Les confraries gironines afronten desigualment el nou acord pesquer

Les confraries de pescadors gironines abordaran de manera desigual el repte que suposa l’adaptació al nou acord pesquer per a la flota d’arrossegament. I tot això havent estat moltes d’elles pioneres des de fa dècades. Palamós ha liderat una potent marca amb la gamba i ja va introduir les portes d’arrossegament, mentre que a Roses s’ha apostat per l’aqüicultura i ja n’és un referent. Tot aquest treball s’ha vist torpedinat per l’acord pesquer d’arrossegament de la Unió Europa, que implica reduir un 66% l’esforç pesquer. A la pràctica, passar dels 130 dies actuals a 27. La flota pesquera d’arrossegament podrà sortir a feinejar mantenint pràcticament els 130 dies actuals, però, això sí, només si compleix un conjunt de 12 mesures o “mecanismes de compensació”, que inclou des de restriccions temporals a la pesca d’una o diverses espècies, totals o parcials, fins a canvis a les xarxes a utilitzar, passant per altres qüestions de millores tecnològiques als mateixos vaixells. A la Confraria de Pescadors de Palamós, segons explica el seu patró major, Miquel Mir, podran assolir les dotze mesures perquè fa anys que treballen en aquesta direcció, si bé qüestiona la nova normativa. El problema s’ha tancat malament i en fals. Els pescadors d’arrossegament tenien 220 dies de pesca a l’any el 2019, que van passar a ser 130 el 2023. El període transitori que s’ha mantingut fins al 2024 ha suposat una reducció del 40% dels dies de pesca.

Un sector en retrocés

El sector pesquer no només està en retrocés, sinó que les noves regulacions l’afoguen més. L’economista i professora de la UdG Anna Garriga es mostra desconcertada per aquest “teatre que hem vist aquests dies dels qui ens governen”: “No mesuren les implicacions reals de les polítiques que plantegen?”, es pregunta. Per a Garriga, la UE ha arribat a un punt que transgredeix els seus principis fonamentals: “Com han gosat proposar que es pesqui només vint-i-set dies a l’any? Actualment, la Unió Europea està transgredint un dels principis fonamentals de la seva creació: mantenir el sector agrari, ramader i de pesca actiu, fort i amb rendes dignes pel seu treball”, remarca. L’economista només veu “desorientació en la política pesquera”, en uns moments de “canvis necessaris”. “Cal garantir la sostenibilitat ambiental i econòmica, i socialment és imprescindible aconseguir aquest doble objectiu”, sentencia.

Moltes confraries gironines estan ben orientades i fa dècades que treballen per buscar un equilibri entre esforç pesquer i rendiment. Miquel Mir, de la Confraria de Palamós, destaca les vedes voluntàries que han fet i els canvis de les portes d’arrossegament o del mallat. Però ja hem explicat que el treball ha estat desigual. No passa el mateix a Roses, a Blanes o a Palamós. Les realitats manen i aquí els esforços els ha de fer un sector que té més reptes al davant que certeses. Anna Garriga posa precisament tots aquests encerts en relleu. Apunta el cas de la Confraria de Palamós, que va saber crear una potent marca de qualitat per la gamba i, a la vegada, i com molt bé explicava el seu patró major, ha estat pionera a implementar noves portes de pesca d’arrossegament. Un altre exemple, i segons Garriga, el trobem a Roses, on s’han desplegat nous productes i marques i han introduït decisivament l’aqüicultura, on s’han situat com a líders. Un altre exemple el trobem a l’Escala, amb una indústria pesquera associada que “hauria de ser un exemple a seguir”. Les confraries s’han diversificat. Un altre exemple el trobem en l’educació. Totes compleixen activitats educatives per a escoles, turístiques, col·laboracions amb els científics, recullen diàriament quilos de plàstics i deixalles del mar i mantenen les tradicions dels pobles de mar que tant aporten a la cultura catalana.