Vendre l’empresa familiar
Tota família empresària ha de plantejar-se, com a mínim un cop a cada generació -al planificar el relleu- si el millor és continuar, vendre o tancar l’empresa. Hauríem d’afegir l’opció de fusionar; o de continuar amb poda, és a dir no tots.
Deixant a part motius de venda com l’existència d’ofertes de compra totalment irresistibles, la decisió de vendre l’empresa familiar ha de ser fruit un procés reflexiu en el qual en la mida del possible s’ha de fer participar en la següent generació. Conec més d’una família empresari en la que davant d’una oportunitat a llarg termini els predecessors han reunit als continuadors per dir-los “la decisió és vostre; nosaltres ja tenim la feina feta, no ho necessitem”, amb objecte d’obtenir el seu compromís abans de prendre una decisió de gran importància.
La primera qüestió és tenir clar que el negoci té futur, que no sigui com els videoclubs abans de l’aparició de les plataformes online. Si està en situació de dificultats, són aquestes temporals o estructurals? La segona pregunta és quan atractiu és el negoci pels continuadors? Recordo un client amb una granja de porcs intensiva, i un únic fill; ecologista radical. L’existència o previsió de conflictes inter o intra generacionals pot ser un element desincentivador. Si les dues respostes anteriors són positives ens hem de plantejar la següent: els continuadors tenen o poden tenir les capacitats i habilitats necessàries per fer-se càrrec de la direcció, govern o propietat de l’empresa; en cas negatiu, les podem complementar?
Si la resposta a les qüestions anteriors porten a la decisió de vendre (tancar sol ser l’última opció) s’obre un procés que fàcilment supera els dos anys de durada, i que pot acabar en fracàs. El comprador pot ser un soci, un parent, un empleat o un tercer. Vendre l’empresa familiar pot ser la venda més important de la vida. I, si és una empresa mitjana o gran, davant podem tenir un comprador amb experiència, i nosaltres ser novells; per això pot ser mot convenient l’assessorament professional, encara que costi diners. Per empreses micró i petites existeix serveis com Reempresa, de CECOT. L’acompanyament a la família en tot el procés, amb visió global, pot ser tan important com l’específic de fiscalistes o comptables.
Les etapes prèvies del procés de venda són revisar el pla estratègic de l’empresa, ja que mal preu tindrà el que no té futur, i preparar-la per a la venda -pot-ser s’hauran de treure immobles o tresoreria sobrera-; i fer una due-diligence prèvia, procés pel qual es revisa que tota la informació comptable sigui correcte i avaluen els riscos de tota mena que pot tenir l’empresa. Això porta a una qüestió molt important: fixar el valor de l’empresa. Els mecanismes poden ser molts, no és el mateix una explotació agrària consolidada que una start-up digital de dos anys de vida. El valor comptable actualitza net, el de flux de fons futurs, o el multiplicador l’Ebitda, poden servir de guia.
L’elaboració d’un perfil cec, que teòricament no permeti identificar de quina empresa es tracta, permet fer arribar l’oferta als possibles interessats. Molts dels que el venedor té inicialment al cap poden no ser-ho. La majoria dels que contestin poden ser simples tafaners. Aquells que semblin realment interessats hauran de signar una carta de confidencialitat que els obrirà la porta a obtenir més informació.
Si l’interès es manté s’obrirà una negociació sobre temes com el grau d’implicació dels venedors en el procés de traspàs, o les garanties de cada part davant eventualitats. Qüestió molt important serà el preu (“solo el necio confunde valor y precio” va dir Francisco de Quevedo), el seu calendari de pagament, part fixa i variable com pot ser el grau de compliment del pla estratègic presentat. Una estructura hòlding de la propietat pot reduir l’impacte fiscal de la venda, menters no es reparteixin dividends.
Si la venda és parcial convé tenir, per part dels que continues, el més clar possible el perfil del nou soci. Si la dimensió ho permet una alternativa pot ser la sortida a borsa, amb la que augmenten els requisits de comportament, però es facilita el manteniment del control per part de la família, ja que les participacions externes solen ser molt més diluïdes.
Un cop produïda la venda es pot plantejar una qüestió prou important: que fer amb els diners? Com mantenir els beneficis fiscals d’empresa familiar? Conec més d’un empresari que ha rebutjat ofertes de compra perquè no coneix cap negoci tan rendible com el seu. Per un altre costat, el cost emocional que poden tenir els venedors, en funció del seu grau d’implicació, és un element que ha parat algunes vendes a la porta de la notaria.
