Un bon moment per comprar

Enmig d'una tem­pesta econòmica, quan res­so­nen els canons, hi ha opor­tu­ni­tats. Una de les més clares és la de fer adqui­si­ci­ons a bons preus. Això afecta la majo­ria de béns, des d'immo­bles fins a sub­mi­nis­tra­ments, acci­ons a borsa i, fins i tot, empre­ses. No és fàcil fer-ho. En pri­mer lloc, perquè molts com­pra­dors interes­sats tenen impor­tants res­tric­ci­ons per acce­dir al finançament ban­cari i la majo­ria d'enti­tats en aquests moments no van gaire sobra­des de diners per pres­tar. Per poder acon­se­guir finançament s'han de donar diver­ses con­di­ci­ons impres­cin­di­bles: tenir un pro­jecte clar de futur, no tenir gai­res deu­tes, ser un bon cli­ent de l'enti­tat i que el banc o caixa dis­posi de diners. Si es donen aquests qua­tre requi­sits no hi ha d'haver pro­ble­mes per acce­dir al finançament en bones con­di­ci­ons.

És un bon moment per a les com­pres perquè la bur­xada de la bom­bo­lla immo­biliària ha fet caure molt els preus dels immo­bles, i també de les empre­ses i de molts altres béns. Segu­ra­ment costa veure aquest tipus d'opor­tu­ni­tats, ja que en les fases poste­ri­ors a la bur­xada d'una bom­bo­lla hi ha un tipus de ceguesa col·lec­tiva que impe­deix ado­nar-se'n. Ara se sen­ten para­dig­mes com ara “l'habi­tatge mai tor­narà a pujar”, que em recor­den els que se sen­tien en els anys 2006 i ante­ri­ors, quan se sen­tien els vio­lins “l'habi­tatge mai bai­xarà” o “l'habi­tatge mai ha bai­xat”. Si con­sul­tem dades econòmiques podrem com­pro­var que des del 1800 l'habi­tatge ha bai­xat una vin­tena de vega­des i després sem­pre ha tor­nat a pujar.

Per tant, si ens cal com­prar un habi­tatge, una nau indus­trial o una empresa, per exem­ple, ara és un bon moment per bus­car-ne. Si la tro­bem cal asse­gu­rar-se que el preu és rao­na­ble, ja que molts vene­dors no el volen rebai­xar. En el cas de pisos i pla­ces d'apar­ca­ment, segons dades del Banc d'Espa­nya i de la majo­ria dels orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals, els preus s'hau­rien de situar un 30% per sota dels màxims del 2006. Aquest per­cen­tatge pot variar segons la zona i la qua­li­tat de l'immo­ble. Per exem­ple, en sego­nes residències de costa al País Valencià es veuen rebai­xes molt més ele­va­des. En el cas de naus indus­tri­als, les bai­xa­des de preus també són més inten­ses. Pel que fa a les com­pres d'empre­ses i nego­cis, els preus de mol­tes com­pra­ven­des tan­ca­des el 2010 estan al vol­tant d'un 40% per sota dels preus del 2006.

Tot i que això sem­bla molt obvi, la majo­ria de per­so­nes actuen fent exac­ta­ment el con­trari, ja que com­pren en els pit­jors anys i mal­ve­nen després. Molts estu­dis posen de mani­fest que les empre­ses que evo­lu­ci­o­nen millor durant dècades apro­fi­ten els anys de cai­guda de l'acti­vi­tat econòmica per créixer i, en canvi, en els anys bons no es dei­xen empor­tar per l'eufòria. És veri­tat que això és més fàcil dir-ho que fer-ho, però com diu la dita popu­lar, cal com­prar amb els canons i ven­dre amb els vio­lins, i d'ací a uns anys les opor­tu­ni­tats ja no hi seran.