Tèxtil més virtual

La indústria de la moda ha anat sem­pre lli­gada a la inno­vació. El sec­tor s’ha espa­vi­lat a incor­po­rar les noves tec­no­lo­gies i a digi­ta­lit­zar pro­ces­sos de traçabi­li­tat de les peces, la pro­ducció i la cre­ació amb nous mate­ri­als, i també a incor­po­rar eines per ser cap­da­van­ters en la pro­moció i venda dels pro­duc­tes. Gràcies a la tec­no­lo­gia 3D, els tei­xits digi­tals i pro­gra­mes de dis­seny, es poden lluir peces que només exis­tei­xen al món vir­tual. La intel·ligència arti­fi­cial és un nou aliat per als fabri­cants, que poden deci­dir com­bi­nar les pas­sa­rel·les físiques amb els apa­ra­dors vir­tu­als. Flas­hion és una de les pla­ta­for­mes ide­a­des per l’empre­ne­dor Jesús Johan Aponte Mon­tero per revo­lu­ci­o­nar la indústria de la moda amb el suport de la intel·ligència arti­fi­cial. “Volem donar eines a les mar­ques per opti­mit­zar el procés de dis­seny perquè en un temps reduït es puguin opti­mit­zar les col·lec­ci­ons”, explica el nou gua­nya­dor dels pre­mis Rei­ma­gine Tèxtil que atorga el Tec­no­cam­pus de Mataró i Eure­cat. Mol­tes de les deci­si­ons de la indústria de la moda es pre­nen en funció d’aques­tes col·lec­ci­ons que ser­vei­xen per tes­tar si tin­dran sor­tida al mer­cat. “Es tre­ba­lla tra­di­ci­o­nal­ment fent un esbós, una fitxa tècnica i el pro­to­ti­pus que s’envia a la sessió fotogràfica abans de comu­ni­car al cli­ent”, explica aquest arqui­tecte de pro­fessió, que el 2019 va deci­dir crear la seva pròpia marca de roba Mango Mor­tero que comer­ci­a­litza on-line. Va pro­var a començar a tre­ba­llar una part de la col·lecció amb intel·ligència arti­fi­cial per veure quins eren els dis­senys que més agra­da­ven i que tenen més sor­tida al mer­cat. Explica que només amb tres mesos han mul­ti­pli­cat el nom­bre de segui­dors a les xar­xes soci­als i cap­tat l’atenció d’un miler de sol·lici­tuds per adqui­rir la roba que comer­ci­a­lit­zen des de la pàgina web. Amb les imat­ges que genera la intel·ligència arti­fi­cial es pot vali­dar el mer­cat pels que comen­cen de nou però també gene­rar milers d’idees en un temps rècord en els pro­ces­sos cre­a­tius d’aque­lles empre­ses con­so­li­da­des. “Es poden llençar deu o més models sota comanda que poden pagar per la web on es pot mos­trar al cli­ent sense neces­si­tat d’haver-lo fet”, explica l’impul­sor de Flas­hion que tre­ba­lla amb imat­ges 2D. La clau, com explica, és opti­mit­zar els pro­ces­sos i deci­dir en quins models li surt a compte aca­bar fent el pro­to­tip i quins no.

Les grans mar­ques de roba van al cap­da­vant des­ti­nant recur­sos per apli­car intel·ligència arti­fi­cial els depar­ta­ments de dis­seny. No passa el mateix entre les empre­ses que vali­den el mer­cat, explica Jesús Johan Aponte Mon­tero, que uti­lit­zen poc eines com el ChatGPT. “Som en una fase ini­cial per tren­car les bar­re­res en una indústria molt tra­di­ci­o­nal”, explica l’empre­ne­dor, que reco­neix que la pre­o­cu­pació màxima és saber com afec­tarà això els llocs de tre­ball. “És una eina que fins avui no pot superar les capa­ci­tats huma­nes i neces­sita que algú li doni ins­truc­ci­ons sobre el que ha de sor­tir”, diu Aponte, que defensa el cri­teri i la pro­fes­si­o­na­li­tat a l’hora de com­bi­nar volums i tei­xits “perquè tot fun­ci­oni”, apli­cant aquest prin­cipi a la moda, l’arqui­tec­tura o qual­se­vol dis­ci­plina. “Arri­barà un punt que pot ser més intel·ligent que nosal­tres i per això s’ha de conèixer i fer ser­vir er no per­dre el con­trol sobre ella”, con­clou.

El fet d’estal­viar en el procés cre­a­tiu, sense que s’arri­bin a fer els pro­to­tips de molta roba, que es supleix vir­tu­al­ment genera molt menys resi­dus en una dels indústries ambi­en­tal­ment més con­ta­mi­nants. “S’ha de can­viar el model obso­let pro­duint nom­bro­ses col·lec­ci­ons i pas­sar a fer-ho vir­tual ajus­tar el que la gent està dis­po­sada a pagar”, apunta l’impul­sor de Flas­hion.