Pacte de rebaixes

Una reta­llada que suma la vir­tut de ser pac­tada i la de cal­mar l'angoixa dels nego­ci­a­dors. Després d'una cita de mati­nada en què José Luis Rodríguez Zapa­tero es va tan­car amb Cándido Méndez (UGT) i Igna­cio Fernández Toxo (CCOO) durant tres hores, el govern espa­nyol i els sin­di­cats van arri­bar a un acord sobre la reforma de les pen­si­ons que salva la jubi­lació als 65 anys per a qui en cotitzi 38,5. La solució, salomònica entre els 39 que volia la Mon­cloa i els 38 que abraçaven la UGT i CCOO, no amaga que la nova edat legal serà de 67 anys per a la resta i que totes les pen­si­ons s'aba­ra­ti­ran a causa del salt de cal­cu­lar-les en base als últims 25 anys de vida labo­ral i no als 15 com ara.

En un afer tan sen­si­ble i impo­pu­lar, però, fins i tot l'anunci d'acord va sem­brar des­a­cord. Men­tre que els sin­di­cats pre­fe­rien dei­xar que el govern es cremés en soli­tari quan la vice­pre­si­denta, Elena Sal­gado, pre­sentés avui el pro­jecte de llei que fixa els 67 anys i ofi­ci­a­lit­zar el “sí” la set­mana que ve, la pressa de la Mon­cloa per exhi­bir el plàcet sin­di­cal va pre­ci­pi­tar la notícia. Així, quan el por­ta­veu de CCOO, Fer­nando Lez­cano, lluïa l'enuig rebai­xant el pacte a “prin­cipi d'acord”, la CEOE, en segon pla en l'esprint final, ja el beneïa.

Per ven­dre davant les bases que no hi haurà vaga gene­ral, tot i que la llei fixi la jubi­lació als 67 a par­tir del 2027, la UGT i CCOO s'ano­ten el rèdit de pre­ser­var els 65 per a llar­gues car­re­res de cotit­zació i ofi­cis peno­sos pen­dents de ser cata­lo­gats. Com que la reforma pena­lit­zarà joves i dones, que veuen com la mater­ni­tat inter­romp la seva car­rera de cotit­zació, una nove­tat impor­tada d'Ale­ma­nya és que ser becari i cui­dar fills (a raó de nou mesos per nadó i només quan efec­ti­va­ment es deixi la feina) com­pu­tarà com a temps cotit­zat fins a a un màxim de dos anys.

Curi­o­sa­ment, el govern està dis­po­sat a ele­var el període per cal­cu­lar la pensió dels 15 als 25 últims anys de vida labo­ral. És el segon cop que Sal­gado s'esmena a si mateixa, perquè ja el febrer del 2010 va enviar a Brus­sel·les aquesta fórmula dins el pla d'aus­te­ri­tat i hores després la va eli­mi­nar en una insòlita fe d'erra­tes. Com que l'últim tram de vida sol ser el de major salari, l'ampli­ació dels 15 als 25 últims anys supo­sarà aba­ra­tir la quan­tia de tota pensió.

El Con­sell de Minis­tres lluirà avui l'acord, però la seva firma esce­ni­fi­cada a la Mon­cloa serà dime­cres, la vigília de la visita d'estat d'Angela Merkel.