Política industrial

De manera recur­rent, al nos­tre país, i en d’altres, es parla de la importància de la indústria i d’una política indus­trial estratègica i activa, així com de la neces­si­tat de rein­dus­tri­a­lit­zar l’eco­no­mia. Passa sobre­tot quan una empresa impor­tant, com Nis­san, anun­cia que tanca, amb la gran reper­cussió que té sobre les empre­ses sub­con­trac­ta­des i proveïdores. I cal­dria refle­xi­o­nar seri­o­sa­ment per què aques­tes bones inten­ci­ons no es fan rea­li­tat quan ja s’està apli­cant la política con­cer­tada del Segon Pacte Naci­o­nal per a la Indústria 2022-2025 . Però aquest arti­cle no va d’això.

De fet, des de la teo­ria econòmica pre­do­mi­nant, sobre­tot a par­tir dels ini­cis del neo­li­be­ra­lisme als anys 1980, i pre­co­nit­zada i impo­sada per la Unió Euro­pea (UE), s’ha fet una política indus­trial pas­siva i incon­di­ci­o­nada, ano­me­nada horit­zon­tal, cre­ient que el mer­cat solu­ci­o­narà tots els pro­ble­mes que hi hagi i que el que ha de fer l’estat és, només, esta­blir un marc com­pe­ti­tiu (pas­si­va­ment) per a les empre­ses. Aquesta és la línia de política indus­trial, amb alguna excepció tem­po­ral, que ha tin­gut mol­tes difi­cul­tats, que s’ha seguit a Espa­nya, i també a Cata­lu­nya. “La millor política indus­trial és la que no exis­teix”, va dir el minis­tre d’Indústria Solc­haga a prin­ci­pis dels 1980, i des d’ales­ho­res tant la dreta com l’auto­a­no­me­nada esquerra s’han dedi­cat a pri­va­tit­zar les prin­ci­pals empre­ses indus­tri­als que hau­rien pogut tenir el paper de motors del sec­tor. Al mateix temps, el sis­tema finan­cer va aban­do­nar la indústria per dedi­car-se als nego­cis espe­cu­la­tius en els mer­cats finan­cers i els sec­tors turístic i immo­bi­li­ari.

Hi ha, però, una altra política indus­trial pos­si­ble: estratègica, activa, amb plans d’inversió i de par­ti­ci­pa­ci­ons en el capi­tal de les empre­ses, selec­tius i con­di­ci­o­nats (ano­me­nada ver­ti­cal), que, com han demos­trat dife­rents autors, ha de ser necessària­ment inter­ven­ci­o­nista i pla­ni­fi­cada. I així va ser en molts països, sobre­tot a la majo­ria de països asiàtics que s’han desen­vo­lu­pat més recent­ment. Implica la pos­si­bi­li­tat d’ajuts d’estat, uti­lit­zació selec­tiva de com­pres públi­ques, recerca i inno­vació públi­ques, naci­o­na­lit­za­ci­ons totals/par­ci­als en les empre­ses/sec­tors estratègics o fona­men­tals per al país, per man­te­nir les inver­si­ons, els llocs de tre­ball i la via­bi­li­tat de les empre­ses. És impor­tant esta­blir les mane­res, democràtiques i com­par­ti­des, de par­ti­ci­pació en l’orga­nit­zació i gestió d’aques­tes actu­a­ci­ons.