Economia

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

La tensió creixent al món i la incertesa econòmica fan que molta gent es refugiï en el metall preciós

Bancs centrals d’alguns països i inversors particulars mantenen alta la demanda tot i els preus de rècord

Els fons d’inversió amb or físic o accions en companyies mineres fa tres anys que cauen
La Xina o l’Índia són els principals mercats de la joieria d’or, que no sempre és per exhibir-la

El 12 d’abril pas­sat, el preu de l’unça d’or va arri­bar a cotit­zar a 2.410 dòlars –equi­va­lent a 73.537 euros el quilo–, cosa que repre­senta tot un rècord. Aca­bava de créixer un 21% en només dos mesos i després ha bai­xat una mica, però es manté en xifres històrica­ment altes. Des que els Estats Units van aca­bar amb la con­versió or/dòlar, el 15 d’agost del 1971, el metall, que en aquell moment estava en uns 35 dòlars l’unça, no ha parat de reva­lo­rar-se en ter­mes gene­rals amb algu­nes pun­tes i algu­nes valls. Però res com­pa­rat amb la cursa actual. Per això cal pre­gun­tar-se si és pru­dent, asse­nyat i té tot el sen­tit del món aquesta fal·lera per l’or o si és una bom­bo­lla ali­men­tada per una para­noia col·lec­tiva.

Abans d’entrar a ana­lit­zar qui està com­prant or i per què, cal mirar com es com­porta l’oferta d’aquest metall preciós. Segons el World Gold Coun­cil (WGC), una orga­nit­zació de la indústria de l’or amb seu a Lon­dres, l’any pas­sat el sub­mi­nis­tra­ment d’or va fre­gar les 4.900 tones, de les quals 3.644 van sor­tir de les mines que hi ha acti­ves al tot el món i la resta és or reci­clat que torna al mer­cat. L’acti­vi­tat extrac­tiva ha aug­men­tat els dar­rers anys, però en ter­mes gene­rals és força esta­ble: prop de 3.500 tones anu­als els dar­rers anys.

A diferència del petroli que arriba a la superfície, que es crema, l’or se suma al que ja ha estat extret des de temps dels egip­cis i molt abans. Es cal­cula que l’estoc mun­dial d’or és d’unes 212.582 tones, de les quals dues ter­ce­res parts s’han extret en els dar­rers 75 anys. Un 45% està en forma de joies, un 22% en lin­gots i mone­des i el 17% forma part de les reser­ves que tenen els bancs cen­trals. La pre­gunta ine­vi­ta­ble és quant d’or resta per extreure: la xifra que pro­por­ci­ona el WGC és de 59.000 tones en reser­ves pro­va­des, quan­ti­tat que suposa un 27% del que ja s’ha extret. No hi ha gaire marge per tro­bar nous jaci­ments per afe­gir als que ja es conei­xen. Ales­ho­res, un càlcul molt sim­ple ens diria que, al ritme actual, en menys de 17 anys ja s’hau­ran exhau­rit. “Arri­barà un moment que ja no se n’extraurà més, i aquesta cir­cumstància ens acosta a un esce­nari que no teníem fa trenta anys: és una bomba de rellot­ge­ria, perquè la demanda con­ti­nuarà exis­tint”, subrat­lla Joan Tar­ra­de­llas, pro­fes­sor de finan­ces de l’escola de nego­cis Eada.

Aquest horitzó per­met fer un paral·lelisme entre l’or i el bit­coin, ja que de la famosa crip­to­mo­neda no se’n poden fer més de 21 mili­ons, perquè així ho va deci­dir l’inven­tor per con­tro­lar-ne l’oferta, i que, en ser un bé escàs, en teo­ria no ha de per­dre valor, ans al con­trari.

Ara bé, és la fi de la mine­ria de l’or un fac­tor que està escal­fant la demanda? José Poal, expert en borsa i pre­si­dent de la con­sul­tora Glo­bal Finan­cial Plan­ning, no nega que pugui estar influint en certa manera en l’esca­lada dels preus, però no creu que sigui el motor de l’alça i, a més a més, adver­teix els “incauts” que esti­guin espe­cu­lant amb aquest càlcul sobre les con­seqüències adver­ses que pot com­por­tar. La pròpia història de l’acti­vi­tat inver­sora en metalls pre­ci­o­sos ense­nya els ris­cos.

Els ger­mans Hunt

A finals de la dècada dels setanta del segle XX, els ger­mans Hunt (Nel­son Bunker, William Her­bert i Lamar), esta­tu­ni­dencs de Texas i vin­cu­lats al negoci del petroli, van mani­o­brar per mono­po­lit­zar el mer­cat de la plata mun­dial a través de la com­pra de con­trac­tes de futurs i així influir en el preu. Efec­ti­va­ment, el 1980 la cotit­zació de la plata va asso­lir unes xifres desor­bi­ta­des, però després va caure en el que es coneix com a “Sil­ver Thurs­day”, un esde­ve­ni­ment que va tenir lloc el 27 de març del 1980, que els va arruïnar i por­tar davant la justícia. “Les famílies índies que tenien la seva riquesa en plata, en veure aquesta pujada del preu tan espec­ta­cu­lar, la van treure al mer­cat de cop i els som­nis dels Hunt se’n van anar en orris. Hi ha una cosa incon­tro­la­ble, que també passa amb l’or, que és el metall que està dis­po­ni­ble per ser fos o per a altres fina­li­tats al món”, diu Poal. No sem­bla que en aquests moments hi hagi uns nous ger­mans Hunt que esti­guin mani­o­brant en el mer­cat de l’or. Almenys no com a per­so­nes físiques tot­po­de­ro­ses, cob­di­ci­o­ses i cal­cu­la­do­res.

De l’or sem­pre s’ha dit que és un valor refugi. Però José Poal, que cen­sura els molts tòpics que sovint s’uti­lit­zen quan es parla d’aquest metall preciós i els seus com­por­ta­ments, ho cor­re­geix i diu que és un refugi de valor, és a dir, un actiu que es con­si­dera segur i esta­ble i que els inver­sors uti­lit­zen per pro­te­gir el seu patri­moni en temps hos­tils. També ajuda a diver­si­fi­car les car­te­res d’inversió, perquè els fac­tors que mouen les acci­ons, els bons i l’or solen ser dife­rents i sovint es com­pen­sen, perquè mai han bai­xat tots alhora, per això hi ha asses­sors que reco­ma­nen tenir una part de la car­tera en or, sigui direc­ta­ment en lin­gots o mone­des, sigui en ETF (fons cotit­zats) d’or o en acci­ons de com­pa­nyies mine­res d’or, tot i que lògica­ment no és el mateix.

En aquest sen­tit, fac­tors com ara l’aug­ment de la inflació, la pujada de tipus d’interès o la for­ta­lesa del dòlar, poden influir en el preu de l’or, com de fet ho fan, però no d’una manera tan mecànica com sovint es vol fer creure. En la situ­ació actual d’una inflació que es resis­teix a bai­xar i auto­ri­tats monetàries que no saben què fer amb els tipus, els ana­lis­tes són més par­ti­da­ris de bus­car altres expli­ca­ci­ons.

Reser­ves en bancs cen­trals

El dar­rer informe del WGC sobre les tendències de demanda apunta a un res­pon­sa­ble: “El 2023 va ser un altre any d’inten­ses com­pres per part dels bancs cen­trals”, deta­lla. Cer­ta­ment, els bancs cen­trals són un dels prin­ci­pals cau­sants del que està pas­sant, pot­ser no de l’sprint dels dar­rers mesos però sí del cor­rent de fons. Des de fa anys, els bancs cen­trals d’alguns països estan com­prant or. Poal els ano­mena els països “anti­a­me­ri­cans”, perquè tenen en comú un interès perquè el dòlar deixi de ser la moneda mun­dial de reserva. No cal dir que la Xina hi esta­ria al cap­da­vant, però també Rússia i alguns països de l’Ori­ent Mitjà. Altres estats també han adop­tat una acti­tud com­pra­dora perquè no es refien gaire de les seves mone­des i, tot i que tenir or no és neces­sari per man­te­nir la divisa, ajuda, sobre­tot en temps d’incer­tesa (no en va l’or fa 5.000 anys que és una garan­tia): seria el cas de l’Índia, Tur­quia i altres països àrabs.

Els EUA, al cap­da­vant

Actu­al­ment, els Estats Units tenen, amb diferència, la major reserva d’or del món: 8.133 tones. A la base mili­tar de Ford Knox n’hi ha una bona part, també la d’altres països que con­fien el seu or als EUA. Un n’havia estat Ale­ma­nya, que ocupa el segon lloc, amb 3.352 tones. Ale­ma­nya, que va per­dre tota la seva reserva en la Segona Guerra Mun­dial, la va anar recom­prant després i, més recent­ment, por­tant a casa perquè la tenia dis­se­mi­nada en dife­rents països. Itàlia, França, Rússia i la Xina for­ma­rien un grup per­se­gui­dor amb reser­ves per sobre de les 2.000 tones, i més allu­nyats esta­rien Suïssa, el Japó, l’Índia, els Països Bai­xos i Tur­quia.

Cal recor­dar que els acords de Bret­ton Woods, després de la Segona Guerra Mun­dial, van sig­ni­fi­car, entre altres coses, que el món pre­nia el dòlar com a divisa inter­na­ci­o­nal amb la con­dició que els EUA apun­ta­les­sin la seva moneda en l’or. Però el 1971, el govern de Ric­hard Nixon, amb pro­ble­mes econòmics, va tren­car la con­ver­ti­bi­li­tat i va aca­bar amb el patró or. De fet, l’Estat espa­nyol, durant el govern de José Luis Rodríguez Zapa­tero, es va ven­dre una ter­cera part de les reser­ves del Banc d’Espa­nya, que actu­al­ment són de 281,6 tones.

Per al pro­fes­sor Jordi Fabre­gat, direc­tor de l’exe­cu­tive mas­ter en finan­ces d’Esade, una altra raó del perquè alguns països estan com­prant or és diver­si­fi­car: “La quan­ti­tat de bili­ons d’interes­sos que hau­ran de pagar els Estats Units pel seu deute en els pro­pers anys és un pro­blema greu, i no para d’aug­men­tar. Això té un límit? No ho sabem. Fins ara el dòlar és molt fort i no tenen pro­ble­mes per finançar-se, però és nor­mal que els bancs cen­trals diguin: «En lloc de deute públic ame­ricà, deixa’m com­prar or»”, comenta.

Les com­pres de bancs cen­trals, que el 2011 eren de 480 tones, un 10% de la demanda total, el 2013 van ser de 1.034 tones, que repre­senta gai­rebé una quarta part de les adqui­si­ci­ons d’or a escala glo­bal. Així doncs, han con­tribuït a asse­car el pou; ara bé, serien els res­pon­sa­bles de l’esca­lada en el preu de l’or dels últims mesos? Les com­pres ofi­ci­als solen ser dis­cre­tes i espa­ia­des en el temps, per tant, tot i con­tri­buir a la pressió sobre la demanda, els ana­lis­tes apun­ten en una altra direcció.

L’or, que es pugui tocar

El WGC deta­lla en el seu informe que els fons cotit­zats (ETF) en or, tant físic com a través d’acci­ons en com­pa­nyies mine­res, acu­mu­len tres anys de cai­gu­des. Això abo­na­ria la hipòtesi que l’interès dels com­pra­dors per l’or no està tant en la seva apre­ci­ació com en la tan­gi­bi­li­tat, és a dir, la segu­re­tat que pro­por­ci­ona pos­seir el metall. Per això la for­ta­lesa de la demanda està ara en els que com­pren joies, lin­gots o mone­des. “La lògica inver­sora diria que és millor diver­si­fi­car les posi­ci­ons en l’or, però la gent vol or que pugui tocar, i això només té una expli­cació: la gent té por”, con­clou Fabre­gat.

Més difícil resulta tro­bar el motiu últim de la por, perquè de raons n’hi pot haver mol­tes: por a la tor­nada de Donald Trump a la pre­sidència dels Estats Units, a l’avanç de la ultra­dreta a Europa, a un con­tagi regi­o­nal de la guerra de Gaza, a l’extensió del con­flicte d’Ucraïna, a un enquis­ta­ment de la inflació i que els bancs cen­trals no puguin fer-hi front... “La incer­tesa geo­política és el fac­tor clau, però no podem des­cui­dar que entre els inver­sors també hi ha pre­o­cu­pació per si hi ha una bom­bo­lla en els set magnífics (Alp­ha­bet, Ama­zon, Apple, Meta, Micro­soft, Nvi­dia i Tesla)”, recorda el pro­fes­sor d’Esade. Aques­tes set tec­nològiques esta­tu­ni­den­ques, que repre­sen­ten més de la mei­tat del Nas­daq 100, han tin­gut un gran recor­re­gut bor­sari ali­men­tat en els dar­rers anys per la madu­ració de la intel·ligència arti­fi­cial, però hi ha dub­tes sobre el crei­xe­ment futur de les seves acci­ons i això esta­ria posant en alerta els inver­sors que tenen l’estratègia d’apos­tar per empre­ses en fase expan­siva, que podrien estar reduint la seva expo­sició i optant per l’or. “Tenim pis­tes, però hem de ser una mica humils per dir que massa no sabem per què hi ha aques­tes com­pres tan inten­si­ves”, diu Fabre­gat.

El cert és que, mal­grat la forta pujada dels preus de l’or, la demanda es manté forta. En con­cret, la fabri­cació i la com­pra de joies resis­teix, sobre­tot gràcies a l’acti­vi­tat de països com ara la Xina o l’Índia, que són els prin­ci­pals con­su­mi­dors d’aquests pro­duc­tes. La Xina, amb 672 tones d’or en joies el 2023, i l’Índia, amb 576, con­cen­tren el 66% de la demanda d’or en arti­cles de joie­ria, rellot­ges inclo­sos. Tot i que hi ha un fac­tor cul­tu­ral que ali­menta la com­pra de joies en aquests països, els nivells actu­als només s’expli­quen per la neces­si­tat que tenen algu­nes per­so­nes d’acu­mu­lar riquesa. “L’or té la carac­terística que amb poc pes tens molt de valor, de manera que pots posar-te’l a la but­xaca i mar­xar quan cal­gui. I això és molt interes­sant en països en què la gent ha fet diners i té la per­cepció, encara que no sigui certa, que en qual­se­vol moment ha d’aga­far les male­tes, pujar a un avió i fer una nova vida en un altre lloc”, explica Joan Tar­ra­de­llas.

Tensió Xina-Taiwan

La lliçó de les grans for­tu­nes rus­ses que tenien pro­pi­e­tats, iots i comp­tes fora del seu país, és que es poden que­dar sense res si hi ha san­ci­ons dels països occi­den­tals. Què pot pas­sar si la Xina enva­eix Taiwan? Tenir una part del patri­moni fami­liar en metalls pre­ci­o­sos asse­gura una recol·locació de la riquesa en ter­ri­to­ris més ami­ga­bles amb més faci­li­tat.

Hi ha acu­mu­la­dors d’or que pre­fe­rei­xen els lin­gots i les mone­des, més que les joies. I en aquest grup, els dar­rers anys, la demanda s’ha anat decan­tant cap a les mone­des, segons les estadísti­ques de WGC. Tot i que en els dos casos el valor depèn de l’or que con­tin­gui i de la seva cotit­zació a Lon­dres, el fet que hi hagi mone­des d’una unça o unça i mitja i que esti­guin gra­va­des amb motius, les ha fet més atrac­ti­ves per als petits inver­sors. La maple leaf cana­denca o l’ame­ri­can eagle dels EUA són algu­nes de les pre­fe­ri­des pels amants d’aquest metall. No es pot obli­dar que l’atracció per l’or està molt rela­ci­o­nada amb les seves carac­terísti­ques físiques, que l’han con­ver­tit en un metall molt desit­jat de manera per­ma­nent al llarg de la història. El seu color groc dau­rat, el fet que sigui indes­truc­ti­ble, que es pot fon­dre i uti­lit­zar tan­tes vega­des com es vul­gui, o que no es pugui fabri­car en un labo­ra­tori, són fac­tors que con­tri­bu­ei­xen a la fas­ci­nació de la huma­ni­tat per l’or. Com també el fet que sigui fàcil­ment con­ver­ti­ble en efec­tiu a tot el món.

Però l’or també és molt lla­mi­ner per als lla­dres, i això fa que la segu­re­tat sigui un dels punts febles de l’or. Per això, paral·lela­ment a l’aug­ment de la demanda d’or, també ha cres­cut l’oferta de cai­xes for­tes. Aquells que com­pren or perquè cre­uen que hi haurà un col·lapse mun­dial també pen­sen que algú entrarà a casa seva.

3.000
dòlars l’unça
és el preu ajustat a la inflació que es va assolir el 1980, per això hi ha qui assegura que encara hi ha recorregut en la cotització.
3,644
tones d’or
va ser la producció minera el 2023, que és força estable.
300
tones d’or
és la demanda industrial: principalment per a components electrònics, però també per al sector odontològic i altres usos industrials.

Un 15% de les reserves nacionals... i creixent

Una quarta part dels bancs centrals mantindran les seves compres d’or al llarg del 2024, segons una enquesta del WGC, en què també s’argumenten les raons d’aquesta decisió, que serien: adquirir part de la producció nacional d’or, reequilibrar les reserves atorgant a l’or un nivell preferent i protegir-se de les tensions en els mercats financers pels riscos de crisi i l’augment de la inflació.

A la pregunta “L’or representa (tercer trimestre del 2022) un 15% de les reserves totals (divises i or), quina proporció pensa que tindrà en cinc anys?”, un 62% dels enquestats van respondre que serà superior, per a un 29% de les respostes el pes de l’or es mantindrà invariable i només un 8% assegura que es reduirà. En el cas dels bancs centrals d’economies emergents i en desenvolupament, el percentatge per cada resposta va ser 68%, 20% i 11%, respectivament.

L’enquesta del WGC també indaga sobre el pes que tenen un seguit de factors en les decisions dels bancs centrals sobre la seva política respecte a l’or. Les diferències entre països avançats i països emergents són molt clares. Per als primers les qüestions que més pesen són, per aquest ordre: conservar una posició històrica, la diversificació de la cartera i el comportament durant els temps de crisi. En canvi, per als segons, els elements més influents són: tenir una bona protecció respecte a la inflació, el comportament en crisi i evitar el risc de fallida.

Amb relació a una política de desdolarització de les reserves, és un factor que només influeix en els països emergents, però el situen ben avall en la llista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia