El sector turístic gironí s’uneix en contra de l’increment de la taxa turística

El sector turístic gironí ha decidit crear un “front comú” en contra de l’increment de la taxa turística que proposa la Generalitat a partir del maig. Així ho han explicat avui representants de l’hostaleria, els càmpings i els apartaments gironins en una roda de premsa conjunta, en què segons l’agència ACN, han assegurat que no volen ser “l’ase de tots els cops” i per això han reclamat diàleg amb l’administració per negociar la modificació. En aquest sentit, demanen que es tingui en compte la temporalitat i les característiques del territori. Això vol dir que els empresaris aposten perquè hi hagi una taxa diferent en funció dels mesos que vinguin i d’on vagin els visitants. Per altra banda, els empresaris turístics recorden que la major part de la taxa al territori gironí la pagarà el públic català perquè és el públic majoritari en allotjaments turístics a la demarcació.

L’acte ha comptat amb la participació d’Antoni Escudero, president de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona; Jaume Dulsat, president de la Taula Gironina de Turisme; Miquel Gotanegra, president de l’Associació de Càmpings de Girona i de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà; Antoni Garcia, vicepresident de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA); i alguns dels vicepresidents de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona, presidents de les associacions que formen l’organització empresarial: Jesús Pont, secretari de la Federació i vocal de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa; Barbara Hallé, presidenta de la Unió d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre; Francesc Zucchitello, president de l’Associació Professional d’Empresaris d’Hostaleria de Tossa de Mar; Xavier Garcia, president de l’Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona; Anna Portas, presidenta de l’Associació d’Hostaleria de Blanes; Nativitat Bover, presidenta de l’Associació de Bars i Restaurants de la Cerdanya; Ane Movilla, presidenta de l’Associació Turisme Rural Girona

Cadascun dels intervinents han exposat un dels arguments pels quals mostren el seu desacord sobre aquesta disposició legislativa.

A l’inici de l’acte informatiu, Antoni Escudero ha explicat que com a president de la Federació va ser un dels signants de l’acord entre el sector privat i públic per establir l’impost turístic a Catalunya, l’any 2012 amb el govern del president Artur Mas. Un acord que tenia com a finalitat ajudar a l’administració en un moment en què la situació econòmica de Catalunya era delicada i, amb el compromís per part del govern que aquesta seria finalista i revisable.

Escudero ha destacat que el 50% del turista que arriba a les comarques de Girona és estatal, català, i de l’àrea metropolitana de Barcelona, per la qual cosa ha ressaltat que “és un altre impost que recau sobre nosaltres mateixos”. Que no es pensin que només el paguen els estrangers, perquè el català també és turista”.

Jaume Dulsat ha definit l’impost com “una asfixia fiscal” cap al sector de l’allotjament turístic de Catalunya, “que no poden continuar seguir sent la font constant de finançament per a les administracions”. Segons el portal web del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, del període de 2012 al primer semestre de 2024, a Catalunya s’ha recaptat 641.518.328,10 euros, dels quals el 18%, gairebé 115 milions d’euros s’han obtingut a la província de Girona, essent la segona província per darrere de Barcelona que s’ha recaptat més. També, Dulsat ha explicat que l’increment de les tarifes i el recàrrec municipal que poden aplicar els ens locals, significarà que per exemple un client d’un hotel de tres estrelles o d’un càmping o d’una casa rural que a dia d’avui només paga 0,60 € per nit, podria arribar a reemborsar fins a 5,20 € (1,20 € d’impost turístic + 4 € de recàrrec municipal). O ara bé un client d’un habitatge d’ús turístic que actualment fa efectiu 1 € per nit, pot arribar a liquidar-ne 6 € (2 € d’impost turístic + 4 € de recàrrec).

Miquel Gotanegra ha ressaltat la importància de que tot el sector de l’allotjament turístic gironí “s’hagi unit per fer front comú contra el nou Decret de l’impost turístic”. Així mateix, ha titllat aquesta mesura com a una “amenaça amb destruir la competitivitat amb d’altres destins”, d’un teixit empresarial clau pel desenvolupament econòmic i social, “que representa el 12% del PIB a Catalunya i gairebé el 21% a les comarques gironines”.

Antoni Garcia ha remarcat la temporalitat de sector turístic gironí, per la qual cosa es considera, que no es pot aplicar una mateixa tarifa en temporada baixa que alta. En aquest sentit, ha assenyalat que “en temporada baixa, l’impost turístic pot representar el 30% del cost de l’estada” i, que l’impost “repercutirà en l’economia de moltes famílies”.

Jesús Pont ha exposat que el Decret es va publicar a tres setmanes de l’inici de la temporada d’estiu, quan moltes empreses des de fa un any ja tenien els contractes signats amb operadors turístics amb unes tarifes pactades. Així com ha afirmat que “en cap moment s’ha tingut en compte el sector turístic, ni se l’ha escoltat ni s’ha consensuat cap aspecte del Decret”.

Barbara Hallé ha demanat que l’administració tingui en compte la diferència territorial que existeix a Catalunya i “es deixi de treballar amb la centralitat de Barcelona”, ja que la ciutat comtal té unes particularitats a nivell de demanda de visitant que no la tenen les altres províncies, així com la temporalitat pràcticament és nul·la.

Francesc Zucchitello ha exigit “la transparència en la destinació dels fons recaptats de l’impost turístic per part dels ens locals, tenint en compte que a Catalunya només el 40% dels municipis publiquen memòries completes, però a les comarques gironines només el 25% ho fan”.

En aquesta línia, Xavi Garcia ha requerit que “els recursos es destinin als objectius del Fons per al Foment del Turisme” exposats a l’article 49 de la Llei 5/2017, de 28 de març: la promoció, l’impuls, la preservació, el foment i el desenvolupament de les infraestructures i, activitats turístiques a Catalunya.

Anna Portas ha declarat que “l’impost turístic no ha de servir per tapar forats de les administracions locals”. Així com ha esmentat que els representants del sector turístic gironí consideren inacceptable que des del 2017, quan els ajuntaments van començar a obtenir el 50% de la recaptació del Fons per al Foment del Turisme, aquests recursos econòmics hagin servit per posar aires condicionats a les escoles, mines d’aigua, reparacions de carrers, etc. També Portas ha assenyalat que “el sector turístic no pot sustentar l’economia de tot un país”, perquè aquests ingressos han de servir per pal·liar la manca d’inversions en totes aquelles infraestructures necessàries per garantir la salut turística correcta del país, com ara, en previsions de sequera o per optimitzar la mobilitat de les persones i la connectivitat de Catalunya al món.

Nativitat Bover ha exigit a l’administració formar part de la comissió del Fons per a la Foment del Turisme: “hem de ser partícips en les decisions d’on es destinen els recursos econòmics que genera la nostra activitat econòmica”.

Finalment, Ane Movilla en nom de tots els representants del sector de l’allotjament turístic gironí i de la Taula Gironina de Turisme ha demanat que “no es demonitzi el sector de l’allotjament turístic i se l’acusi de tots els problemes d’habitatge i de convivència del país”. Amb aquesta idea, ha xifrat que segons el DATA HUB que utilitza la patronal Pimec, un nombre de 26 milions de pernoctacions a Catalunya, està representant per gent que arriba a les nostres contrades i pernocta a casa de familiars o amics. Un públic que també són turistes i no pernocten en allotjaments turístics..