habitatge
El lloguer baixa un 6,4 % a Barcelona i un 3,7 % a Catalunya pel topall de rendes
Des de l’entrada en vigor ara fa un any, s’han signat un miler de nous contractes al mes, segons la Generalitat
El Sindicat de Llogateres qualifica de “tímida” la reducció de preus i reitera la importància de regular el lloguer temporal
El preu del lloguer de l’habitatge ha baixat un 6,4 % a la ciutat de Barcelona i un 3,7 % en el conjunt de Catalunya des de l’entrada en vigor fa gairebé un any de l’índex de referència que limita les pujades a les zones considerades tensionades i que emana de la Llei d’Habitatge.
En concret, el lloguer ha caigut a la ciutat de Barcelona un 5,1 % en termes interanuals, si es compara el quart trimestre del 2024 amb el del 2023, mentre que ho ha fet un 6,4 % tenint en compte les dades del primer trimestre del 2025 i el primer del 2024.
Si es mira el preu mitjà dels nous contractes, també ha disminuït un 1,6 % entre el quart trimestre del 2024 i un any abans, segons les dades ofertes pel Departament de Territori i Habitatge.
Aquest descens contrasta amb l’augment del 15,7 % a Catalunya i del 22 % a Barcelona que s’havia registrat entre el quart trimestre del 2021 i el quart trimestre del 2023.
La reducció del preu mitjà del lloguer s’ha donat en un context de pujades permanents de les rendes. De fet, en només dos anys, entre el quart trimestre del 2021 i el quart del 2023, el lloguer mitjà a Catalunya va créixer un 15,7 %, mentre que ho va fer un 22 % a la capital catalana.
Segons ha explicat la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, des que es va començar a aplicar la zones tensionades en els primers 140 municipis fa un any s’han signat un miler de contractes nous cada mes a Catalunya. En el conjunt del 2024 els contractes registrats van ser de 8.967, i 780 a la ciutat de Barcelona.
Més contractes temporals
En paral·lel al descens dels preus, es manté l’increment dels lloguers de temporada a tota Catalunya. Durant l’any passat es van registrar 4.187 contractes més d’aquest tipus respecte al 2023, el que representa un increment del 44,9 %, segons les dades ofertes per la Generalitat, que remarca que suposen menys del 15% dels nous contractes formalitzats.
La ministra d’Habitatge ha afirmat que aquesta tipologia de contracte és necessària per a perfils com estudiants o treballadors que es desplacen temporalment a una ciutat, i que el problema és el “frau de llei” que s’està produint en el mercat.
Baixar un 5% el preu
Rodríguez ha demanat als petits propietaris que baixen un 5% el preu dels lloguers, tot recordant que d’aquesta manera podran bonificar fins al 90% de l’irpf. I ha posat un exemple: per un pis de lloguer de 1.100 euros un petit propietari es podria aconseguir d’una bonificació d’uns 600 euros, beneficiant-se ell mateix però també al llogater.
Sobre la poca oferta de pisos de lloguer existents en l’actualitat, Paneque considera que el fet d’allargar els contractes de 3 a 5 anys fa que hi hagi “més estabilitat” i per tant “menys moviment” al mercat.
Sindicat Llogateres
La valoració positiva i “d’esperança” que ha caracteritzat la roda de premsa de la Generalitat i el govern espanyol, ha estat minimitzada per part del Sindicat de Llogateres. El seu portaveu, Enric Aragonès, ha definit de “tímida” la disminució dels preus del lloguer “en el mercat regulat” i ha instat a fer una normativa al lloguer de temporada i d’habitacions, que ha recordat és “un mercat desregulat, que és cada cop més gran, i que han promogut”. De fet, consideren que aquest mercat és un “incentiu” per fer fora els inqulins.
Aragonès ha recordat que el 5 d’abril han tornat a convocar una mobilització per reclamar la rebaixa dels preus. Una mobilització que s’ha impulsat després de la multitudinària protesta del 23 de novembre passat en què sembla que “els governs o no han entès res o estan passant de tot”.