Episodis de les classes mitjanes (2)

Bona part –la major part– del que s’escriu i es publica sobre les nostres economies/societats es fa des de la classe mitjana. Però aquesta classe no sembla que s’interessi gaire per ella mateixa. I sí, en canvi, pels que té per sobre –les burgesies– i pels que té per sota, l’anomenat històricament proletariat.

Tot i així, alguns episodis de la llarga trajectòria de les classes mitjanes han estat molt estudiats. D’alguns d’aquests episodis se n’ha anat parlant a L’Econòmic. La darrera vegada, el tercer diumenge de febrer del 2025. Seguim.

12. El 1866, a Andorra, es va aprovar la Nova Reforma. Si feia tres anys que hi vivien (i tenien més de 25 anys) els homes que no eren caps de casa i estaven casats amb una pubilla podrien votar. Amb aquesta reforma alguns membres de les classes mitjanes andorranes serien presents al Consell General del Principat, i als governs de les parròquies.

13. El professor Laureà Figuerola, nascut a Calaf, va ser ministre d’Economia, a Madrid, del primer govern que, el 1868, foragità de l’escena política espanyola els Borbons. Figuerola va decidir substituir les més de cent monedes diferents que s’encunyaven a l’Estat per una de sola, la pesseta, d’origen –i de nom– català. Car una pesseta és una peça petita. Es van fer servir fins al 2002.

14. L’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, constituïda el 1876, va ser més que un club alpinista car va tenir una dimensió política especial, i molts dels seus membres van fer propostes pràctiques de possibles nous usos d’alguns punts del territori català. I, també, crítiques a les males condicions dels habitatges obrers d’algunes colònies industrials. El Centre Excursionista de Catalunya, i molts altres, han tingut i tenen el mateix caràcter.

15. El 1879, Guillem Cifre, llicenciat en dret, va posar en funcionament a Pollença una escola laica i amb coeducació: la Institució Lliure. L’any següent, va fundar una caixa d’estalvis que podria concedir crèdits: la Caixa de Pollença. Continua funcionant, ara, a les tres illes. Clara Hammerl, mestra, muller de Cifre, va ser, el 1906, la primera dona directora d’una institució financera al sud dels Pirineus.

16. Preocupat per la crisi del model de família cristiana tradicional, el llibreter i impressor Josep M. Bocabella, cofundador de l’Associació de Devots de Sant Josep, va decidir, el 1882, la construcció d’un temple dedicat a fer ben visible una família excepcional: la Sagrada Família. Quan, el 1892, Bocabella va morir, la seva filla única –Francesca– continuà amb la llibreria, i amb les obres del temple (projectat per Gaudí, per encàrrec del seu pare, des del 1883).

17. La invenció de la fotografia va disparar la necessitat de moltes persones –també de les classes mitjanes– per a l’autoidentificació. El fotògraf Joan Cantó i Mas va projectar i va patentar el 1887 un fotomaton. A Londres, Isaac Joel va fundar The Automatic Photography Company per construir aquells fotomatons i instal·lar-ne als carrers de les grans ciutats del món. D’entrada, però, no van tenir èxit.

18. Al XIX, la tuberculosi, la “pesta blanca”, va afectar totes les classes socials. El primer sanatori antituberculós dels Països Catalans va ser, el 1894, un annex luxós a l’Hotel Miramar, a Busot, prop d’Alacant. El segon, el 1897, ja va ser el sanatori públic de Portacaeli, a València. La classe mitjana començava a necessitar que el sector públic tingués una presència important en la sanitat.

19. El Tancament de Caixes del 1899 va ser un esdeveniment insòlit: molts comerciants i artesans i petits fabricants es negaven a pagar la nova quota de la seva contribució. El Dr. Robert, alcalde de Barcelona, els donà suport. El govern de Madrid havia apujat molt els impostos per pagar els deutes de la seva llarga guerra contra la independència de Cuba. Amb repressió i presó per a alguns, van pagar. Però, al nou segle, al segle XX, les classes mitjanes tindrien més pes.