així, la crisi que viu el sector no només afecta la pagesia, sinó que també ho acaba pagant el consumidor. És per això que des dels sindicats es demana a l'administració que "posi ordre als marges comercials per evitar l'abús de les grans distribuïdores". "És difícil posar un preu mínim, però almenys es podria fixar un preu màxim", afegeix, Cabré. Així, si un producte es compra en origen a 0,10 cèntims, s'hauria de vendre com a màxim 4 o 5 vegades més car. "En casos puntuals la diferència és d'un 500 per cent", remarca Cabré.
De la mateixa manera s'expressa Josep Maria Jové, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), que encara és més taxatiu. Per ell, l'única solució per sortir de la crisi és poder vendre els productes a un preu per sobre del cost de producció. L'administració ha d'apostar pels productes autòctons, l'única manera, diu Jové, que el pagès no acumuli pèrdues. "La resta, tot són pedaços", sentencia.
Els costos de producció
I és que el sector agrari depèn del preu que fixa el mercat. Mai es té en compte els costos de producció, que aquest any s'han disparat per l'increment dels cereals (un 58%), el gasoil (un 61,7%), els fertilitzants, el pinso... Cabré posa un exemple en el cas del sector cerealista, que aquest any rep un bon preu pels cereals que conrea, però la mala collita per la pluja de primavera i l'elevat preu del gasoil els dificulta la supervivència. "A un cerealista de la Segarra o l'Alt Camp, conrear una hectàrea li costa una mitjana d'uns 901 euros, un 42% més que l'any passat", explica Cabré.
"Si la situació continua així, tancaran del 15 al 20 per cent de les explotacions", assegura Josep Pere Colat, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FECAC).
La vinya
En el sector del vi, exemplifica Colat, no podem competir amb "els països europeus nouvinguts, que tenen uns costos de producció molt més baixos i per tant uns preus molt competitius". A més, es queixa Colat, el consum del vi ha baixat, hi ha una sobreproducció del producte i el preu del raïm es manté des de l'any 1995. Aquest fet, sumat a l'elevat preu del gasoil, agreuja la crisi del sector.
"No veig la llum", explica Lluís Mont, ramader de Girona i responsable del sector a Unió de Pagesos. En el seu cas, Mont explica que la culpa de la crisi en la ramaderia es deu a la importació de carn estrangera, "que s'ha triplicat" en poc temps. I és que la carn que ve de fora (prop d'un 70% del mercat) no està obligada a sotmetre's als controls i a la normativa estatal i europea, que fa pujar els costos de producció i encarir la carn. A més, aquesta carn que ve de fora tampoc té l'obligació d'estar etiquetada. Així, la majoria de vegades, el consumidor no coneix la procedència de la carn que compra.
Menys explotacions agràries
"En els primers quatre mesos de l'any s'han registrat 40.000 caps de bestiar menys, 10.000 caps per mes. Això vol dir el tancament de moltes granges", remarca pessimista Mont. Segons aquest ramader, des de fa més d'un any es perd entre 200 i 300 euros per vedell i entre 30 i 40 euros per porc.
Davant aquest panorama, els ramaders "aguanten" a base de crèdits tot esperant a veure si la situació "s'arregla". "La solució no és baixar el preu del cereal (aliment bàsic per als animals) o del gasoil, sinó pujar el preu de la carn", explica Mont.
El futur
Un dels eterns debats de la pagesia és el relleu generacional. Costa que la gent jove s'incorpori a l'ofici de pagès. Cada any uns 1.000 pagesos es donen de baixa però la presència de noves incorporacions és mínima. El panorama actual i les crisis sectorials no motiven els joves. Per alguns, promoure el consum dels aliments fets a casa podria canviar aquesta tendència.
La diferència entre el preu que els pagesos reben pels seus productes i els que paga el consumidor ha portat el coordinador nacional d'UP, Joan Caball, a parlar "d'especulació alimentària". Cabré ho exemplifica: "La crisi alimentària i l'increment de preu dels cereals han fet encarir una barra de pa en 2 cèntims, però el ressò mediàtic ha estat aprofitat per alguns distribuïdors, que han incrementat el preu final entre 10 i 15 cèntims". I el mateix ha passat amb la llet, remarca Cabré.
Així, la crisi que viu el sector no només afecta la pagesia, sinó que també ho acaba pagant el consumidor. És per això que des dels sindicats es demana a l'administració que "posi ordre als marges comercials per evitar l'abús de les grans distribuïdores". "És difícil posar un preu mínim, però almenys es podria fixar un preu màxim", afegeix, Cabré. Així, si un producte es compra en origen a 0,10 cèntims, s'hauria de vendre com a màxim 4 o 5 vegades més car. "En casos puntuals la diferència és d'un 500 per cent", remarca Cabré.
De la mateixa manera s'expressa Josep Maria Jové, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), que encara és més taxatiu. Per ell, l'única solució per sortir de la crisi és poder vendre els productes a un preu per sobre del cost de producció. L'administració ha d'apostar pels productes autòctons, l'única manera, diu Jové, que el pagès no acumuli pèrdues. "La resta, tot són pedaços", sentencia.
Els costos de producció
I és que el sector agrari depèn del preu que fixa el mercat. Mai es té en compte els costos de producció, que aquest any s'han disparat per l'increment dels cereals (un 58%), el gasoil (un 61,7%), els fertilitzants, el pinso... Cabré posa un exemple en el cas del sector cerealista, que aquest any rep un bon preu pels cereals que conrea, però la mala collita per la pluja de primavera i l'elevat preu del gasoil els dificulta la supervivència. "A un cerealista de la Segarra o l'Alt Camp, conrear una hectàrea li costa una mitjana d'uns 901 euros, un 42% més que l'any passat", explica Cabré.
"Si la situació continua així, tancaran del 15 al 20 per cent de les explotacions", assegura Josep Pere Colat, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FECAC).
La vinya
En el sector del vi, exemplifica Colat, no podem competir amb "els països europeus nouvinguts, que tenen uns costos de producció molt més baixos i per tant uns preus molt competitius". A més, es queixa Colat, el consum del vi ha baixat, hi ha una sobreproducció del producte i el preu del raïm es manté des de l'any 1995. Aquest fet, sumat a l'elevat preu del gasoil, agreuja la crisi del sector.
"No veig la llum", explica Lluís Mont, ramader de Girona i responsable del sector a Unió de Pagesos. En el seu cas, Mont explica que la culpa de la crisi en la ramaderia es deu a la importació de carn estrangera, "que s'ha triplicat" en poc temps. I és que la carn que ve de fora (prop d'un 70% del mercat) no està obligada a sotmetre's als controls i a la normativa estatal i europea, que fa pujar els costos de producció i encarir la carn. A més, aquesta carn que ve de fora tampoc té l'obligació d'estar etiquetada. Així, la majoria de vegades, el consumidor no coneix la procedència de la carn que compra.
Menys explotacions agràries
"En els primers quatre mesos de l'any s'han registrat 40.000 caps de bestiar menys, 10.000 caps per mes. Això vol dir el tancament de moltes granges", remarca pessimista Mont. Segons aquest ramader, des de fa més d'un any es perd entre 200 i 300 euros per vedell i entre 30 i 40 euros per porc.
Davant aquest panorama, els ramaders "aguanten" a base de crèdits tot esperant a veure si la situació "s'arregla". "La solució no és baixar el preu del cereal (aliment bàsic per als animals) o del gasoil, sinó pujar el preu de la carn", explica Mont.
El futur
Un dels eterns debats de la pagesia és el relleu generacional. Costa que la gent jove s'incorpori a l'ofici de pagès. Cada any uns 1.000 pagesos es donen de baixa però la presència de noves incorporacions és mínima. El panorama actual i les crisis sectorials no motiven els joves. Per alguns, promoure el consum dels aliments fets a casa podria canviar aquesta tendència.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.