Opinió

Visió de futur

A hores d'ara ja estan més que ana­lit­zats els resul­tats de les elec­ci­ons de diu­menge pas­sat i queda poc a dir: el PSOE queda des­fi­gu­rat i el PP arrasa a tot Espa­nya. Per­so­nal­ment, però, de tots els comen­ta­ris que he lle­git em crida l'atenció una dada en par­ti­cu­lar: amb els resul­tats de diu­menge can­vien de mans 31.000 mili­ons d'euros de pres­su­post. Si tenim en compte que el pres­su­post de la ciu­tat de Bar­ce­lona són 2.200 mili­ons d'euros o el fons de com­pe­ti­ti­vi­tat que reclama la Gene­ra­li­tat són 1.450 euros, par­lem de xifres extra­or­dinària­ment relle­vants. El que resulta sor­pre­nent és que aquesta dimensió de pres­su­pos­tos pugui can­viar tan ràpida­ment de color i d'ori­en­tació sense gai­res com­pro­mi­sos amb l'admi­nis­tració prèvia. Que d'un dia per l'altre canviïn càrrecs, mol­tes vega­des en temes molt tècnics i poc polítics, que s'atu­rin pro­jec­tes o se n'iniciïn de nous, que es tor­na­ran a recu­pe­rar (o a atu­rar) quan torni a can­viar el color del par­tit que governa. I sobre­tot, que temes tan trans­cen­dents com són l'edu­cació o la sani­tat hagin de ser revi­sats i modi­fi­cats cada cop que can­via el cicle polític.

No és tant que la democràcia no sigui un bon sis­tema, o almenys el millor que conei­xem, però sorprèn que a Espa­nya la política baixi tan avall en el nivell de gestió i afecti tant temes que hau­rien de ser més esta­blerts i més bàsics per a un país. No hi hau­ria d'haver qüesti­ons que tin­guin un ter­mini més llarg de 4 anys? No hi ha d'haver pro­jec­tes que siguin menys opi­na­bles segons qui mana? Per posar alguns exem­ples de gestió a llarg ter­mini, que no cor­res­po­nen a països on es qüesti­oni en cap cas la democràcia, podem par­lar dels Estats Units, on pro­jec­tes com el d'enviar un astro­nauta a la Lluna i fer-lo tor­nar o el de des­xi­frar la tota­li­tat del genoma humà van durar més de 2 legis­la­tu­res i van tenir igual­ment el suport de governs d'un i altre par­tit. O de França, que des de després de 1945 manté una única escola que forma els alts fun­ci­o­na­ris del país: l'École Nati­o­nale d'Admi­nis­tra­tion (ENA), que té per missió “selec­ci­o­nar i for­mar els homes i dones que s'encar­re­ga­ran de donar vida i fer evo­lu­ci­o­nar les admi­nis­tra­ci­ons, tot trans­me­tent-los l'ètica del ser­vei públic basada en els valors de res­pon­sa­bi­li­tat, neu­tra­li­tat, ren­di­ment i dedi­cació!”.

Aquí aquests con­cep­tes ens resul­ten en gene­ral poc creïbles (o ober­ta­ment sos­pi­to­sos) i per això ens sorprèn tant que un pre­si­dent man­tin­gui en els seus càrrecs pro­fes­si­o­nals prèvia­ment ano­me­nats pel par­tit que ha per­dut el govern. O per això hi ha allaus de pri­me­res pedres i inau­gu­ra­ci­ons abans d'unes elec­ci­ons, tot i que de vega­des només s'inau­gu­ren autènti­ques peces d'atrezzo i esce­na­ris buits, que no s'arri­ben a posar mai en fun­ci­o­na­ment, com és el cas de diver­sos aero­ports que mai s'estre­na­ran. I pot­ser per aquesta visió a curt ter­mini hi ha la per­ma­nent sos­pita de cor­rupció res­pecte a la classe política, que sovint no pren deci­si­ons poc popu­lars que els puguin per­ju­di­car en les següents elec­ci­ons. És difícil dir que hagi de can­viar tot el sis­tema ara mateix, però tro­bar con­sens en els grans temes i començar a pen­sar tots alhora en els pro­ble­mes urgents que tenim, dona­ria més cre­di­bi­li­tat als diri­gents que tenim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.