Toledo Foundation

El Pacte de Toledo pot sonar a pel·lícula de capa i espasa amb guió de Pérez-Reverte, però en aquests moments és per on passa el futur càlcul de les pen­si­ons. En el seu moment, el govern de Rodríguez Zapa­tero es va espol­sar aquesta res­pon­sa­bi­li­tat, però el mateix pacte ha enviat unes reco­ma­na­ci­ons que no s'aca­ben de mullar res­pecte a l'edat de jubi­lació, perquè sigui la minis­tra Sal­gado la que, després d'empas­sar saliva, parli dels temuts 67. Quant als anys de càlcul de la pensió -ara es basa en els últims 15 anys labo­rals i s'espe­cula amb ampliar-ho a 25, tal com fan a França-, tam­poc no s'ha con­cre­tat res.

A can Barça, quan parla Cruyff -que sim­bo­litza el temut entorn- tot­hom tre­mola. Doncs als governs els passa el mateix quan parla Moody's, l'agència de qua­li­fi­cació de crèdit. I en el cas d'Espa­nya, la situa en l'ull de l'huracà, ja que amenaça amb rebai­xar la nota de solvència esta­tal pels dub­tes sobre el con­trol del dèficit de les auto­no­mies. La Unió Euro­pea. però, ja ha anun­ciat que vol llui­tar con­tra els atacs espe­cu­la­tius que té el deute públic de la zona euro. Com? Dotant el fons de res­cat de tots els diners que faci falta, men­tre Rodríguez Zapa­tero va insis­tir davant els altres líders euro­peus que Espa­nya durà a terme les refor­mes necessàries. Merkel li ho a agrair amb un d'aquells copets a l'espat­lla que no saps si són d'agrair o fan ràbia.

El que ha dei­xat de ser una espe­cu­lació és el futur de la samar­reta del Barça, aquell san­tu­ari de la nete­dat i que, per a molts, ara s'embru­tarà amb el nom de Qatar Foun­da­tion. Un negoci rodó, sí, de 165 mili­ons (per pagar sous, segons San­dro Rosell) amb el logo qatarí al davant i el d'Uni­cef al dar­rere. Dos logos, doncs, que no coin­ci­di­ran, tal com passa al mateix país, vaja.

Els que han deci­dit, de moment, ajor­nar pos­si­bles vagues són els tre­ba­lla­dors d'Aena, con­tra­ris a la pri­va­tit­zació de l'ens aero­por­tu­ari. Els sin­di­cats par­len de donar una última opor­tu­ni­tat de nego­ciar, tot i que ja avi­sen els usu­a­ris que es pre­pa­rin a patir atu­ra­des a par­tir de gener a l'hora d'aga­far un vol. Més que pre­pa­rats, però, pot­ser ja acos­tu­mats.

En l'àmbit empre­sa­rial, Als­tom s'ha adju­di­cat el con­tracte per fabri­car quinze trens per al metro de Santo Domingo, per un import de 101 mili­ons d'euros. La pro­ducció es farà a Santa Perpètua de Mogoda i repre­senta un total de 45 vagons. El con­tracte també inclou el man­te­ni­ment de les uni­tats. Als­tom ja va sub­mi­nis­trar 19 uni­tats simi­lars pel metro de la capi­tal domi­ni­cana fa un parell d'anys. La cara nega­tiva és per a la família Caru­lla, pro­pietària d'Agro­a­li­men, que ha vist com la justícia els inves­tiga per una supo­sada evasió d'impos­tos a para­di­sos fis­cals. Hi ha la curi­osa cir­cumstància que Mari­ona Caru­lla és la nova pre­si­denta del Palau de la Música, enti­tat esquit­xada pel cas Millet, i que el jutge que inves­tiga ambdós casos és el mateix.

Un nom que rea­pa­reix és el de l'expre­si­dent del govern espa­nyol, Felipe González, que entra al con­sell d'admi­nis­tració de Gas Natu­ral Fenosa. La idea del seu pre­si­dent, Sal­va­dor Gabarró, és que el polític ajudi a con­so­li­dar la presència de la gasista al mer­cat d'Amèrica Lla­tina.

La firma bar­ce­lo­nina BJ Adap­ta­ci­o­nes, espe­ci­a­lit­zada en tec­no­lo­gia de suport a per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat, ha pre­sen­tat una càmera digi­tal amb una adap­tació que con­sis­teix en la subs­ti­tució del botó del dis­pa­ra­dor per com­mu­ta­dors acces­so­ris que s'exe­cu­ten bufant, aspi­rant o pres­si­o­nant. Des de Girona, la històrica com­pa­nyia de motos Ossa ja està pro­duint les pri­me­res uni­tats de la nova moto de trial TR 280i. De moment, ja sur­ten de fàbrica una vin­tena d'uni­tats diàries, la majo­ria per a expor­tació.

A final d'any, els trin­cos Toni Cruz i Josep Maria Mai­nat dei­xa­ran d'estar al cap­da­vant de la pro­duc­tora Gest­mu­sic Ende­mol que van fun­dar fa ja 23 anys, per dei­xar pas a Jordi Bosch i Pilar Blasco. Ningú, però, ens lliu­rarà de la seva tele­es­com­bra­ria i les seves ope­ra­ci­ons per tro­bar triun­fi­tos o de veure com la Belén Este­ban de torn fa veure que balla en con­cur­sos de pa sucat amb oli. Com deia Sardà, tot per l'audiència.