L'hora dels 'outlets'

Fins fa ben poc, dur una samar­reta amb un motiu o color de la tem­po­rada pas­sada o unes saba­tes d’un model que ja no es troba a pri­mera línia de l’apa­ra­dor era pràcti­ca­ment man­tin­gut en secret pel com­pra­dor. Avui, si tenim en compte la fac­tu­ració i les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment de les prin­ci­pals boti­gues out­let de Cata­lu­nya, que venen res­tes de sèrie, sal­dos i fins i tot peces amb tara senya­lit­zada de roba, com­ple­ments, para­ment de la llar, mobles i fins i tot elec­tro­domèstics, tenir l’últim crit de tot ha pas­sat a un segon pla. Com­prar en una d’aques­tes boti­gues ja és una pràctica habi­tual que, a més, ajuda els nego­cis a com­pen­sar la cai­guda de les ven­des.

Bene­fici per al cli­ent i per a l’empre­sari
L’expli­cació del boom d’aquesta oferta es troba pre­ci­sa­ment en els efec­tes de la crisi. L’alen­ti­ment del con­sum ha dis­minuït les ven­des en tots els àmbits, espe­ci­al­ment en el seg­ment de les grans mar­ques i d’objec­tes con­si­de­rats capri­cis. Com es pot donar sor­tida a un estoc acu­mu­lat quan s’acaba la tem­po­rada? Per exem­ple, obrint un out­let. I això és el que han fet des de finals del 2007 impor­tants fir­mes a Bar­ce­lona: fins fa poc es nega­ven a uti­lit­zar aquesta fórmula per por a per­dre pres­tigi, i ara l'explo­ten en els racons més chic de la ciu­tat, espe­ci­al­ment del Born i de l’Eixam­ple.

Una de les pri­me­res mar­ques a obrir boti­gues out­let, abans que arribés la crisi a la but­xaca del con­su­mi­dor, va ser Desi­gual. Ara, la seva oferta en aquests esta­bli­ments està apor­tant a la com­pa­nyia un 30% de crei­xe­ment de la fac­tu­ració, i a més, li resol el pro­blema de què fer amb la roba no venuda durant la tem­po­rada.

En el cas de la Roca Village, un com­plex que agrupa boti­gues out­let de mar­ques de pres­tigi, l’incre­ment de ven­des durant aquest 2008 és del 10%. “Ara hi ha més gent sen­si­ble al preu, però que manté la seva exigència de qua­li­tat, marca i bon dis­seny. Nosal­tres ofe­rim des­comp­tes de fins al 60% amb aques­tes carac­terísti­ques, per tant, ara més que mai l’out­let és una bona opció quan el pres­su­post és més limi­tat”, apun­ten des de la direcció de màrque­ting d’aquest com­plex.

També el grup Indi­tex va apos­tar pels punts de venda amb des­comp­tes el 2006, i ara, sota la marca Lef­ties inte­grada amb Zara, té diver­ses boti­gues a Bar­ce­lona on dóna sor­tida a peces de tem­po­ra­des ante­ri­ors, a roba amb tara i fins i tot ha creat una marca dife­ren­ci­ada a baix cost. Si bé Indi­tex duu la comp­ta­bi­li­tat de Lef­ties i Zara a la vegada, sí que cons­tata “un incre­ment de la pro­ducció de gènere con­si­de­ra­ble de la marca Lef­ties aquest 2008 per aten­dre les neces­si­tats del mer­cat”.

Pateix el comerç tra­di­ci­o­nal
Des del sec­tor es des­taca que la crisi econòmica també ha apor­tat un segon bene­fici, aquest intan­gi­ble, per a les mar­ques que apos­ten per l’out­let. Si abans aquest sec­tor tenia difi­cul­tats per implan­tar-se perquè soci­al­ment s’asso­ci­ava a ram­poi­nes de baix cost i mala qua­li­tat, “ara s’entén més el con­cepte d’out­let i s’hi intro­du­eix un públic molt més ampli, que deixa a casa cer­tes manies. Par­lem de pro­duc­tes d’igual qua­li­tat però de tem­po­ra­des ante­ri­ors, amb la garan­tia de les grans mar­ques que comer­ci­a­lit­zen el pro­ducte”, apunta la direcció de màrque­ting de la Roca Village.

El comerç tra­di­ci­o­nal mai no ha vist amb bons ulls la pro­li­fe­ració de les boti­gues out­let. L’admi­nis­tració cata­lana ha defi­nit el con­cepte com a cen­tres comer­ci­als de boti­gues de fàbrica, en el sen­tit que només poden ven­dre pro­duc­tes de fora de tem­po­rada o saldo a preus rebai­xats perquè no hi ha inter­me­di­a­ris. Però no sem­pre es com­pleix aquesta defi­nició, i és habi­tual tro­bar pro­duc­tes de tem­po­rada que també van direc­ta­ment al con­su­mi­dor final, amb des­comp­tes que oscil·len entre el 10% i el 20%. En aquest con­text, el petit comerç ha de com­pe­tir amb preus més ele­vats per ven­dre exac­ta­ment el mateix pro­ducte.

Canvi de men­ta­li­tat en el cli­ent
“Pre­fe­reixo tenir tres texans de dife­rents models que un de Levi’s. Abans em feia ver­go­nya com­prar-me roba aquí perquè no és de marca, però ara totes les meves ami­gues hi com­pren, i tenim més models per com­bi­nar”. Aquest és el rao­na­ment de la Natàlia Alarcón, una jove de 15 anys que s’admi­nis­tra els 50 euros que li donen els pares cada mes per reno­var ves­tu­ari. La Marta, com­pa­nya d’ins­ti­tut, té menys pres­su­post i admet que està més acos­tu­mada a no lluir mar­ques: “la meva mare em com­pra roba al mer­cat, i igual­ment jo pre­fe­reixo tenir molta roba barata que poca i de marca”.
La Noèlia ha com­prat a Lef­ties del car­rer Pelai: dos texans, una des­su­a­dora i una samar­reta per 37,95 euros, i cal­cula que si s’ho hagués com­prat a la botiga Zara que hi ha a poc més de 100 metres, que és el mateix fabri­cant, s’hau­ria gas­tat uns 70 euros.

Cli­en­tela més vari­ada
En aquesta botiga han cons­ta­tat no només l’aug­ment de ven­des, sinó també l’evo­lució del per­fil del cli­ent. Una de les seves depen­den­tes explica que “quan vam obrir, la majo­ria de cli­en­tes eren dones de més de vint-i-cinc anys, estran­ge­res i sense massa recur­sos. A poc a poc vam començar a atraure estu­di­ants de la uni­ver­si­tat amb més poder adqui­si­tiu, i ara ja tenim cli­en­tes més interes­sa­des per la moda i que cui­den més la seva imatge, que saben que hi tro­ba­ran peces de Zara amb des­comp­tes de fins a un 50% i la marca pròpia, que també té molta sor­tida”.