265.000 vots en la tercera onada de consultes sobre la independència

La par­ti­ci­pació glo­bal en l'onada de con­sul­tes sobre la inde­pendència d'aquest diu­menge 25 d'abril és del 20,2%, segons les dades dona­des pels orga­nit­za­dors. La xifra ha estat con­si­de­rada posi­tiva, tot i ser infe­rior a la d'altres ona­des, ja que aquesta vegada s'ha arri­bat a ciu­tats grans, on costa més de mobi­lit­zar l'elec­to­rat.

La con­sulta s'ha fet en 212 muni­ci­pis i hi havia 1,3 mili­ons de ciu­ta­dans cri­dats a les urnes, dels quals uns 265.600 hi han acu­dit. Aquest resul­tat seria molt simi­lar a la par­ti­ci­pació que hi va haver el 28 de febrer, que es va situar sobre el 21% . En canvi, el 13 de desem­bre van acu­dir a les urnes més d'un 27% dels ciu­ta­dans amb dret a vot, inclo­sos els estran­gers i els joves de 16 anys a 18 anys, que no poden votar en les elec­ci­ons ofi­ci­als.

En la roda de premsa per donar les dades de par­ti­ci­pació, els orga­nit­za­dors ha expli­cat que, tenint en compte les tres ona­des de con­sulta i el pri­mer dels referèndums a Arenys de Munt, la par­ti­ci­pació acu­mu­lada és del 22%. Això sig­ni­fica arri­bar a la xifra de 500.000 vots eme­sos en la con­sulta en les dife­rents ona­des rea­lit­za­des. A les onze de la nit, però, el dipu­tat d'ERC i mem­bre de la coor­di­na­dor Uriel Ber­tran ha anat més lluny, i ha afir­mat és gai­rebé segur que els vots a favor del sí a la inde­pendència arri­ba­ran a aquest mig milió quan es com­pleti l'escru­tini.

De moment, amb els resul­tats tan­cats en 172 pobla­ci­ons (que repre­sen­ten un 75% de l'escru­tini), el sí ha obtin­gut un 92,16% dels vots, el no han estat triat per un 5,34% dels par­ti­ci­pants i el vot en blanc, per un 2,5%. A més, hi ha hagut un 0,25% de vots nuls.

Segons Ber­tran, la con­sulta "té més par­ti­ci­pació que els vots que obte­nen qua­tre dels sis par­tits polítics amb repre­sen­tació al Par­la­ment", per la qual cosa ha demat "res­pecte per tot aquest procés de con­sulta i pel tre­ball de més de 30.000 volun­ta­ris".

Ber­tran ha des­ta­cat que la d'aquest diu­menge ha estat l'onada de la con­sulta sobre la inde­pendència amb un major nom­bre de per­so­nes amb dret a vot. En aquest sen­tit, ha decla­rat que la coor­di­na­dora s'ha enfron­tat amb una rea­li­tat com­plexa: fer la con­sulta sobre la inde­pendència a capi­tals com Reus, Lleida, Man­resa, Girona i Gra­no­llers. Ha des­ta­cat que ara ja s'ha donat "defi­ni­ti­va­ment un caràcter naci­o­nal a la con­sulta sobre la inde­pendència".

Un pas per con­so­li­dar la con­sulta a Bar­ce­lona
Per Ber­tran, tenir aquesta par­ti­ci­pació en capi­tals cata­la­nes "és el que es neces­si­tava i el pas defi­ni­tiu per apun­ta­lar i con­so­li­dar la gran con­sulta sobre la inde­pendència a Bar­ce­lona", que es farà l'abril del 2011. "Ara ja no tenim cap mena de por i neguit a por­tar la con­sulta a la capi­tal del nos­tre país", ha indi­cat.

Pel dipu­tat repu­blicà, l'"èxit impor­tant" de la ter­cera onada de les con­sul­tes i "ha de fer feliç al poble de Cata­lu­nya". Segons ha dit, "s'està dibui­xant un nou horitzó i en aquests moments demos­trem que el nou con­sens del cata­la­nisme no és un Esta­tut ni defen­sar que un Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal opini o deixi d'opi­nar sobre què hem de deci­dir els cata­lans, sinó que ja volem exer­cir el dret a l'auto­de­ter­mi­nació". En aquest sen­tit, ha afir­mat que "el nou con­sens del cata­la­nisme passa per poder deci­dir i exer­cir la nos­tra lli­ber­tat".

Dades locals
Entre les dades locals que ha es conei­xen, hi ha la par­ti­ci­pació a Sant Just Des­vern, la ciu­tat on viu el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla. El pre­si­dent, igual que l'alcalde soci­a­lista i com han fet la resta de càrrecs del PSC, no han par­ti­ci­pat en la votació. Però a Sant Just, en ple Baix Llo­bre­gat, s'ha arri­bat a una par­ti­ci­pació del 19,77%.

A Reus, han acu­dit a les urnes un 14,72% dels que hi esta­ven cri­dats; a Mar­to­rell, un 12,28%; a Gra­no­llers, un 10.91% i a Lleida, un 8,21%.

Fins a les sis de la tarda
Abans del tan­ca­ment de les urnes, a les sis, la par­ti­ci­pació a la con­sulta per la inde­pendència de Cata­lu­nya a la ciu­tat de Girona era del 17,73% a les sis de la tarda, segons ha infor­mat la junta elec­to­ral de la pla­ta­forma Girona Deci­deix. En número total de per­so­nes, hau­rien pas­sat avui pels 19 col·legis elec­to­rals de la ciu­tat, 13.920 -d'un cens de 78.521-. La pla­ta­forma també ha faci­li­tat dades de vot tant entre el col·lec­tiu immi­grant com entre els joves menors d'entre 16 i 17 anys. Així, en el pri­mer cas, a Girona han votat més de 250 estran­gers, men­tre que els joves que s'han acos­tat fins a les urnes fre­guen el cen­te­nar.

Un total de 6.941 per­so­nes, un 25,12% de les per­so­nes de les 27.633 amb dret a vot, han votat a Olot fins a les sis. El coor­di­na­dor, el notari Alfons López Tena, ha des­ta­cat que Olot lidera la par­ti­ci­pació entre les capi­tals de comarca i grans ciu­tats.

Fins a 7.985 llei­da­tans -el 6,82%- han exer­cit ja el seu dret a deci­dir en la con­sulta a la ciu­tat de Lleida a les sis de la tarda. Aquest diu­menge han pas­sat pels 23 col·legis elec­to­rals un total de 4.871 per­so­nes fins a les sis de la tarda, que sumats als 3.114 vots anti­ci­pats, dóna aquesta xifra pròxima als 8.000.

Figue­res ha superat les expec­ta­ti­ves que augu­ra­ven a l'orga­nit­zació que la par­ti­ci­pació ron­da­ria el 10%. A les sis el 12,39% dels figue­rencs empa­dro­nats a la ciu­tat i majors de setze anys ja havien votat. Unes xifres que abo­quen opti­misme als mem­bres de la pla­ta­forma Figue­res Deci­deix que no veu com un objec­tiu inas­so­li­ble arri­bar al 15%.

Un 10,76% de la població d'Igua­lada ha anat a votar fins a les sis. Aquest tant per cent, sumat als vots anti­ci­pats, dóna una xifra d'un 18,56% d'igua­la­dins que ja han exer­cit el seu dret a vot. La par­ti­ci­pació a Reus a les 6 de la tarda se situa en el 12%.

Super­vi­sors inter­na­ci­o­nals
El grup d'obser­va­dors inter­na­ci­o­nals que són a Man­resa per super­vi­sar el desen­vo­lu­pa­ment democràtic de la con­sulta han des­ta­cat la "rigo­ro­si­tat" que han vist al llarg de la jor­nada en les dife­rents meses que han visi­tat.

Pie­ter Van­der­no­ere, de Flan­des, ha feli­ci­tat els orga­nit­za­dors per la tasca feta i ha expli­cat que està "pro­fun­da­ment impres­si­o­nat" per la cul­tura democràtica de Cata­lu­nya, que sovint s'oblida a la resta de l'Estat.

Tasio Erki­zia, diri­gent abert­zale basc, ha expli­cat que en les visi­tes que han fet a diver­sos col·legis els han sorprès la gran quan­ti­tat de volun­ta­ris tre­ba­llant i el con­trol "escru­polós" de cadas­cun dels vots per garan­tir la qua­li­tat democràtica del referèndum.

Van­de­mo­ere ha expli­cat que ha visi­tat la Sagrada Família de Bar­ce­lona i que aquesta obra és una metàfora de la volun­tat popu­lar per tirar enda­vant objec­tius ambi­ci­o­sos. Ha dit que "és una obra que la gent està cons­truint i pot­ser, quan esti­gui aca­bada, Cata­lu­nya també serà inde­pen­dent".