Un any després

Un any després, la majo­ria d'extre­ba­lla­dors de la mul­ti­na­ci­o­nal Lear de Roque­tes con­ti­nuen a l'atur. Va ser la pri­mera set­mana de gener del 2010 quan Lear va aco­mi­a­dar 400 dels 508 tre­ba­lla­dors que tenia en plan­ti­lla, tot i que la planta no va tan­car les por­tes defi­ni­ti­va­ment fins al mes d'abril. Durant la nego­ci­ació de l'expe­di­ent de regu­lació d'ocu­pació (ERO), els tre­ba­lla­dors van col·lap­sar els ser­veis ter­ri­to­ri­als d'inno­vació a les Ter­res de l'Ebre amb els seus currículums, després que el lla­vors con­se­ller, Josep Huguet, pro­nos­tiqués que es recol·loca­rien en el sec­tor turístic o en geriàtrics.

La rea­li­tat és que menys d'un 5% dels extre­ba­lla­dors de la mul­ti­na­ci­o­nal han tro­bat feina. Carme Pla és una de les extre­ba­lla­do­res que van optar per mun­tar el seu propi negoci, després que tant ella com el seu marit (també extre­ba­lla­dor de Lear) per­des­sin la feina fa tot just un any. “Vaig pen­sar que la sor­tida al món labo­ral seria molt com­pli­cada, sobre­tot després de 24 anys a la mateixa empresa”, explica Pla, que tre­ba­llava al depar­ta­ment de finan­ces de la mul­ti­na­ci­o­nal. “Va aparèixer l'opor­tu­ni­tat d'adqui­rir aquest local i no m'ho vaig pen­sar dues vega­des”, hi afe­geix des de la barra del seu bar. Admet que per al sec­tor de l'hos­ta­le­ria també és dura la crisi, però con­si­dera que la seua situ­ació és millor que la dels excom­panys de feina que són a l'atur, com és el cas del seu marit. “Vaig inver­tir els diners de la indem­nit­zació de Lear en el meu futur i penso que va ser una decisió encer­tada”, asse­nyala l'extre­ba­lla­dora. La llei anti­ta­bac no l'ha per­ju­di­cat perquè el seu bar ja era de no fuma­dors. “Pot­ser ara gua­nya­rem algun cli­ent”, mani­festa Pla, que té con­trac­ta­des un parell de dones (en mitja jor­nada) al seu negoci.

Però el cas de Carme Pla és aïllat. La ini­ci­a­tiva d'empren­dre un negoci propi només la van seguir un parell d'extre­ba­lla­dors més, algun va optar per mar­xar de les Ter­res de l'Ebre per acon­se­guir ocu­pació i la immensa majo­ria han estat deso­cu­pats el dar­rer any. De fet, els que estan tre­ba­llant tenen fei­nes tem­po­rals. N'hi ha que tre­ba­llen al magat­zem de la coo­pe­ra­tiva Sol­de­bre –coin­ci­dint amb la cam­pa­nya de l'oli i els cítrics–, a la planta de Rehau, a Plàstics Cas­tellà i a la granja de micos de Camar­les. Comp­tant aques­tes fei­nes tem­po­rals, són ben just una vin­tena els extre­ba­lla­dors ocu­pats. “Podem fer molts cur­sos de for­mació, però si no hi ha feina, si no s'acon­se­gueix que alguna indústria s'ins­tal·le a les Ter­res de l'Ebre, de ben poc ens ser­vi­ran”, diu Sole­dad Roca, extre­ba­lla­dora de la mul­ti­na­ci­o­nal, i una de les repre­sen­tants al comitè d'empresa. Sole­dad i el seu marit són una altra de les múlti­ples pare­lles que tre­ba­lla­ven a Lear i tots dos con­ti­nuen a l'atur. En el seu cas, però, va man­te­nir-se a la fàbrica gai­rebé fins a última hora.

El nom­bre de tre­ba­lla­dors de Lear a Roque­tes i la situ­ació indus­trial al Baix Ebre han permès que aquest col·lec­tiu es bene­fi­cie d'un ajut del fons euro­peu d'adap­tació a la glo­ba­lit­zació de 382.200 euros, que com­ple­men­ta­ran el pla social apro­vat jun­ta­ment amb l'ERO de Lear i a través del qual s'ofe­reix for­mació i ajuda als extre­ba­lla­dors en la recerca de feina. En aquest sen­tit, la mul­ti­na­ci­o­nal té uns bai­xos al car­rer de Juan Sebastián Elcano (al barri de Fer­re­ries) per on ha pas­sat tota la plan­ti­lla. “On tro­baré feina amb la meua edat i tenint en compte que sóc sin­di­ca­lista?”, es pre­gunta Roca, que explica també que la seua ori­en­ta­dora labo­ral li va adme­tre que no seria fàcil tro­bar un altre lloc de tre­ball.