[D]
0
Economia
madrid - 28 gener 2011 2.00 h

De l'evocació dels pactes de la Moncloa a l'acord factible

La negociació al diàleg social va transitar del fatalisme pel bloqueig al respir

L'entesa abraça la negociació col·lectiva i blinda drets adquirits als convenis

La llei s'aprovarà definitivament al juny

- madrid

“Un no entra al matí a prendre un cafè amb xurros i a la tarda refunda el capitalisme”. La ironia de l'exvicepresident Pedro Solbes al·ludint als debats que vivia al G-20 resulta aplicable a la confecció del primer gran acord des de la crisi. Sota la permanent evocació dels pactes de la Moncloa que l'octubre del 1977 unien partits i agents socials abans de la Constitució, Zapatero ha persistit amb sindicats i patronal en la negociació, en públic o discretament i ampliant in extremis el temari, fins a travar l'acord.

Digerit el cop de la vaga general i de ser vetat a la cita minera de Rodiezmo (Lleó), el president espanyol va convertir la marxa de Celestino Corbacho en una oportunitat de situar al Ministeri de Treball algú que parlés el mateix llenguatge que els sindicats. I l'elegit va ser Valeriano Gómez, tan proper que fins i tot va acudir el 29-S a la marxa de la vaga general amb Méndez i Toxo.

Al ministeri, Gómez va refer els ponts malmesos amb la UGT i CCOO obrint un temari que anava des de les pensions fins al reglament de la reforma laboral, passant per la negociació col·lectiva o les polítiques actives d'ocupació. El seu paper només ha estat eclipsat pel recent rescat de Jesús Caldera, reclutat com a “mediador” per Zapatero fa quinze dies. Caldera es va estrenar en ple enrenou de la Moncloa barrejant l'energia nuclear amb el debat de les pensions, però, salvat el malentès, obrir l'agenda ha resultat clau perquè cada part es pugui anotar rèdits per oferir i calmar les seves bases. Entre els punts que abraça l'entesa hi ha la negociació col·lectiva, on els sindicats han salvat el que en l'argot es coneix com a ultraactivitat. És a dir, que el treballador no perdi els drets adquirits en un conveni caducat i es negociï de zero quan les parts no són capaces de renovar-lo. El Ministeri de Treball volia posar el comptador a zero per a consol de la patronal, però finalment les ganes de la CEOE de firmar han servit als sindicats un trumfo addicional al de salvar la jubilació als 65 si s'han cotitzat 38 anys i mig.

Tramitació al Congrés

Encara que el consell de ministres aprovi avui el projecte de llei, la redacció no esgota la negociació sinó que podrà ser esmenada durant la tramitació al Congrés i al Senat. En aquest debat es prefiguren com a negociadors preferents CiU, el PNB i Coalició Canària, els tres pivots que van acordar dimarts amb el PSOE els retocs de “flexibilitat” a l'informe del pacte de Toledo. De tal manera que la “gradualitat” que es vol donar al nou model entre 2013 i 2027 o 2028, a raó d'endarrerir un mes per any perquè qui es jubili el 2013 ho faci als 65 i un mes i així successivament, encara es podria retocar més. Segons el portaveu del PSOE, Jesús Caldera, el projecte de llei rebria l'aprovació definitiva de les cambres al juny. Tot i l'aval sindical, menys proclius al contingut se situen els grups d'esquerra. El líder d'IU, Cayo Lara, va censurar una retallada que obre “la possibilitat que la banca faci negoci amb l'increment de plans privats de pensions”. “És lamentable que el PP no estigui en la negociació de temes importants, però cotitzar més o menys anys és igual si no tens feina”, criticava el portaveu del PP, Cristóbal Montoro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides